Qui era Hassan Nasrallah, fidel aliat de l'Iran com a líder de Hezbollah des del 1992

Israel ha clavat el cop més dur possible contra el més formidable dels seus enemics en el camp de batalla: el líder de la milícia Hezbollah, que és l'únic actor a l'Orient Mitjà que no ha perdut, almenys fins ara, cap guerra amb Israel. I n'ha disputat dues, sense comptar l'actual.

Hassan Nasrallah, mort en un atac d'Israel a Beirut, era un dels més fidels aliats de l'Iran en la confrontació amb Israel des que va accedir a la secretaria general de la milícia xiïta, el febrer de 1992.

Nascut el 31 d'agost de 1960, a Tir, al Líban, va ingressar a la milícia xiïta Amal l'any 1975, quan tot just acabava de començar la guerra civil entre cristians i musulmans.

Després va cursar estudis alcorànics a l'Iraq i, ja de tornada al Líban, va començar a escalar posicions a la milícia. Primer va ser nomenat comissari polític a la vall de la Bekaa, el 1982, i després va ser responsable del grup a la Bekaa i membre del Buró Polític Central.

Aquell any Israel va envair el Líban sota el pretext d'acabar amb els atacs de la guerrilla palestina, encara que el veritable motiu va ser forçar el nomenament del cristià maronita Baixir Gemayel, afí a Israel, per a la presidència libanesa.

Això va influir notablement a Nasrallah i els seus camarades, que van decidir crear Hezbollah --el Partit de Déu-- per rebel·lar-se contra l'ocupació. Amb el seu feu principal a Baalbek, la guerrilla va néixer com un baluard de resistència i amb un objectiu clar: destruir Israel.

Tot plegat, amb el finançament i armament proporcionats per l'Iran amb el beneplàcit de Síria.
 

El predecessor, també mort a mans d'Israel

Durant un breu període, Nasrallah va compartir la prefectura del moviment a Beirut al costat de Sayyed Abraham Ameen, fins que es va decidir separar l'ala política de la militar.

Sayyed es va encarregar de la secció política i Nasrallah va prendre posicions a Beirut. Tot seguit es va crear el Consell Consultiu, que va arribar a presidir.

Finalment, el febrer de 1992, el Consell de Hezbollah el va nomenar secretari general de l'organització, un càrrec que ha anat renovant al llarg dels anys. Hi va accedir tot just dos dies després que el seu predecessor, Abbas Moussavi, fos assassinat per un comando israelià.

Nasrallah prenia posició, aquell llunyà 1992, amb una frase que ara pot semblar premonitòria:

"És clar que l'objectiu [d'Israel] és dinamitar la moral de Hezbollah i dificultar el camí de la resistència islàmica, amb una punyalada al cor. Però aquesta operació criminal no farà res més que augmentar la nostra voluntat de resistència."

Aquell mateix any, Hezbollah va entrar al Parlament després de les primeres eleccions legislatives que se celebraven un cop acabada la guerra (1975-1990). El grup encara manté 13 escons d'un total de 128, obtinguts a les eleccions legislatives de maig de 2022, quan el seu bloc va perdre la majoria a la cambra.

Dues retirades israelianes

Nasrallah va aconseguir dos acords històrics per bescanviar presoners amb Israel el 2004 i el 2008, però passarà a la història per haver forçat la retirada d'Israel de tot el territori libanès el 2000, després de 18 anys d'ocupació. 

Anys més tard, el juliol del 2006, el líder de Hezbollah va escapar d'un atac al seu domicili en què va resultar il·lès després que el seu grup segrestés dos soldats israelians.

Aquest va ser el detonant perquè Israel emprengués aquell mes una de les ofensives més importants contra el grup, que es va allargar fins al 14 d'agost després de l'alto el foc decretat per l'ONU i que va causar centenars de morts.

Ocult des que es va iniciar d'aquest conflicte, va fer la primera aparició pública el 22 de setembre d'aquell any en un míting multitudinari en què van celebrar la victòria: havia tornat a aconseguir la retirada de les tropes israelianes.

Finalment, l'octubre de l'any passat, Nasrallah havia apujat el repte obrint un front nord a Israel per intentar fer pinça amb Hamas i forçar un alto el foc a Gaza.

Ho apostava tot a la carta que Israel no s'atreviria a entrar al Líban, una vegada més. "Si ens imposen la guerra al Líban, la resistència lluitarà sense contenció, sense normes, sense límits", va assegurar. Però Netanyahu se li ha avançat.

Hezbollah ha pres part en el conflicte amb el llançament de coets i míssils antitancs, en una intervenció que en darrer terme li ha costat la vida al seu líder.