Pressupostos prorrogats: què implica i què hi ha en joc

El daltabaix del govern a l'hora d'aprovar els pressupostos del 2024 implica, a la pràctica, la pròrroga dels comptes del 2023. Una pròrroga que, de fet, ja està vigent des de l'1 de gener: tècnicament, mentre no hi ha un nou projecte aprovat, es manté l'anterior. Ara, servirà com a guia per a l'administració catalana fins que un nou govern aprovi uns nous comptes, ja de cara al 2025. 

Una pròrroga pressupostària no és dramàtica --ja n'hem vist més d'una--, però tampoc és innòcua; té conseqüències. Amb el Parlament dissolt, i uns pressupostos prorrogats que marquen un màxim de despesa possible (el mateix que el del 2023), hi ha molt menys marge per tirar endavant les modificacions pressupostàries que impliquen nous programes o inversió, i que haurien d'incloure una proposta de recursos concrets per finançar-los. 

Tècnicament, el govern –estigui en funcions o no-- pot aprovar decrets llei que ha de convalidar la diputació permanent del Parlament, segons estableix l'article 75 del seu Reglament. Caldria, això sí, que la diputació permanent ho convalidés per majoria absoluta, un "tràmit" que, com s'ha vist amb el projecte de pressupostos, en cap cas té garantit els suports polítics necessaris. 

La norma preveu que el Govern pugui demanar a la Diputació Permanent una ampliació de crèdit mitjançant un projecte de llei, però només "per raó d'urgència i de necessitat justificada, si ho exigeix la conservació de l'ordre, una calamitat pública o una necessitat financera urgent d'altra naturalesa". Amb permís del Parlament, i només en els casos previstos en l'article 75, es podria aprovar més despesa i, d'aquesta manera, superar el sostre de despesa que imposa el pressupost prorrogat del 2023. 

Ara bé, el marge és estret i aquesta urgència s'ha de justificar, perquè el decret o l'ampliació de crèdit poden ser impugnats, amb conseqüències legals i econòmiques, tal com ha passat amb diversos decrets llei impulsats pel govern espanyol en anteriors etapes. 

Per disposar d'aquests recursos addicionals, tenir els pressupostos prorrogats li dona, paradoxalment, una mica més de marge al Govern per fer les anomenades "transferències de crèdit" i moure diners entre partides del pressupost. Perquè es poden fer servir diners pressupostats per l'any 2023 que van destinar-se a projectes que ja s'han executat.

Són despeses pressupostades per l'any 2023 que ja no té sentit mantenir funcionant el 2024 (per exemple, la celebració d'un esdeveniment concret): els diners pressupostats per llavors queden "lliures" per aquest any, però només podrien destinar-se per al mateix organisme, no per un nou projecte d'inversió.

També pot haver-hi "romanents de crèdit", diners pressupostats pel 2023 que no es van gastar del tot. Aquest 2024 es pot disposar del que queda, però en principi ha de destinar-se a eixugar dèficit. I també s'ha de tenir en compte que, tècnicament, la despesa del 2024 no pot superar la pressupostada el 2023.  
 

Què passarà amb la pujada del sou dels funcionaris?

Un dels exemples és la pujada del 2% del sou dels treballadors públics, que el govern espanyol ha anunciat que farà amb decret llei. Això obre la porta perquè s'apliqui aquí. Però si el Govern vol aprovar el seu decret llei establint-ho, hauria de justificar la urgència, tal com marca el reglament del Parlament, i que la resta de partits li donessin suport per aprovar-ho per majoria absoluta. 

Aquí el dubte és el marge de maniobra que tindria per aplicar-ho, tenint en compte que els pressupostos vigents són els del 2023, que contemplaven els diners corresponents a l'increment de salari d'aquell any, no d'aquest. Però fons del Govern donen per fet que els salaris públics s'actualitzaran tal com està pactat i insisteixen que els increments retributius de sous públics aprovats per l'Estat "són normativa bàsica estatal i s'han d'aplicar obligatòriament". 

Tècnicament, es podrien fer servir romanents de crèdit no gastat el passat exercici, en teoria diners "disponibles" aquest any. Ara com ara, el Departament d'Economia està estudiant les diferents alternatives damunt la taula.

