Què són les PAP, les proves per als futurs mestres que les privades ja no exigiran prèviament

Aquest dissabte més de 5.000 aspirants a mestre es presenten a les Proves d'Aptitud Personal (PAP). En el cas de les universitats públiques, aprovar aquests exàmens, a més de la Selectivitat, és un requisit per matricular-se als graus d'educació. 

En canvi, les privades permetran a partir del curs vinent que els estudiants les aprovin durant el primer curs. I és que el 2023, el 46% dels aspirants a mestre les va suspendre.

Fer-les durant el primer curs és una modalitat que ja han seguit aquest any la Universitat Blanquerna-Ramon Llull i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i que els ha multiplicat els matriculats.

Concretament, la Blanquerna ha duplicat els nous estudiants, amb 273 alumnes a primer. També se n'ha beneficiat la UIC, amb 76 nous estudiants respecte als 48 del curs passat. Per contra, les altres dues que sí que l'exigien han perdut estudiants.

A la Blanquerna-Ramon Llull, aprovar les PAP és imprescindible per superar dues assignatures de primer. Per tant, els alumnes que les suspenguin podran passar a segon, però seguiran arrossegant aquestes dues matèries.

En el cas de la Universitat de Vic/Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), aprovar les PAP també serà imprescindible per aprovar dues assignatures de primer curs.

La UVic-UCC, ha notat el descens de matriculats a primer curs, sobretot a Educació Infantil que, en un any, ha passat de 36 a 18 alumnes. Des d'aquesta universitat valoren que "aquest descens de matrícules en uns graus que es mantenien estables en el transcurs dels darrers anys està directament relacionat amb el fet que altres universitats haguessin tret, el curs passat, el requisit d'haver-se inscrit i/o haver aprovat les PAP" per poder matricular-se.

En declaracions a TV3, fonts de la UVic-UCC remarquen que "la UVic-UCC ha demanat des de fa anys un debat en profunditat sobre l'oportunitat de les PAP com a requisit dels estudis d'Educació" i defensen que "existeixen altres mètodes per assegurar la qualitat dels graduats dels estudis d'Educació més enllà de les PAP, que mereixen ser explorats".

En què consisteixen les PAP?

Les PAP consisteixen en dues proves, una de competència comunicativa i raonament crític i una altra de competència logicomatemàtica. En altres paraules, es tracta d'avaluar la comprensió lectora, la capacitat d'escriure i les nocions de matemàtiques.

La qualificació és d'"apte" o "no apte" i un cop superades, la seva validesa és indefinida.

Aquestes proves es fan des del 2017, i en cada edició ha anat pujant el nombre d'estudiants que s'hi presenten. Dels menys de 3.000 del primer any, a 4.000 els cursos anteriors, fins als més de 5.000 d'enguany.

El 2023, el 46% dels aspirants a mestre les va suspendre. En aquest cas, poden optar a repetir-les en una convocatòria extraordinària a l'estiu. En edicions anteriors el percentatge de suspesos havia oscil·lat entre el 30% i el 45%.

Aquest any, els resultats se sabran el 8 de maig. Els aspirants que suspenguin tindran una altra oportunitat en la convocatòria extraordinària del 18 de juliol, i entrarien en la preinscripció universitària de setembre.

Només a Catalunya i Balears

Catalunya és, juntament amb les Balears, l'únic territori de l'Estat on s'apliquen les PAP, però a Espanya hi ha uns 80 degans --entre els quals els de totes les facultats d'Educació de les universitats públiques-- que demanen igualment aplicar-les.

Superar les PAP, d'altra banda, no és un requisit per accedir a la professió o per aprovar les oposicions, només és un mèrit.

Consulta aquí els exàmens de la prova de l'any passat:

Les Proves d'Aptitud Pe... by 324cat

"Són competències de 4t d'ESO"

Davant la decisió de les privades, a qui les públiques acusen de trencar la unitat, la Generalitat defensa que, en tots els casos, s'han d'aprovar els exàmens per accedir a la professió. En canvi, les públiques els continuen defensant com a requisit abans d'iniciar els estudis per mantenir-ne la qualitat.

Marta Bertran, presidenta de la Conferència de Degans d'Educació de Catalunya, assenyala que el nivell no hauria de ser un impediment perquè els aspirants a mestre l'assoleixin:

"El nivell de competències que es demanen són competències de 4t d'ESO. Per tant, no s'està demanant un nivell de competències extraordinari, sinó un nivell de competències bàsic."

Pel degà de la Facultat d'Educació de la Universitat Blanquerna-Ramon Llull, Jordi Riera, la "pèrdua de talent" era una preocupació, però no l'única:

"Molts estudiants del país que no superaven la PAP se n'anaven a estudiar Educació a l'Aragó, a València o a distància, amb la paradoxa que, en aquests sistemes, el currículum universitari no incorpora elements com la llengua catalana o l'escola catalana."