Què són els límits planetaris? El canvi climàtic només és un dels sis que ja hem traspassat

Fa dècades que se sap que el canvi climàtic és només un dels desequilibris del planeta Terra que estan posant en risc la civilització humana tal com la coneixem.

El 2009 un grup de científics d'arreu del món van crear el Model de Postdam, que va definir els 9 principals paràmetres que marquen els límits -o marges de seguretat- en aquests desequilibris.

Ara acaben de certificar que 6 d'aquests 9 límits ja s'han superat àmpliament, i que dels altres tres, l'acidificació dels oceans, les partícules a l'atmosfera i la capa d'ozó, aquest últim és l'únic que no empitjora.

3 límits superats el 2009, 6 el 2023

Inicialment, el Model de Postdam va identificar els tres primers límits sobrepassats: el canvi climàtic, la integritat de la biosfera -o biodiversitat- i el cicle del nitrogen.

En la primera revisió, el 2015, s'hi va afegir els usos del sòl --amb la desforestació com a principal problema--, i ara ha estat el torn del cicle de l'aigua i els productes químics sintètics.

Els autors han condensat els resultats d'aquesta actualització del model en aquesta gràfica:

Com un test de la salut del planeta

Les conclusions d'aquesta macrorecerca feta per una trentena de científics de vuit països s'han publicat aquesta setmana a la revista Science Advances, i volen ser un toc d'atenció a la comunitat internacional.

L'impulsor del Model de Postdam, Johan Rockström, reclama ara que es reconegui el problema i s'actuï per revertir l'afectació al medi natural en tots els paràmetres:

"Ja s'ha reconegut pel que fa al clima, quan l'Acord de París va adoptar el límit d'1,5 graus per al 2100 i també pel que fa a la biodiversitat, que a Mont-real el 2022 es va acordar frenar i invertir la pèrdua de biodiversitat a la terra i als oceans."

L'autora principal de la recerca publicada ara, la catedràtica de la Universitat de Copenhaguen Katherine Richardson, ha fet servir una comparació senzilla perquè s'entengui la importància dels resultats: és com tenir l'analítica més completa de la salut del planeta Terra:

"Ho podem veure com la tensió arterial de la Terra: una tensió superior a 120/80 no garanteix un infart, però augmenta el risc de patir-lo, per això intentem reduir-la; igualment, pel nostre bé i el dels nostres fills, hem de reduir la pressió sobre aquests sis límits planetaris."

Els cicles del fòsfor i el nitrogen, un dels límits més superats

Un dels paràmetres que està més superat i més en zona de risc és el dels cicles biogeoquímics del fòsfor i el nitrogen, elements bàsics per al cicle vital dels éssers vius.

Segons explica l'ecòloga Estela Romero, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, el CREAF, que no ha participat en aquesta recerca, aquest problema consisteix en les enormes quantitats de fertilitzants que s'han fabricat amb nitrogen extret de l'atmosfera.

Aquests fertilitzants artificials s'han utilitzat durant les últimes dècades massivament en l'agricultura intensiva arreu del món i ara són un problema ambiental de primer ordre:

"Aquest nitrogen reactiu efectivament reacciona i es transforma en gasos d'efecte hivernacle, com els òxids de nitrogen, en nitrats que ens contaminen els aqüífers i les aigües superficials, i va a parar al mar. Tot plegat és molt problemàtic per a la salut dels humans i els altres organismes vius."

El mateix passa amb el fòsfor que s'ha introduït ara al model i que, a diferència del nitrogen, es troba al sòl en forma de fosfats, i el seu ús agrícola també està desequilibrant molt el cicle dels éssers vius.

"Centenars de milers de productes químics"

Un altre dels límits que s'ha superat amb escreix és el dels productes químics sintètics introduïts al medi ambient, entre els quals destaquen els plàstics.

Segons Katherine Richardson, la quantitat de productes no naturals que llancem és astronòmica, tant en quantitat com en diversitat de productes sintètics:

"Hi ha centenars de milers de productes químics produïts pels humans que es llencen al medi, i els efectes que hi causen ens sorprenen constantment."

Encara hi ha molta incertesa sobre els riscos potencials

Els paràmetres en els quals s'han superat més els límits són els productes químics i la pèrdua de diversitat genètica, però malgrat això els autors de la recerca no els situen de manera clara en una zona d'alt risc.

Segons Romero, el motiu és el desconeixement que encara es té de les magnituds reals tant de l'abast del problema com de quina serà la gravetat dels efectes que causen:

"Amb el nitrogen i el fòsfor tenim un bon coneixement de la producció i les entrades i sortides que hi ha. Tenim un bon control dels factors implicats. En canvi, tant amb la biodiversitat com amb els productes químics hi ha una enorme quantitat d'incertesa."

Aquesta incertesa l'agreuja el fet que els diferents desequilibris interactuen i provoquen efectes encara més greus, per això els autors de la recerca reclamen que s'estudiïn tots els paràmetres en conjunt:

"Les pertorbacions al medi ambient s'aborden com si fossin problemes separats: el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat o la contaminació. Aquest enfocament, però, ignora les interaccions no lineals d'aquestes pertorbacions i els efectes agregats resultants sobre l'estat global del sistema terrestre."

Proposen un nou índex per avaluar la incidència humana al planeta

El Model de Postdam agafa com a referència l'estat de la Terra i la biosfera durant els últims 10.000 anys, des de l'última glaciació, i fa projeccions que arriben fins a l'any 2700.

En aquesta segona actualització han proposat un nou paràmetre per avaluar la incidència en el medi: l'índex d'Apropiació Humana de la Producció Primària Neta (HANPP en anglès), que, de fet, mesura l'ús de la biomassa.

Segons Estela Romero, el valor d'aquesta recerca, feta per científics la majoria dels quals treballen també a l'IPCC de l'ONU contra la crisi climàtica, està en la capacitat de sintetitzar els desequilibris més importants que pateix ara mateix el planeta:

"Té una importància fonamental, perquè aquests informes són molts sintètics i ja han empès moltes polítiques i han donat el sentit real d'urgència que tenen tots aquests problemes ambientals."