Què suposa el final de la treva? Una nova etapa de la guerra entre Israel i Hamas

Una setmana. És el temps que ha durat la treva entre Israel i Hamas. Aquest divendres, just quan s'acabava, ja hi ha hagut bombardejos, entre d'altres, a la ciutat de Khan Yunis i al camp de refugiats de Rafah, al sud de la Franja de Gaza. Són territoris teòricament segurs, després que l'exèrcit d'Israel va instar la població de Gaza a marxar del terç nord de la Franja. En el primer dia sense treva, ja hi ha desenes de morts palestins pels bombardejos israelians.

Inicialment, la treva s'havia pactat per a quatre dies, però s'ha anat prorrogant fins que ha acabat divendres, 1 de desembre, a les set del matí hora local (les sis en hora catalana). Poc després, les Forces de Defensa d'Israel (FDI) anunciaven que es reprenien els combats contra objectius de Hamas a la Franja de Gaza.

Les acusacions i els retrets mutus no han trigat a arribar. Les FDI diuen que Hamas ha violat l'alto el foc disparant coets cap a territori israelià. En canvi, Hamas assegura que és Israel qui ha trencat la treva en rebutjar les ofertes per alliberar més ostatges.

Però, amb la fi de la treva, ara què passarà? L'exèrcit israelià fa temps que defensa que la guerra ha de continuar. De fet, el ministre de Seguretat Nacional d'Israel, Itamar Ben-Gvir, ha estat un dels defensors i ara detractor de la treva: "Només hem de parlar amb Hamas a través de les armes, a través de la guerra."

També el ministre de Defensa, Yoav Gallant, que al principi de la guerra deia: "Lluitem contra animals humans i actuem en conseqüència." Dues declaracions que ajuden a entendre la política militar d'Israel.

Tot i això, cal tenir en compte que, cada vegada més, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, rep crítiques tant per part dels seus antics socis com d'opositors polítics.

Netanyahu ja ha declarat: "Amb la represa dels combats, emfatitzem que el govern israelià està compromès a assolir els objectius de la guerra: alliberar els nostres ostatges, eliminar Hamàs i assegurar-se que Gaza mai suposi una amenaça per als israelians."

A més de la pressió política, Netanyahu també s'enfronta a la de les famílies dels ostatges que encara estan captius. També a la d'alguns països de la comunitat internacional, com l'administració de Joe Biden, que ha demanat a Israel que eviti més morts massives de palestins a Gaza amb la nova ofensiva.
 

Què s'ha aconseguit, fins ara, amb la treva?

En aquesta setmana,s'han pogut alliberar més d'un centenar d'ostatges, unes 110 persones, que estaven captives a Gaza des de l'atac de Hamas el 7 d'octubre. Són sobretot menors d'edat i dones. Israel diu que encara hi ha 137 ostatges, dels quals 117 serien homes i 20 dones. 

Per als gazians, la treva ha suposat una setmana sense bombardejos i, per tant, sense morts. Una mica d'oxigen després de setmanes d'atacs i de més de 15.000 persones mortes i de més de 7.000 desapareguts sota la runa. Molts d'ells han intentat tornar a casa seva, tot i que en la majoria de casos han vist com ja no en quedava res o quasi res. 

Segons l'ONU, ja hi ha gairebé 1,7 milions de desplaçats a la Franja de Gaza des del 7 d'octubre. La majoria són al sud, on han de viure en refugis superpoblats i en pèssimes condicions. A més, afegeix, podrien acabar morint més persones per malalties que pels bombardejos a la Franja de Gaza si no es reparen els sistemes de salut i sanejament.

La treva també ha servit per entrar ajuda humanitària a la Franja, tot i que insuficient per als més de dos milions de persones que en necessiten. Des de l'ONU recorden que "els civils necessiten un flux continu d'ajuda humanitària". Amb la fi de la treva ja s'ha tancat el pas de Rafah, al sud de la Franja i, de moment, no hi entren més camions amb ajuda humanitària.

A Cisjordània, s'han alliberat uns 240 presos palestins, dones i menors de 19 anys sense crims de sang, tot i que, com a mínim, s'hauria detingut 130 palestins l'última setmana i, segons advocats i entitats palestines, s'hauria doblat el nombre d'arrestats des del 7 d'octubre.

Una de les últimes joves a ser alliberada és l'activista Ahed Tamimi, empresonada des del 6 de novembre acusada d'incitació al terrorisme per, presumptament, haver fet una publicació a les seves xarxes socials.
 

Intents per reprendre la treva, mentre la guerra continua

En l'àmbit diplomàtic, Egipte i Qatar, dos dels països mediadors, no tiren la tovallola i mantenen contactes urgents amb Israel i Hamas per tal de restablir la treva.

De fet, el Ministeri d'Afers Exteriors de Qatar ha confirmat aquest divendres que les negociacions per restaurar la treva es mantenen, tot i admetre, en un comunicat, que la represa dels bombardejos de Gaza "complica els esforços de mediació" i "fa empitjorar la catàstrofe humanitària a la Franja". Mentrestant, però, la guerra continua. 

El secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, ha lamentat que s'hagin reprès els combats a Gaza i espera que es pugui renovar la treva. "El retorn a les hostilitats només mostra com és d'important tenir un autèntic alto el foc humanitari", ha dit en una piulada a les xarxes socials. 

La "nova etapa de la guerra", com defineix Israel els dies que vindran, arriba després que el secretari d'estat nord-americà, Antony Blinken, es reunís dijous amb funcionaris israelians. Blinken va demanar al primer ministre Benjamin Netanyahu que no es repeteixi la pèrdua massiva de vides civils així com els desplaçaments massius i, per tant, que es compleixi el dret humanitari internacional. Perquè fins i tot en la guerra hi ha regles. 

Blinken va assegurar que s'han establert "mesures clares" perquè Israel redueixi "al mínim" les víctimes civils, però el que no va dir és quina seguretat hi ha que es compliran. Però, vist el resultat, la visita no va servir de res.

La treva no s'ha allargat i això el deixa desautoritzat davant de les parts. A més, l'exèrcit israelià ja ha llançat fulletons on diu a la gent de zones del sud de Gaza --que ja ha bombardejat-- que evacuï, cosa que indica una ofensiva en expansió.

A tot això s'hi afegeix que, des de l'inici del conflicte, Egipte ha advertit --i repetit-- que no pensa acceptar refugiats palestins, sobretot, diu, pels riscos de desestabilització política i de seguretat. Una afirmació que, si no canvia, consolida la Franja de Gaza com una presó a cel obert i condemna a morir milers de palestins.