Què vol Trump per a Ucraïna: un alto el foc per a la pau o per congelar el conflicte?

"No veig un alto el foc a Ucraïna que condueixi a una pau acceptable per a totes les parts: veig un alto el foc com a alternativa la guerra". Aquesta és l'aposta realista, que no ideal ni justa, que fa Charles Kupchan, exdirector d'Afers Europeus al Consell de Seguretat Nacional dels governs de Bill Clinton i Barack Obama. 

Kupchan li reconeix a Donald Trump el mèrit de treballar per acabar amb la guerra d'Ucraïna: "Encara no entenc com Joe Biden va deixar que s'allargués tres anys". Però no veu que darrere aquest impuls hi hagi un full de ruta clar. Ens rep a casa seva encara sota el xoc de l'escena protagonitzada per Donald Trump, J. D. Vance i Volodímir Zelenski a la sala oval de la Casa Blanca. 

"No havíem vist mai res semblant. I ara Trump redobla la pressió: el deixa sense ajuda militar i sense informació d'intel·ligència"

"Zelenski està contra la paret i no té cap altra opció que signar l'acord dels minerals i dir que està disposat a iniciar negociacions amb Rússia", explica Kupchan. L'ara professor de relacions Internacionals a la Universitat de Georgetown i expert al "Council on Foreign Relations" critica que Trump hagi deixat Zelenski entre les potes dels cavalls russos, perquè no és coherent amb el fet que vulgui una Ucraïna forta a la taula de negociació.

Charles Kupchan, però, dona la benvinguda als esforços per acabar la guerra: "No entenc per què Biden no va intentar negociar amb Rússia; aquesta és una guerra que Ucraïna no podia guanyar".

Assegura que Biden és "un dels presidents més ideològics dels últims temps: democràcia vs. autocràcia, els bons vs. els dolents". Kupchan defensa que els Estats Units han de parlar amb tothom, "no només amb els bons".

Per contra, diu, "Trump no veu el món així: Trump veu el món dels tractes, tot és transaccional, per a ell. No només Ucraïna: també Gaza, i l'acord nuclear amb l'Iran, i Cora del Nord..."

"Crec que els Estats Units han de parlar amb tothom, i està bé que aquest president ho faci."

De què serveix l'acord dels minerals amb Ucraïna?

"Trump va guanyar les eleccions dient en campanya que l'ajuda a Ucraïna s'havia de replantejar", recoda Kupchan. "Ell sap que no pot deixar d'ajudar Ucraïna, o no del tot, però necessita donar alguna cosa a canvi a la gent que el va votar, a les seves bases. I aquest acord per explotar els recursos naturals ucraïnesos li serveix per dir-los: 'Ho veieu? Potser sí que encara els ajudem, però paguen la factura; no és amb els diners dels impostos dels nord-americans'".

I quines garanties pot obtenir Zelenski si signa aquest acord? "Cap. Garantia total, cap. Ni d'entrar a l'OTAN ni que s'enviaran tropes sobre el terreny. El màxim que pot obtenir és que se'l segueixi ajudant, subministrant armament, perquè es pugui defensar. I potser una coalició internacional, si hi ha un acord de pau, que jo faria tan àmplia com sigui possible, no només amb tropes europees: si pot ser, amb soldats de l'Índia i xinesos".

"Una missió de vigilància a la zona de contacte que impliqui que si Rússia es planteja tornar a atacar, abans hagi de matar soldats anglesos, francesos, de Bangladesh, xinesos..." 

Quin és el millor escenari possible?

Charles Kupchan distingeix entre el món ideal i el món real: "En un món ideal, aquest conflicte s'hauria d'acabar amb el reconeixement de la sobirania intacta d'Ucraïna. Però malauradament no tenim un món ideal. La meva aposta és que Rússia es queda el 20% del territori, i que el nostre èxit serà que el 80% que es manté sota la sobirania ucraïnesa sigui lliure, segur, funcional i democràtic".

