Qui era Aurora Picornell, "la Passionària de Mallorca", de qui se n'acaba de trobar el cos

Les proves d'ADN han confirmat que un dels cossos trobats a la fossa comuna de Son Coletes, a Manacor, és el d'Aurora Picornell, coneguda com la Passionària de Mallorca.

Tot i la seva joventut, Picornell va arribar a ser una destacada política i sindicalista, militant al Partit Comunista a les Illes Balears i també membre de la Lliga Laica de Mallorca. Ha esdevingut, de fet, símbol de l'esquerra mallorquina durant dècades.

Amb la identificació del seu cadàver, es tanca un capítol altament emocional al voltant dels efectes de la repressió franquista i la necessitat de restaurar la memòria.

Sorpresa i emoció

La troballa s'ha fet en el marc del Tercer Pla de Fosses, emprès pel govern balear, i ha causat sorpresa i emoció, ja que fins ara es creia que el cos de Picornell era a la fossa de Porreres, on s'havia identificat ja el seu pare, Gabriel Picornell, que com Aurora i dos germans seus, va ser assassinat pels franquistes.

Així expressava a les xarxes la satisfacció per la troballa el secretari de Memòria Democràtica de les Illes, Jesús Jurado.

Fa gairebé un any, es van localitzar set fosses comunes amb 38 víctimes de la repressió franquista al cementiri de Son Coletes, a Manacor. Picornell era a la fossa número 3 del cementiri, al costat de quatre dones més, conegudes com les Roges del Molinar.

A la seva fossa també s'hi va localitzar una ploma estilogràfica utilitzada per la dirigent comunista.

La investigació ha permès aclarir que Picornell la van torturar al convent de Montuïri i que després la van assassinar al cementiri de Porreres. A diferència d'altres represaliats, el seu cas és singular per ser la víctima més cèlebre de les assassinades sense cap procés judicial.

La presidenta de d'Illes Balears, Francina Armengol, també s'ha mostrat emocionada per la troballa.

La víctima més coneguda de la repressió franquista

Aurora Picornell va néixer el 1912 a Palma. Era la sisena de set germans. De ben jove ja va començar a llegir gràcies a la biblioteca que tenia el seu pare a casa. Així, va anar forjant el seu pensament i avançant cap a postulats feministes i d'esquerres.

L'any 1931, amb la proclamació de la Segona República, va entrar al Partit Comunista.

Quan durant la Guerra Civil (1936-1939) els franquistes es van apoderar de les Illes, ben aviat van detenir Picornell. Va ser concretament el 19 de juliol del 36, just l'endemà de l'alçament, que els revoltats van anar a buscar la jove Picornell per empresonar-la.

Uns mesos després, la nit de Reis de 1937, els falangistes la van treure de la presó, juntament amb 4 companyes del partit, per afusellar-les. La seva execució va tenir un fort impacte a la societat mallorquina del moment.