Qui era Ievgueni Prigojin: de delinqüent juvenil a gran magnat i senyor de la guerra

Ievgueni Prigojin, nascut a Sant Petersburg (llavors Leningrad) l'1 de juny de l'any 1961, es va iniciar ben jove en el món de la delinqüència. El novembre de l'any 1979 va rebre la seva primera condemna per robatori, 2 anys i mig de presó, commutada per treballs en una fàbrica estatal en una altra regió russa.

Prigojin es va saltar aquesta condemna i va reincidir en els seus delictes. L'any 1981, després d'una sèrie de robatoris a domicilis i un intent de frau, és condemnat a 13 anys de presó en un centre de màxima seguretat. Va ser alliberat l'any 1990 gràcies a un indult.

Com arriba un jove conflictiu a gran magnat, propietari d'un potent grup d'empreses i amb centenars de milions d'euros al banc? Prigojin ha intentat esborrar el seu rastre. Diversos periodistes que han intentat posar llum a la foscor han estat amenaçats o agredits. Però hi ha algunes pistes.

L'amistat amb Putin

Als anys 90, després de sortir de la presó, obre un petit restaurant a Sant Petersburg. L'any 2001 hi va anar Vladímir Putin a sopar, i Prigojin es va dedicar a servir-li personalment tots els plats. Aquí va començar una relació que va anar a més.

L'any 2003 trobem Prigojin organitzant el dinar de gala de l'aniversari de Vladímir Putin. Cinc anys més tard, va ser l'encarregat de preparar el dinar de celebració de la investidura com a president de Rússia de Dmitri Medvédev, l'home de palla de Putin. Per això l'opositor al règim rus Aleksei Navalni el bateja com "el xef de Putin".

El 2010 les empreses de Prigojin ja són les encarregades de portar el menjar a les escoles de Moscou i també d'alimentar els soldats. També era seva la concessió de la neteja i el manteniment de casernes militars, la del combustible per a les calderes del Ministeri de Defensa i de l'obra nova i el manteniment de la resta d'edificis d'aquest ministeri.

Els mercenaris de Wagner

L'any 2014 Vladímir Otkin, excoronel de les forces especials russes i amb experiència a Txetxènia, crea el grup de mercenaris Wagner, en el context de la guerra del Donbàs entre Ucraïna i els seus ciutadans prorussos de l'est. I per què aquest nom? Per la passió d'Otkin per la història del III Reich alemany.

La mà que hi ha al darrere d'aquest grup, però, és en realitat la de Prigojin. Tot i que durant molt temps va negar aquest vincle, finalment ho va acabar admetent. I quin és el nexe entre Otkin i Prigojin? Tot i que l'antic soldat de les forces especials era poc amic de les fotografies, se'l pot veure en una imatge d'un banquet al Kremlin que Vladímir Putin va oferir als veterans de guerra.

De les operacions al Donbàs el Grup Wagner salta a Síria, on firma un contracte pel qual es queda el 25% de la producció de gas i petroli dels camps que aconsegueixi recuperar de mans dels rebels al règim del president Bashar al-Assad.

El seu següent pas va ser a l'Àfrica, on ofereix tant servei de mercenaris en combat (Moçambic, República Centreafricana) com de guardaespatlles i assessors d'autoritats polítiques (República Democràtica del Congo, Zimbàbue o Madagascar) o de custòdia d'instal·lacions mineres. Va ser precisament a l'Àfrica on Prigojin va fer presumptament la seva última aparició pública, en un vídeo penjat a Telegram aquest dilluns.

La Granja de Trols

Però la restauració, els contractes amb l'administració i els mercenaris no eren els únics negocis de Ievgueni Prigojin. El seu conglomerat d'empreses tenia una tercera pota que l'havia posat al punt de mira de l'FBI. La justícia dels EUA el reclamava per detenir-lo des de l'any 2018.

Sota el nom d'Agència d'Investigació d'Internet, amb seu a la seva Sant Petersburg natal, Prigojin havia creat l'any 2013 el que es coneix com una granja de Trols, per influir en l'opinió pública a les xarxes, tant a Rússia a favor de Putin com a l'estranger.

Està acusat d'ingerència a les eleccions presidencials dels Estats Units de l'any 2016, que va guanyar Donald Trump, i a les de la Cambra de Representants del mateix país del 2018. Unes operacions que els investigadors nord-americans creuen que eren supervisades pel Ministeri de Defensa rus i el seu servei d'intel·ligència, el GRU.

La fi de Prigojin

El Grup Wagner va tenir un gran protagonisme en la invasió russa d'Ucraïna fins ara fa dos mesos. The Times va publicar que en els primers dies de la guerra hi havia homes de la companyia infiltrats a Kíiv amb l'objectiu de matar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

La presència dels mercenaris de Wagner al front permetia cobrir les mancances a molts sectors de l'exèrcit rus. Especialment important va ser la seva presència al disputadíssim sector de Bakhmut, que van conquerir tot i que amb moltes baixes, unes baixes que en part es van cobrir amb presidiaris russos a qui es prometia la llibertat a canvi de 6 mesos de servei.

Però Prigojin no estava content amb el tracte que rebien els seus homes, i va començar a queixar-se de la feina del cap de l'Estat Major rus, Valeri Gueràssimov, i del ministre de Defensa, Serguei Xoigú. Els acusava de no donar als seus mercenaris el material necessari per completar la seva feina, o fins i tot d'una mala planificació de les operacions.

El 25 de juny del 2023 tot esclata. En un episodi confús, els seus combatents capturen un tinent coronel rus que admet haver disparat contra un cotxe de Wagner quan estava borratxo. Els mercenaris ocupen la ciutat de Rostov del Don i marxen sobre Moscou.

La revolta, però, només dura un dia, gràcies a la mediació del president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, que acollirà al seu país tant Prigojin com els seus homes revoltats. Molts analistes van afirmar que aquesta crisi, tancada en fals, feia evident la feblesa de Vladímir Putin a la presidència de Rússia. Potser després de la mort de Prigojin la seva anàlisi serà diferent.