En qualsevol cas, sembla clar que l'increment de salari s'acabarà aplicant, tal com està pactat. Com a últim recurs, ho podria fer el nou Govern de manera retroactiva. Com apunta el professor de finances de la Universitat Oberta de Catalunya, Benja Anglès Juanpere, "es podria aprovar un decret llei en el sentit d'augmentar el salari dels empleats públics el 2024".

Es podria recollir en els pressupostos de l'any que ve, afegeix, i aprovar-la amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener d'aquest any, de manera que els empleats públics cobrarien els endarreriments corresponents quan s'actualitzés la nòmina.
 

Què podria caure amb els pressupostos 

Són mesures que s'haurien de recollir als pressupostos o s'han d'aprovar a govern per tirar endavant, però amb les eleccions convocades no tenen marge. Com tampoc s'aplicaran els pressupostos que es van presentar el 28 de febrer al Parlament com els "més alts de la història de Catalunya", segons el president Aragonès, amb 43.673 milions d'euros. La consellera d'economia, Natàlia Mas, hi afegia que eren "expansius, ambiciosos i responsables" perquè posaven  2.443 milions d'euros més de despesa a disposició dels departaments. 

Entre els projectes principals que van presentar, hi havia els 1.000 milions d'euros per al pla de la sequera, 7.500 milions d'euros a Educació per reforçar plantilla de professors i per un pla per fer front als mals resultats de les proves Pisa. També es destinaven més de 12.800 milions a Salut, per millorar les condicions salarials i l'atenció primària. Ara aquestes inversions es podrien veure afectades si el govern no utilitza alguns dels instruments que ofereix el reglament del Parlament.

L'increment de despesa previst s'aparca, però els diners tampoc es perden, perquè li pertoquen a la Generalitat: ara bé, s'hauran de destinar a eixugar el dèficit que s'arrossega, no pas a nous projectes o inversions. "A diferència d'altres països, com els Estats Units", explica el professor Anglès, "que quan no tenen pressupostos han de tancar serveis i enviar treballadors públics a casa, aquest no és el nostre cas". La despesa habitual i ordinària es podrà continuar pagant per inèrcia, el problema és en aquells programes o projectes nous que havien d'arrencar aquest any.

A finals de gener la consellera d'Educació signava amb els sindicats l'acord que acabava amb les retallades entre els docents. Era una de les mesures que incloïa la dotació per a Educació dels pressupostos que no s'han aprovat. També es preveien 50 milions, només per al curs vinent, per revertir els mals resultats de les proves PISA. De fet, era el departament que augmentava més el seu pressupost, i ara només es disposarà del que hi havia pressupostat per l'any passat, 6800 milions d'euros. 

En el cas del departament de Salut  no es podran iniciar obres de nous equipaments o incrementar plantilla. Però també hi ha projectes iniciats, com el Centre Nacional de Teràpies Avançades que no podran avançar al ritme previst, ja que dels 140 milions d'euros pressupostats, només en rebran 20, els que recollien els pressupostos del 2023.
 

Beneficis socials que no tiraran endavant

El que també cau són mesures concretes que figuraven a la llei d'acompanyament dels pressupostos. Per exemple, la rebaixa de nou a vuit dels trams autonòmics de l'IRPF, i del 10,5% al 9,5% en el primer tram; és una mesura que beneficiava els contribuents amb una base liquidable de fins a 33.000 euros, un 73% del total segons càlculs del govern. 

La llei d'acompanyament també preveia una millora de la bonificació del lloguer en el tram autonòmic de l'IRPF, que ampliava de 20.000 fins a 30.000 euros anuals el límit de renda, amb un import màxim de 500 euros de deducció (eren 300 euros fins ara). 

Tampoc entrarà en vigor l'increment del cànon de l'aigua, una mesura per penalitzar el consum excessiu, segons la Generalitat. La pujada havia d'encarir la factura entre un i quatre euros, segons la llar, i havia d'entrar en vigor a la factura a partir del 2025. La llei d'acompanyament també incrementava de 1.600 a 1.800 euros el mòdul fix per plaça que la Generalitat paga a les escoles bressol i les llars d'infants municipals.