Queixes a escoles i instituts per la pèrdua del personal de suport covid el curs vinent

Durant la pandèmia es van destinar mestres de reforç a les escoles per afrontar la complexa situació que s'havia generat. Ara que el virus ha entrat en fase de control, el govern espanyol ja ha dit que s'ha acabat la partida que havia permès contractar-los, cosa que preocupa molt les direccions dels centres perquè aquests reforços que ara perden els havien permès fer un salt qualitatiu.

Un d'aquests professors contractats durant la pandèmia és Lluís Fernàndez, que va arribar a l'Institut Joan Ramon Benaprès, de Sitges, com a reforç per la covid. En aquests dos anys ha estat el màxim responsable de l'hort del centre, un lloc d'on els alumnes del cicle formatiu de cuina extreuen fruites i hortalisses que utilitzen als fogons i on els alumnes d'ESO aprenen el vessant més pràctic de la biologia. El curs que ve aquest projecte podria desaparèixer si es queden sense el professor de reforç.

Amb la pandèmia, al centre es va assignar el suport d'un professor i mig. D'entrada pot semblar poc, però tenir-los --segons la direcció-- els va suposar un salt qualitatiu en l'atenció a l'alumnat. Samuel Valls Montagut, director de l'institut on treballa el Lluís, explica que sense els professors de reforç s'hauran de reduir els desdoblaments que permeten que es puguin fer més activitats al centre:

"El que representa per a nosaltres és que podem fer més desdoblaments com més hores tenim. Al final són quantitats d'hores. Per a nosaltres, un professor són 19 hores de classe. Un professor i mig... ves sumant. Totes aquestes hores pots posar-les allà on necessites una mica més de desdoblament. Ara haurem de reduir. Vaig perdent recursos."

Però amb la pandèmia també van arribar altres professionals de suport. Al Centre d'Educació Especial Josep Pla --l'únic específic per a alumnes sords a la demarcació de Barcelona-- van rebre dues educadores d'educació especial com a suport covid. Ara temen quedar-se sense elles i més quan una és una educadora que sap llengua de signes.

La directora del Centre d'Educació Especial Josep Pla, Menchu González Martín, explica que estan molt preocupats per la desaparició del reforç covid perquè aquesta figura "ha afegit qualitat a la docència":

"És una situació realment preocupant, perquè en l'actualitat tenim 34 alumnes sords, repartits en set grups, i abans únicament teníem un educador de suport i era difícil que pogués treballar a tots els grups, perquè a cadascun hi ha alumnat amb sordesa i amb altres dificultats afegides."

Anna Giner Girault, l'educadora d'educació especial que s'ha assignat com a reforç covid en aquesta escola, explica que hi va arribar per casualitat, perquè no era requisit indispensable tenir coneixements de llengua de signes per ser personal no docent d'una escola amb alumnat sord:

"El fet que jo sàpiga llengua de signes és una casualitat. M'ha tocat a mi aquesta escola, però des del consorci és un requisit que no es mira. Ets un número, tu tens la teva formació, però no es té en compte. I, clar, és una reclamació de fa molts anys d'aquesta escola que, sisplau, el personal que no és docent sàpiga llengua de signes, perquè és una escola específica d'alumnat sord signant."

Des de la Generalitat s'ha demanat al govern espanyol que es consolidin al sistema educatiu les plantilles de suport tant de personal docent com de no docent, a través de partides de l'Estat i dels mecanismes europeus per a la recuperació.