"Això no vol dir que hàgim de reconèixer que l'est d'Ucraïna és rus o que hàgim de renunciar a defensar la seva sobirania, però has d'apostar pel llarg termini: qui sap si d'aquí una dècada o dues, amb un nou líder a Rússia, es pot plantejar tornar a negociar."

Conscient que la qüestió del territori és molt sensible, pel professor no és el més difícil, perquè hi ha una qüestió "física i geogràfica, d'ocupació, que ho fa inevitable".

Per ell el més complicat serà negociar l'estatus d'Ucraïna: "Rússia demanarà neutralitat permanent, i Ucraïna dirà que no. Rússia demanarà que disminueixi la seva capacitat militar, i diran que no. Rússia demanarà que se li aixequin les sancions, i no veig els Estats Units ni la Unió Europea aixecant totes les sancions".

Diu que Donald Trump menysté la dificultat que comportarà negociar amb Putin. "I aleshores quina és la sortida? "A mi em sembla que al que es pot aspirar és a un alto el foc que desemboqui en un conflicte congelat."

"Lamentablement, no veig a curt termini un acord de pau amb què tothom estigui d'acord i es pugui implementar."

Kupchan afegeix: "Així operen els russos: agafen trossos dels països veïns, en part perquè no s'integrin a l'òrbita de la Unió Europa i l'OTAN, no s'acostin a l'oest, i s'hi asseuen al damunt durant dècades. Mira Geòrgia amb Abkhàzia o Moldàvia amb Transnistrià. Un conflicte congelat no és la solució ideal, però és millor del que tenim ara, on cada dia mor gent al front".

Què vol Trump d'Europa?

"El problema és que no ho sabem pas. Amb Trump costa de saber", diu Kupchan, que encara viatja una vegada al mes a Europa.

"Jo no crec que Trump abandoni la seva aliança amb Europa, sobretot perquè no crec que vulgui passar a la història com l'home que va ensorrar Occident."

Kupchan veu clar que Trump "maltractarà els aliats, els exigirà que paguin més en defensa, hi haurà reequilibris segur, i algunes tropes marxaran a Àsia, per exemple. Si ets un líder europeu, ara mateix has de contemplar la possibilitat que els Estats Units et diguin que no pots comptar amb ells. Personalment, crec que no passarà, tot i que ja hem vist com maltracta els aliats o els exigeix que paguin la seva factura de defensa".

"La seva personalitat imprevisible i mercurial fa que ara a Europa hi hagi gent al caire d'un ataca de pànic."

L'exassessor d'Obama i Clinton creu que els líders europeus tenen motius per estar amoïnats: "No només per Trump, sinó per la política nord-americana disfuncional dels últims anys, que sovint sembla que no es trobi ni a ella mateixa".

Kupchan repassa les últimes presidències: "Clinton el multilateralista, després Bush l'unilateralista que decideix envair Iraq, després amb Obama tornem a l'ordre multilateral, i després guanya Trump l'aïllacionista. Després Biden torna a l'ordre liberal global i ara Trump torna a guanyar. Si ets un poder estranger i veus això, et venen esgarrifances". 

Trump, les relacions personals i el Nobel de la Pau

Què en diu de la relació amb Rússia? "Dir que Trump s'està alineant amb Putin per mi és dir massa. És evident que ara passa per un moment dolç, però la relació podria explotar en qualsevol moment. Això és de les poques certeses amb Trump: ell és mercurial, imprevisible, poc de fiar, i ho pot engegar tot a rodar amb tothom si les coses no van com ell vol. Li ha passat amb Emmanel Macron, amb Benjamin Netanyahu, amb Kim Jong Un..."

Kupchan dibuixa així el president dels Estats Units: "Ell és un narcisista, vol que el complaguin, vol ser l'autor de la pau al món, vol un bon lloc als llibres d'història, vol un Nobel de la Pau, per més estrany que ens sembli. I qui entrebanqui el seu camí, es digui com es digui, rebrà".