Generalitat i Estat cogestionaran l'impost de matriculació com a prova abans de recaptar l'IRPF

El govern espanyol i la Generalitat han fet avanços per enfortir l'Agència Tributària de Catalunya. Alhora que es reforça el paper de l'agència catalana en la campanya de la renda, es començarà per la gestió compartida de l'impost de matriculació. 

Així s'ha acordat en la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals Generalitat-Estat, que s'ha reunit aquest migdia al Palau de la Generalitat. La comissió ha estat presidida per la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, i el secretari d'estat d'Hisenda, Jesús Gascón.

"L'objectiu és gestionar un impost de manera compartida perquè es vegi com es generen les confiances i el treball en xarxa pel que serà l'IRPF l'any 2026", ha dit la consellera d'Economia, Alícia Romero. 

Prova pilot amb les matriculacions

Actualment, l'Estat s'encarrega de la gestió d'aquest impost i en cedeix la recaptació a la Generalitat. A partir d'ara, l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) i l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) habilitaran aquest nou model de gestió compartida, de manera que aquesta experiència servirà de prova pilot perquè l'agència pugui assumir més endavant altres impostos. 

L'any passat, la recaptació de l'impost especial sobre determinats mitjans de transport va ser d'uns cent milions d'euros, davant dels més de 14.000 de l'IRPF.

D'aquesta forma, l'ATC tindrà per primera vegada competències en l'aplicació d'aquest impost, i farà servir la informació, les aplicacions informàtiques i els procediments usats per l'AEAT.

Primer s'identificaran els funcionaris de l'ATC que participin en aquesta prova i se'ls formarà. Després, faran servir les aplicacions informàtiques de l'AEAT. En tercer lloc, hi haurà una fase de desenvolupament informàtic i, finalment, el procés culminarà amb la gestió compartida per part de l'ATC.

"Veurem com funciona aquesta prova. Ha de ser possible l'objectiu que l'Agència Tributària de Catalunya gestioni tots els impostos, però no hem de generar cap inseguretat en el ciutadà, perquè volem millorar la qualitat i el servei", ha dit la consellera d'Economia.

Alícia Romero ha destacat que "la bona col·laboració sempre és més beneficiosa que la confrontació i pot portar beneficis per a Catalunya", una idea que ha refermat també el secretari d'estat, que ha dit que "la normalitat institucional és molt important". 

Següent pas: recaptar l'IRPF a Catalunya

Per avançar cap al finançament singular, un dels punts clau és com augmentar la participació de l'Agència Tributària de Catalunya en la campanya de la renda del 2024, que comença a l'abril. 

"Per fomentar la voluntat d'autogovern és molt clara aquesta fase per intensificar la participació en l'IRPF", ha dit el secretari d'estat d'Hisenda, Jesús Gascón. "Hem d'anar pas a pas i veure el marge de millora que tenim", ha afegit.

L'agència catalana compta ara mateix amb menys de 900 treballadors, davant dels 4.000 que la Hisenda espanyola té a Catalunya. 

Pel que fa a la dotació de personal, el govern ja havia donat llum verda per contractar 102 treballadors temporals i augmentar la plantilla amb 90 places estructurals per a la campanya d'aquest any. S'incrementaran també els punts d'atenció als ciutadans que han de fer la declaració.

A banda d'això, una altra novetat anunciada després de la reunió d'aquest divendres entre Estat i Generalitat és un traspàs econòmic d'uns 25 milions d'euros adreçat a Rodalies de Renfe i 2 milions per finançar beques.

Altres qüestions

A la reunió també s'ha ratificat el compromís de l'Estat per condonar part del deute de la Generalitat, amb un valor de més de 17.000 milions d'euros, i també s'ha abordat l'ampliació del cos de Mossos d'Esquadra i el seu finançament.

La comissió serà l'encarregada de determinar, abans del 31 de maig del 2025, els recursos que haurà d'aportar l'Estat per finançar el desplegament del cos fins a assolir 25.000 efectius l'any 2030.

El cost d'aquesta ampliació es calcularà un cop la Junta de Seguretat fixi el calendari de desplegament per als pròxims anys, que permetrà determinar la proposta de finançament que hauria d'aportar l'Estat.

El model de finançament per a Catalunya, que plana en les converses, va ser la condició sine qua non d'Esquerra abans de negociar uns nous pressupostos per a la Generalitat.

Segons el pacte subscrit amb els republicans, el termini per formalitzar l'acord sobre el finançament acaba a finals del primer semestre d'aquest any.

La comissió reunida aquest divendres s'havia convocat per últim cop el 22 de juliol del 2024, encara amb el govern d'ERC.

La reactivació de les bilaterals

Hem viscut unes setmanes de comissions bilaterals Estat-Generalitat que s'han reactivat després d'estar aturades durant diversos anys. Les trobades han servit per desencallar aspectes econòmics, però també traspassos. 

La setmana passada es va encetar la nova etapa, la bilateral d'infraestructures, en què es va acordar que una empresa mixta amb majoria de la Generalitat gestionarà el servei de Rodalies el 2026.

Aquest dilluns va ser el torn de la comissió bilateral i la comissió mixta de transferències, que feia gairebé 15 anys que no es reunien. Es va acordar ampliar la plantilla dels Mossos, així com la incorporació d'una seixantena de jutges, un consorci per a la gestió i execució de les inversions de l'Estat a Catalunya, i que la Generalitat tingui plena competència per convocar, formar i nomenar els funcionaris de l'administració local.

Pel que fa a la comissió mixta de transferències, se'n van reactivar algunes de congelades com les beques i el pressupost per a la implantació de les unitats judicials que s'han posat en marxa aquests últims dos anys.

També es va acordar traspassar a la Generalitat el canal Xerta-Sénia i fins a una desena d'obres hidràuliques arreu del país, com ara les estacions depuradores del Priorat, la Noguera i el Montsià. 

Dimecres, a Madrid, a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, Catalunya va tornar a ser protagonista, perquè les comunitats del PP es van aixecar de la taula com a protesta per la condonació del deute de les comunitats, que ha acordat el govern espanyol amb ERC.

La convocatòria de les comissions en si ja és una notícia i demostra la represa de les relacions i l'inici d'una nova etapa d'estabilitat institucional. L'anterior reunió bilateral, la del govern de Pedro Sánchez amb el de Pere Aragonès, s'havia fet el febrer del 2022, ja fa tres anys, tot i que l'Estatut fixa que se'n facin dos cops l'any.