Què cau diumenge i què es vol mantenir: trobades de 6 com a màxim, sense toc de queda

En qüestió de dies, el govern ha passat de voler blindar jurídicament el toc de queda per llei a decidir, de moment, no tirar-ho endavant mentre la pandèmia es mantingui estable.

Sense un marc normatiu propi que, segons havia explicat el govern, permetria aplicar mesures extraordinàries com el toc de queda, amb la fi de l'estat d'alarma el 9 de maig s'extingiran automàticament les restriccions més importants de la pandèmia.

Aquestes restriccions són la prohibició de mobilitat nocturna de 22.00 a 6.00 i el tancament perimetral de Catalunya. La Generalitat es plantejaria recuperar-les si les dades de la pandèmia empitjoressin, però necessitaria l'aval de la justícia.

Què es manté?

No obstant, les modificacions que va aprovar el govern l'octubre passat a la llei de salut pública segueixen vigents i això permetrà mantenir algunes de les mesures que l'executiu vol continuar aplicant, sense necessitar prèviament l'aval del TSJC. Per exemple l'aforament del 30% per a l'interior dels restaurants o per al comerç, i seguir amb el tancament de discoteques i sales de festes.

Pel que fa a la prohibició de reunions de més de 6 persones i les restriccions d'aforament en llocs de culte, ho hauria de ratificar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, perquè afecta drets fonamentals.

D'acord amb el text, la Generalitat continua tenint facultats per limitar "l'activitat, el desplaçament de persones i la prestació de serveis en determinats àmbits territorials".

Què diu la llei de salut pública catalana?

El govern pot prohibir desplaçaments territorials amb l'argument del risc de transmissió de Covid. El precedent més clar és el confinament comarcal del Segrià, l'estiu passat, que es va decretar sense un estat d'emergència o d'alarma.

També es poden limitar els desplaçaments als fets per raons essencials, de manera individual o amb la unitat de convivència. La llei, però, no permet al govern prohibir els desplaçaments amb caràcter absolut, sinó que ha de preveure supòsits en què es pot garantir la seguretat i salut de les persones.

Pel que fa a les reunions interpersonals, la llei de salut pública no pot prohibir-les però pot limitar-ne el nombre d'assistents. També pot regular les condicions d'obertura dels espais públics, de la restauració i dels establiments hotelers.

Totes aquestes mesures especials el govern les pot seguir mantenint tot i que no sigui vigent l'estat d'alarma. Com que afecten drets fonamentals, sobretot els de llibertat de reunió i de circulació, les restriccions s'haurien d'aplicar de forma quirúrgica per sectors o àmbits geogràfics.

La llei també disposa que qualsevol mesura ha d'anar acompanyada d'un informe de l'Agència de Salut Pública que acrediti el risc que es vulgui prevenir. A més, recomana que tinguin el caràcter de recomanació, en la mesura que sigui possible, i no haurien de ser superiors a 15 dies.

"En el cas que s'estableixin mesures de caràcter obligatori, s'ha d'advertir expressament d'aquesta obligatorietat, la qual estarà fonamentada en els informes emesos."

Ara bé, en tractar-se d'una llei ordinària, qualsevol persona pot recórrer una mesura restrictiva del govern als jutjats. Aquest dilluns, l'exjutge i secretari de Dret Constitucional del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Francisco Béjar, assegurava a TV3 que hauria estat més "desitjable" modificar una llei orgànica de l'Estat per blindar les restriccions.

L'Estat encara no ha decidit un nou marc jurídic sobre les restriccions, però ha previst que els governs puguin recórrer en cassació al Tribunal Suprem sentències que tombin algunes mesures restrictives de drets fonamentals.