Què van votar els teus veïns: els resultats del 2017, barri a barri

A l'espera de saber de quins colors es pintarà el mapa en les eleccions del 14 de febrer, el mapa amb el guanyador a cada secció censal en les últimes eleccions al Parlament explica com es van repartir els vots el 21 de desembre del 2017.

La victòria de Ciutadans el 21D es va fonamentar, principalment, a l'àrea metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona. De fet, la llista que encapçalava Inés Arrimadas va ser la més votada a les deu ciutats més grans de Catalunya.

Cs també va pintar de taronja l'Alt Maresme, la Selva i l'Aran, amb l'excepció dels dos municipis més al nord de Catalunya, Bausen i Canejan, on va guanyar el PSC.

A la Catalunya interior, però, dominen les formacions independentistes, que en aquelles eleccions van superar per primera (i única) vegada els dos milions de vots. A les demarcacions de Girona, Lleida i la Catalunya central, el mapa queda pintat molt majoritàriament del lila de Junts per Catalunya, la candidatura que encapçalava Carles Puigdemont, tot i que amb moltes "illetes" grogues corresponents a Esquerra Republicana.

La candidatura d'Oriol Junqueras va quedar darrere de JxCat a la majoria de la Catalunya interior, però en canvi es va imposar a les Terres de l'Ebre i diversos punts de la segona corona que envolta Barcelona.

(En el mapa hi apareix només una secció censal a Montbrió del Camp, que en té dues. La raó és que el mapa està fet a partir de les dades de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, on hi falta la secció 2 del districte 1 d'aquest municipi del Baix Camp, on la força més votada va ser JxCat)

Ciutadans és qui guanya a més seccions censals

La secció censal és la unitat més petita amb què es comptabilitzen els resultats electorals. A tot Catalunya n'hi ha 5.047: Barcelona, per exemple, en té 1.068 mentre que molts pobles només en tenen una per a tot el municipi.

En les últimes eleccions al Parlament, Ciutadans va ser el partit que es va imposar a més seccions censals: 2.399.

En segon lloc hi ha JxCat, força més votada en 1.785 seccions censals, per 843 d'ERC. La candidatura encapçalada per Carles Puigdemont es va imposar en més del doble de seccions censals que la que liderava Oriol Junqueras, tot i obtenir únicament 12.000 vots més en el conjunt de Catalunya.

Finalment, el PSC va ser el partit més votat en vuit seccions censals. A banda de Bausen i Canejan, els socialistes van guanyar en tres seccions censals de Cornellà, dues de Barcelona i una de Montcada i Reixac.

Dotze empats

A banda, en 12 seccions, dos partits van empatar com els més votats. Va ser a dues seccions censals de Barcelona (en una, a Sants, van empatar Ciutadans i Esquerra; en una altra, a Gràcia, ho fan els republicans i JxCat). La mateixa situació es va repetir a Lleida, amb una secció on empaten Cs i ERC i una altra on ho fan JxCat i ERC).

L'empat entre JxCat i Esquerra va ser el més habitual. També es va produir en seccions de Deltebre, Lladó, Pineda de Mar, Sant Cugat del Vallès.

En una secció censal de Cornellà van empatar Cs i PSC; a Calonge i el Vendrell hi va haver un empat entre Cs i JxCat, i en una secció de la ciutat de Tarragona, ERC i Cs van obtenir el mateix nombre de vots.

Cs guanya a la perifèria, l'independentisme al centre

Fent zoom al mapa, però, s'observa que en diverses ciutats on Ciutadans va ser clarament la candidatura més votada, als carrers del centre hi predominen les seccions censals pintades del lila de JxCat i el groc d'ERC. És el cas de Barcelona, però també, per exemple, de Badalona, Lleida, Mataró, Reus, Sabadell, Tarragona o Terrassa.

Un fenomen semblant passa a Girona, on la suma de les llistes independentistes supera el 60% dels vots, però Ciutadans guanya en 13 seccions censals, totes situades a la perifèria de la ciutat.

L'àrea metropolitana, pintada de taronja

Entrant encara més al detall, es pot comprovar que Ciutadans va ser la força més votada en una secció censal del poble de Sarrià de Ter, l'alcalde del qual aleshores era Roger Torrent, que un mes després esdevindria president del Parlament.

A la Roca del Vallès, municipi de l'ara candidat socialista Salvador Illa, Esquerra va guanyar en dues seccions censals; JxCat, en dues més, i Ciutadans, a la cinquena.

A Santa Coloma de Gramenet, un dels tradicionals feus del PSC on Ciutadans va guanyar clarament, hi ha una secció censal on el partit més votat va ser Esquerra Republicana. La candidatura d'Inés Arrimadas va ser la més votada a la resta de la ciutat.

En un dia en què l'àrea metropolitana va quedar pintada de taronja, en ciutats com Badia del Vallès, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Joan Despí; el partit taronja va ser el més votat en totes i cada una de les seccions censals.