Qui decideix quan s'obren les comportes dels embassaments per generar energia?

Ara que tenim els embassaments de Catalunya amb un aspecte més saludable que en els últims tres anys, ja circula la brama que les empreses elèctriques faran servir ara aquesta aigua per generar energia i enriquir-se i tornarem a tenir-los buits ben aviat.

D'on surt aquesta història?

Com sol passar amb les històries "que circulen", aquesta brama té una certa base real. En aquest cas es tracta del que va passar l'estiu de l'any 2021 quan l'aleshores ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va qualificar d'escandalós que Iberdrola hagués buidat els embassaments de Ricobayo (Zamora) i Valdecañas (Cáceres) en plena onada de calor i amb els preus de l'energia pels núvols. 

"No ho podem consentir perquè no és responsable que es buidi un embassament en sis setmanes per facilitar el turbinatge. El cas més escandalós és el de Zamora. No és tolerable reduir l'aigua d'un embassament en sis setmanes un 70%."

El negoci per a Iberdrola, en aquest cas, es troba en el fet que produir energia hidroelèctrica és molt barat, però l'energia es paga al mercat majorista al preu més alt (sovint el del gas). Per tant, generar energia hidroelèctrica a preu de gas natural és molt rendible, i més en casos de punta de demanda com són les onades de calor. 

En aquella ocasió, el govern central va obrir un expedient a Iberdrola per investigar els fets. Segons el Ministeri de Transició Ecològica, els dos casos van quedar arxivats perquè la justícia va considerar que l'elèctrica actuava d'acord amb la concessió que li permetia explotar l'embassament. La decisió de la justícia explicava també que no s'havia acreditat un dany ecològic. 

Tot i així, el govern espanyol va impulsar una modificació legal de l'article 55.2 de llei d'aigües per dificultar que es poguessin buidar embassaments en moments de màxima sequera per generar energia. Aquesta llei d'aigües, a més, en l'article 60, estableix una llista de prioritats en els usos de l'aigua dels embassaments. La primera és l'abastiment (l'aigua de boca i per a consum humà), la segona el reg i la tercera és la generació d'energia. 

Per altra banda, ara mateix els preus de l'energia estan lluny dels de l'estiu del 2021. Aleshores, el preu mitjà del megawatt/hora s'acostava als 100 euros al juliol i l'agost (després encara va escalar més). Aquest mes de març, en canvi, el preu mitjà del megawatt/hora ronda els 60 euros, i el 25 de març era de 36 euros. Per tant, ara mateix no seria gaire rendible forçar la generació d'energia hidroelèctrica. 

Qui decideix quan es buiden els embassaments?

A Catalunya el sistema d'embassaments està repartit. Mentre que les conques internes les controla principalment l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), tot el que desemboca a l'Ebre ho gestiona la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). 

Els dos organismes tenen el que s'anomena "comissions de desembassament", que són les que prenen les decisions sobre quan i quina quantitat d'aigua s'ha de desembassar. Qui forma part de les comissions? Pel que fa a les de les conques internes, hi ha representants de la mateixa ACA, pagesos, regants, Endesa, consorcis com el de la Costa Brava, conselleries com les d'Indústria, d'Agricultura, de Territori, d'Acció Climàtica, ajuntaments, l'Àrea Metropolitana o associacions de municipis, entre d'altres. Les decisions de com es gestiona l'aigua es prenen per unanimitat. 

Pel que fa a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, es reuneixen dues vegades l'any les anomenades "juntes d'explotació", amb representants de les administracions estatal i autonòmica, la mateixa CHE, els municipis, els regants i les elèctriques, i fan una proposta de gestió dels usos dels cabals que s'aprova per unanimitat. Aquesta proposta la rep la comissió de desembassament, formada també per representants de la Confederació (sense vot), diversos ministeris, un representant de Red Eléctrica Española, S.A., regants i municipis, i finalment es pren la decisió de com gestionar l'aigua.

En cas de desacord, el president de la CHE és qui ha de decidir els usos dels cabals. Aquesta situació només s'ha donat un cop a la història a Catalunya, segons la CHE. 

En els dos casos, les reunions de les comissions són semestrals, al març-abril i a l'octubre-novembre, i se'n poden fer d'extraordinàries si la situació dels embassaments varia molt entre totes dues. En el cas de les conques internes, les actes de les reunions són públiques.

Tots aquests organismes són els encarregats de garantir l'equilibri entre necessitats d'aigua per al consum de boca, el reg, els usos industrials, els usos recreatius i la generació d'energia hidroelèctrica. Una altra funció que compleixen els embassaments és la de regular les crescudes perilloses dels rius, evitar que es produeixin inundacions sobtades i garantir que els rius tenen prou aigua per sostenir els seus ecosistemes (cabal ecològic). 

Seguint aquests criteris, segons l'ACA, el que no es fa mai són desembassaments només per generar energia hidroelèctrica. Si voleu consultar en temps real quins embassaments estan desaiguant en cada moment i en quina quantitat, ho podeu fer en aquest enllaç. 

En declaracions al "Catalunya migdia" de Catalunya Ràdio, David Saurí, professor de geografia de la UAB i expert en gestió de recursos hídrics, ha demanat mesura en l'ús de l'aigua per part de tothom:

"Hi ha unes concessions i és perfectament legal que les centrals es posin a turbinar. Però voldria pensar que hi haurà oportunitat perquè els pantans facin totes les funcions per a les quals estan pensats: controlar inundacions, donar aigua per regar, per a les ciutats i també per al lleure, alhora que fer electricitat."

El funcionament d'aquestes comissions de desembassament està pensat per evitar que els interessos d'una part s'imposin sobre els de les altres. A més, com hem explicat, les diverses lleis i modificacions legals han fet cada cop més difícil que les empreses elèctriques puguin aprofitar moments de preus alts de l'energia per buidar embassaments sense tenir en compte altres paràmetres.