Qui és Al-Julani, el nou home fort de Síria: de combatent d'Al-Qaeda a líder alliberador

Es diu Ahmed Hussein al-Shar'a, però se'l coneix pel nom de batalla, Abu Mohammad al-Julani, i és el líder islamista que s'està enduent el mèrit d'haver fet caure el règim dels Al-Assad a Síria.

Antic combatent d'Al-Qaeda a l'Iraq i a la mateixa Síria i considerat a Occident com a terrorista molt perillós, els últims anys ha fet una transició a un discurs relativament moderat i poc bel·ligerant.

També s'ha esforçat per governar amb pragmatisme la província d'Idlib, on la seva organització, Hayat Tahrir al-Sham, havia sobreviscut a la recuperació de bona part del país per part del règim de Bashar al-Assad.

Ara caldrà veure si aquesta moderació i aquest pragmatisme són autèntics i si aconsegueix organitzar a Síria un govern viable i estable, o si, al contrari, el país torna al caos de l'última dècada.

De moment, sembla que s'està imposant el pragmatisme: una mostra és que el primer ministre, Mohammad Ghazi al-Jalali, ha dit aquest dilluns que està en contacte amb Al-Julani per organitzar el traspàs de poders.

Amb 21 anys, a l'Iraq amb Al-Qaeda

Al-Julani va néixer fa 42 anys a la capital de l'Aràbia Saudita, Riad, fill d'una família d'exiliats sirians perseguits pel règim dels Assad i originaris dels alts del Golan, d'on van haver de marxar el 1967 per l'ocupació d'Israel.

La família va tornar a Síria el 1989 i es va instal·lar a Damasc. I ell, amb només 21 anys, va anar a l'Iraq per afegir-se a la insurgència islamista d'Al-Qaeda per lluitar contra la invasió dels EUA del 2003.

Va ser llavors que va agafar el nom de guerra, que es basa en el de la regió d'origen de la seva família, els alts del Golan, i que és el motiu de la confusió que hi ha hagut aquests dies amb com se l'està anomenant.

En aquest sentit, s'ha escrit com a "Al-Julani", "Al-Jolani", "Al-Golani" o "Al-Jawlani", d'acord amb les diferents equivalències fonètiques de l'escriptura àrab amb idiomes occidentals com l'anglès, el francès o el català.

5 anys a la presó i després, emir d'Al-Nusra

Les tropes nord-americanes el van detenir el 2006, va estar-se 5 anys en diverses presons, entre les quals, la d'Abu Ghraib, a l'Iraq. Va quedar en llibertat el 2011 i va retornar al combat.

Quan va esclatar la guerra a Síria, va anar-hi per organitzar la branca d'Al-Qaeda, que van anomenar Al-Nusra i que, amb ell com a emir, es va convertir en una de les principals faccions del conflicte.

D'aquesta època és la seva classificació com a terrorista per part dels Estats Units, la Unió Europea i altres països occidentals, i també d'Al-Nusra, que formava part, de fet, d'Estat Islàmic.

Organització per a l'Alliberament del Llevant

Però es va anar distanciant del líder d'Estat Islàmic, Abu Bakr al-Baghdadi, i de la seva intenció d'establir un estat islàmic real, i se'n va desmarcar, vinculant-se directament amb Al-Qaeda.

Això va ser cap al 2013, i dos anys després va afirmar --en una entrevista-- que no tenia intenció d'atacar interessos occidentals, i que se centrava a combatre el règim d'Al-Assad, Hezbollah i també Estat Islàmic.

El 2016 va canviar el nom de l'organització que liderava, i un any més tard la va fusionar amb altres faccions en Hayat Tahrir al-Sham (HTS) traduïble com a Organització per a l'Alliberament del Llevant.

Amb aquesta unió van aconseguir acabar amb les restes d'Estat Islàmic i altres grups islamistes més petits i establir un perímetre segur a la província d'Idlib, al nord de Síria.

Governador de facto d'Idlib

Des de llavors s'ha centrat a governar aquesta província, amb més de 3 milions d'habitants i que està a tocar de Turquia, i afirmar que el seu únic objectiu era derrocar el règim d'Al-Assad.

Així, va formar un govern que ha recaptat impostos i ha controlat el comerç, i que s'ha esforçat per respectar tant les minories religioses com els drets de les dones, almenys des del 2020.

El 2021, en una entrevista llarga a la PBS --la televisió pública dels EUA-- va mostrar-se com un líder moderat i pragmàtic, tot vantant-se que els sistemes sanitari i educatiu d'Idlib estan funcionant bé.

També, que mai li ha interessat atacar interessos occidentals, amb la intenció clara que se'l deixi de considerar com a terrorista i, en canvi, se'l tracti com un líder respectable en qui es pot confiar:

"Ja en l'època que érem amb Al-Qaeda estàvem en contra dels atacs a l'exterior, i és totalment contrari a les nostres polítiques fer operacions des de Síria contra ciutadans europeus o nord-americans."

Què passarà ara?

Des de l'ofensiva del 27 de novembre, Al-Julani està fent servir el seu nom autèntic, Ahmed Hussein Al-Shar'a, i s'ha deixat veure en públic com a líder, com aquest diumenge a la gran mesquita de Damasc.

Sembla, per tant, que la seva intenció és convertir-se en el líder polític del nou règim de Síria. Caldrà veure, en les pròximes setmanes, mesos i anys, si ho aconsegueix i en què es concreta el seu lideratge.

De moment, ha demostrat un sentit estratègic notable, llançant una ofensiva força incruenta i molt ràpida que ha fet caure de manera inesperada un règim que havia resistit mig segle i més d'una dècada de guerra civil.

La situació al país, però, és molt precària, i els interessos que l'envolten són molts, amb Turquia i Israel com a principals beneficiaris del desenllaç, l'Iran i Rússia com a perdedors, i amb la incògnita de quin paper jugaran a la regió els Estats Units de Donald Trump.