Què vol dir dolaritzar l'economia argentina, la proposta estrella de Javier Milei

El peso i el dòlar ara conviuen a l'Argentina, tot i que només el peso és la moneda oficial. El nou president, Javier Milei, ha arribat amb la promesa de dolaritzar l'economia. Una proposta que en els últims dies ha estat posada en dubte --fins i tot per partidaris de Milei--, però que el president sembla decidir a complir.

Si tirés endavant aquesta proposta de l'excèntric Javier Milei de dolaritzar l'economia, els pesos es retirarien de circulació i se substituirien tots per dòlars. Les promeses electorals del candidat de La Llibertat Avança implicaven acabar amb la inflació --que està disparada al 142%--, eliminar el Banc Central argentí i retallar les despeses per aconseguir el dèficit fiscal zero.

Però què vol dir i què implica dolaritzar l'economia? Hi ha molts interrogants que el president electe encara no ha aclarit. 

El dòlar ja circula a l'Argentina

A l'Argentina, ara el dòlar ja té un lloc per fer grans operacions, com ara comprar una casa o un cotxe o pagar un viatge, perquè els dona més seguretat, però els dòlars no són la moneda oficial.

La proposta de Milei vol quedar-se amb els dòlars americans com a única moneda, tant per al dia a dia com per als préstecs, els dipòsits o les operacions entre empreses i el comerç exterior.
 

D'on treure els dòlars?

Per fer-ho, però, s'ha de tenir dòlars. I l'Argentina no té prou reserves d'aquesta divisa. Una opció per obtenir-ne és privatitzar les companyies estatals, que es cobrarien en dòlars.

Les privatitzacions són una altra de les seves promeses electorals, però els experts no la veuen clara, ara mateix. L'economista argentí Fernando Broner, investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI-UPF) de Barcelona, avisa que no serà tan fàcil: "No estem parlant del curt termini, no ens donarien gaire ara mateix per les empreses públiques".

Una altra font per obtenir dòlars és a través de préstecs de l'exterior, però l'Argentina té els mercats tancats. Broner apunta l'opció del Fons Monetari Internacional, que és el principal prestador de l'Argentina, però l'Argentina ja és el país del món que més diners li deu a aquest organisme internacional: "L'FMI podria arribar a prestar els dòlars, però no li veig moltes ganes d'exposar-se més a l'Argentina, perquè ja estem molt endeutats".  

L'Equador, un referent

Els experts avisen que a curt termini la inflació pot tornar a desbocar-se, perquè el peso es devaluarà. S'agafa com a referent l'Equador, que fa més de 20 anys va dolaritzar l'economia.

Des de Buenos Aires, l'analista econòmic Hernan Letcher avisa: "Estudiant el cas d'aquests països, mai van recuperar el nivell previ de salaris".

"La dolarització es farà a costa de la butxaca dels argentins i argentines"

Es perdria el control de la política monetària

Si es dolaritza el país, Milei ja ha avançat que vol tancar el Banc Central argentí, que deixaria de tenir el control de la política monetària, i perdria la capacitat d'imprimir bitllets.

L'Argentina perdria autonomia, però Broner tampoc ho veuria forassenyat: "Exportaríem la política monetària als Estats Units, fins ara no hem sigut capaços de fer-ho nosaltres, doncs deixem que ens ho facin els de fora".

Un procés a 3 o 4 anys vista

El procés es podria allargar, com a mínim, entre 3 i 4 anys. Els primers 18-24 mesos servirien per dolaritzar l'economia i, després, dos anys més per estabilitzar el país. Però Broner és un dels que insisteix que, amb dolarització o sense, el primer que ha de fer el nou govern és atacar la política fiscal: s'haurà de recaptar més i gastar menys, un mal "dels governs argentins". I avisa: "S'ha de deixar de gastar més del que es pot, perquè si ho aconseguim, la dolarització no serà necessària. El problema de base és fiscal".

"Personalment tinc dubtes, millor si ens enfoquem a millorar les institucions del país i a lidiar amb el dèficit sense passar per aquest experiment", afegeix.

Primer, però, s'ha de superar el tràmit parlamentari i, per ara, Milei no compta amb prou suports al Congrés argentí.

El record del corralito

Molts argentins tenen encara ben viu en el record l'etapa de la convertibilitat del dòlar als anys 90. En aquella època, amb Carlos Menem de president, el pla de l'Argentina per estabilitzar l'economia va passar per referenciar el peso al dòlar, el conegut popularment com a 1 a 1, que significava que 1 peso era equivalent a 1 dòlar. Va ser la manera de combatre la hiperinflació que hi havia en aquell moment, per sobre del 1.000% Però aquell pla deixava en circulació els pesos, cosa que ara no passaria si es tira endavant la dolarització.

Aquella dècada es recorda per la seva estabilitat, amb una reducció dràstica de la inflació, la possibilitat dels argentins d'accedir a productes importats i també de poder viatjar a l'estranger. Però també s'anava coent la que acabaria sent una de les pitjors crisis econòmiques del país: tancament d'empreses, atur i un fort endeutament en moneda estrangera.

A principis d'aquest segle, es va prendre la decisió dràstica de tancar l'accés a dipòsits i comptes corrents dels ciutadans, el corralito bancari, perquè la retirada de diners s'havia disparat i els bancs haurien acabat fent fallida. Del 2001 són les imatges de les llargues cues d'argentins a les oficines bancàries per intentar recuperar els seus diners. Però es trobaven amb les persianes abaixades a pany i forrellat i amb un límit per retirar els seus estalvis. 

Tot plegat va provocar escenes violentes, amb saquejos i protestes al carrer, que van acabar amb el president Fernando de la Rúa, amb l'abandonament de la convertibilitat peso-dòlar i amb la devaluació de la moneda. I aquella inflació i un gran endeutament encara s'arrosseguen.