Què són i com es formen les taques d'escumes i mucílags que sovint veiem a la platja

Arribar a la platja, per fi, i estar més a prop de l'anhelat bany. Però a mesura que ens acostem a l'aigua veiem com una taca d'escuma sura al mar, d'aspecte blanquinós, de color marró o beix. En un primer moment és habitual pensar que estem davant d'una substància contaminant. Però, què és i per què s'origina? Ens hi podem banyar?

Les fileres o taques d'escuma i els mucílags que s'observen a les platges són, en la majoria de casos, conseqüència de processos naturals propis del mar i no d'episodis de contaminació, segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

La cap de la Unitat d'Aigües Costaneres de l'ACA, Mariona de Torres, explica la formació d'escumes, que assegura que "són pròpies de tots els mars del món":

"L'aigua del mar conté matèria orgànica amb microorganismes i substàncies tensioactives que en agitar-se generen escuma de forma natural. És un fenomen vinculat, majoritàriament, a la presència i degradació de la matèria orgànica i a la producció vegetal."

La meteorologia afecta el desenvolupament de les escumes i mucílags, que habitualment persisteixen durant hores i fins i tot setmanes. Així doncs, se'n formen més després de pluges com les d'aquest cap de setmana i onatge potent, i també quan trenquen les onades contra la costa o repiquen en esculleres, espigons o esculls rocallosos.

Aquest fenomen es pot donar també en rius o rieres, especialment amb cabals forts, crescudes sobtades, barrancs i salts d'aigua.

Se situen freqüentment en zones de contacte entre diferents masses d'aigua on queden atrapades i això pot provocar "nates denses" que generen una "percepció visual negativa", segons Mariona de Torres.

Així es veia la platja de Llafranc fa dos estius:

Tornes de vent i festa de l'escuma aquesta tarda a Llafranc @alcantara_alb @Vakapiupiu @TomasMolinaB @eltempsTV3 pic.twitter.com/yehNjACrjW

— ManelCruz (@Manelcruzriera3) June 18, 2021

Es tracta d'un fenomen natural recurrent que no afecta la qualitat microbiològica de l'aigua. Mariona de Torres explica que des de l'ACA, en col·laboració amb l'Institut de Ciències del Mar, analitzen mostres d'escumes i mucílags i que al llarg dels anys han constatat que no es tracta de brutícia o de contaminació de les aigües. Ara bé, hi ha residus que es poden adherir a les escumes.

Segons l'ACA, l'aparició d'escumes és més freqüent a la primavera i la tardor que no pas a l'estiu i a l'hivern.

Què són els mucílags?

A banda d'escumes, a la platja ens podem trobar fileres de mucílags. Són substàncies molt enganxoses que poden ser d'un color marronós, groguenc o verdós i que poden arribar a ser de molts quilòmetres de longitud.

Els mucílags, com les escumes, es poden formar a la costa o mar endins i ser transportats a la platja. Segons explica Mariona de Torres, contenen substàncies gelatinoses produïdes i excretades pel fitoplàncton marí, que s'acumulen en la interfase de dues masses d'aigua de diferents densitats. 

El mucílag, inicialment transparent, pot retenir microorganismes i partícules diverses que li conferiran els diferents colors: "Són plens de vida i d'activitat microscòpica a la base de les xarxes tròfiques marines."

Els mucílags suren al mar per la seva densitat lleugera i perquè poden contenir l'oxigen que produeixen les diverses espècies de fitoplàncton quan fan la fotosíntesi. I les corrents els desplacen fins a la vora del mar.

Poden afectar trams costaners de diferents municipis, on normalment s'acumulen en les zones més confinades, com les esculleres de les platges i els ports.

A la superfície del mar, els mucílags segueixen processos de degradació que comporten una olor intensa per la presència de matèria orgànica viva o en descomposició.

Tot i que generen sensació de brutícia al mar, els mucílags no afecten inicialment la qualitat microbiològica de les aigües de bany, segons l'ACA, i no comporten un risc sanitari per als banyistes, sempre que no siguin escumes generades per l'activitat humana o per abocaments accidentals al mar. 

No piquen ni produeixen urticàries, excepte en el cas que s'hi hagin adherit cèl·lules urticants d'altres organismes, com les meduses.

Mariona de Torres afirma que "no passa res" si entrem en contacte amb mucílags, tot i que assegura que "no és agradable", i recomana evitar-ho perquè són difícils de netejar i part de la substància gelatinosa es pot quedar enganxada al cos o al banyador: "Podem travessar-los i seguir nedant."

L'activitat humana

Tant les fileres d'escuma com de mucílags són un fenomen natural, però l'activitat humana pot condicionar-ne el desenvolupament perquè aporta nutrients al mar que arriben a través dels rius, torrents o pluvials i que "incrementen la matèria orgànica en el medi", segons l'ACA. 

També hi ha altres substàncies que provenen de l'activitat humana i que poden formar escumes al mar per efecte de l'agitació i les onades, com els detergents i sabons d'ús domèstic i industrial, alguns àcids grassos o material proteic d'origen fecal.

Els moviments de sorra per regenerar les platges, els dragats dels ports o les obres de construcció d'espigons i passeigs marítims també poden provocar la formació d'escumes.