Qui era Aurora Picornell, assassinada pel franquisme el 1937 i estripada ara per Vox
El president del Parlament balear, de Vox, l'ha posada d'actualitat en estripar una fotografia seva al ple que debatia la derogació de la llei de memòria històrica
Aurora Picornell, coneguda com "la Pasionaria de Mallorca", va ser torturada i assassinada pels franquistes el 1937, i aquest dimarts s'ha consagrat com a símbol antifranquista a tot Espanya.
Ha estat després de l'acció del president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, del partit d'extrema dreta Vox, que ha agafat i ha estripat una fotografia seva que la vicepresidenta socialista de la mesa estava mostrant.
Ha passat durant el debat parlamentari per admetre a tràmit una proposta del seu partit, amb el suport del PP, per derogar la llei de memòria i reconeixement democràtics aprovada el 2018.
La reacció ha estat immediata: les xarxes socials s'han omplert de fotografies de Picornell i, fins i tot, hi ha usuaris que se l'han posada com a imatge del perfil:
Per cada foto que trenqueu, en posarem més de mil.
Anna Peña i Aso (@valencianna) June 18, 2024
Per cada intent de silenciar-les, les cridarem més fort. #AuroraPicornell#RogesDesMolinar#AntifeixistesSempre pic.twitter.com/j1ShPYelAm
Esta es Aurora Picornell, una comunista fusilada por el franquismo. Hoy los de Vox han roto su foto en un pleno.
Hannibal Lecter (@Doc_Hannibal) June 18, 2024
Sería una pena que la hiciéramos viral, ¿verdad? pic.twitter.com/Uy0qQMVpzy
Inundarem les xarxes socials amb la imatge d'Aurora Picornell, la sindicalista asesinada pel franquisme, la foto de la qual ha esgarrat el president del Parlament balear... pic.twitter.com/KuqkrLsujz
Xavier Cerdà (@XaviBarbeta) June 18, 2024
Aquest somriure sempre. Aquest somriure invicte.#AuroraPicornell #lesrogesdelMolinar pic.twitter.com/eTGtts0vTp
núria cadenes (@ncadenes) June 18, 2024
També el PSOE, partit de la diputada que mostrava la fotografia al Parlament balear, i altres forces polítiques com ERC s'han afegit a la campanya a X/Twitter:
Vamos a inundar las redes sociales con la imagen de Aurora Picornell.
PSOE (@PSOE) June 18, 2024
Es la respuesta más democrática que le daremos a @glesenne. pic.twitter.com/SRWgV81Vuc
El 5 de gener de 1937, Aurora Picornell fou assassinada en mans dels feixistes.
Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) June 18, 2024
Avui, 18 de juny de 2024, el president del Parlament de les Illes, Gabriel Le Senne, estripa una imatge d'Aurora Picornell.
Gabriel Le Senne dimissió! pic.twitter.com/2Xa1FcZEoA
Símbol antifranquista a les Balears
Tot i que només tenia 25 anys quan la van matar, Picornell va arribar a ser una destacada política i sindicalista, militant del Partit Comunista a les illes Balears i també membre de la Lliga Laica de Mallorca.
La figura de Picornell va tornar a ser d'actualitat fa un parell d'anys quan, arran precisament dels mecanismes engegats per la llei que vol derogar Vox, es van trobar les seves restes.
Les proves d'ADN van confirmar que un dels cossos trobats en una fossa comuna al cementiri de Son Coletes, a Manacor, eren les d'aquesta activista, que ha estat símbol de l'esquerra mallorquina durant dècades.
Amb la identificació del seu cadàver, es va tancar un capítol altament emocional al voltant dels efectes de la repressió franquista i la necessitat de restaurar la memòria.
Sorpresa i emoció
La troballa es va fer en el marc del Tercer Pla de Fosses, emprès pel govern balear, i va causar sorpresa i emoció, ja que llavors es creia que el cos de Picornell era a la fossa de Porreres, on ja s'havia identificat el seu pare, Gabriel Picornell, que com Aurora i dos germans seus va ser assassinat pels franquistes.
Així va expressar a les xarxes la satisfacció per la troballa el secretari de Memòria Democràtica de les Illes, Jesús Jurado.
‼️L'hem trobada. S'han identificat les restes de:
Jesús J. Jurado 💜🔻 (@JesJuradoSegui) October 20, 2022
Aurora Picornell Femenias
Amb els anàlisis d'ADN de les víctimes assassinades recuperades el 2021 a les fosses del cementiri de Son Coletes (Manacor) dins el III Pla de Fosses del @goib
85 anys després Aurora retornarà a casa pic.twitter.com/6VGinmawgf
El 2021 s'havien localitzat set fosses comunes amb 38 víctimes de la repressió franquista al cementiri de Son Coletes, a Manacor. Picornell era a la fossa número 3 del cementiri, al costat de quatre dones més, conegudes com les Roges del Molinar.
En aquesta fossa també s'hi va localitzar una ploma estilogràfica utilitzada per la dirigent comunista.
La investigació va permetre aclarir que a Picornell la van torturar al convent de Montuïri i que després la van assassinar al cementiri de Porreres. A diferència d'altres represaliats, el seu cas és singular per ser la víctima més cèlebre de les assassinades sense cap procés judicial.
La que aleshores era presidenta de les illes Balears, Francina Armengol, també es va mostrar emocionada per la troballa.
𝐍'𝐀𝐮𝐫𝐨𝐫𝐚 𝐏𝐢𝐜𝐨𝐫𝐧𝐞𝐥𝐥 𝐭𝐨𝐫𝐧𝐚 𝐚 𝐜𝐚𝐬𝐚. 𝐋'𝐡𝐞𝐦 𝐭𝐫𝐨𝐛𝐚𝐭 𝐚 𝐒𝐨𝐧 𝐂𝐨𝐥𝐞𝐭𝐞𝐬!
Francina Armengol (@F_Armengol) October 20, 2022
Tenc la pell de gallina. Per coses així, per moments com aquest, estic en política. Gràcies infinites a tothom.
Avui Balears és una democràcia i una societat millor 🌹💜 pic.twitter.com/QhlvMCQpT6
La víctima més coneguda de la repressió franquista
Aurora Picornell va néixer el 1912 a Palma. Era la sisena de set germans. De ben jove ja va començar a llegir gràcies a la biblioteca que tenia el seu pare a casa. Així, va anar forjant el seu pensament i avançant cap a postulats feministes i d'esquerres.
L'any 1931, amb la proclamació de la Segona República, va entrar al Partit Comunista.
Quan durant la Guerra Civil (1936-1939) els franquistes es van apoderar de les Illes, ben aviat van detenir Picornell. Va ser concretament el 19 de juliol del 36, just l'endemà de l'alçament, quan els revoltats van anar a buscar la jove Picornell per empresonar-la.
Uns mesos després, la nit de Reis del 1937, els falangistes la van treure de la presó, juntament amb quatre companyes del partit, per afusellar-les. Aquesta execució va tenir un fort impacte en la societat mallorquina del moment.
- ARXIVAT A:
- Memòria històrica Illes Balears