Qui és Ana Montes, l'espia alliberada pels EUA que durant anys va passar secrets a Cuba

Ana Belén Montes, una de les espies més conegudes de la guerra freda, ha estat alliberada pels Estats Units després de prop de dues dècades entre reixes.

Montes, que ara té 65 anys, espiava per al govern cubà quan era analista de l'Agència d'Intel·ligència de Defensa nord-americana (DIA).

L'espia va començar a treballar el 1985 i ràpidament va ascendir per convertir-se en la principal analista de l'agència a Cuba. Va rebre diverses distincions i estava considerada una espia exemplar.

Des d'aquell moment i fins que va ser arrestada, el 21 de setembre del 2001, va filtrar informació secreta a Cuba.

Com treballava la Reina de Cuba

Montes era coneguda com la Reina de Cuba i se la considera una de les espies més perjudicials en la història dels Estats Units.

Rebia les ordres en missatges codificats des de l'Havana a través d'una ràdio d'ona curta. Eren sèries de números que escrivia en un ordinador portàtil amb què desxifrava el text.

Un any després de l'arrest, quan tenia 45 anys, va ser condemnada a 25 anys de presó per espionatge.

La van acusar d'aprofitar la seva posició de lideratge per filtrar informació i dades classificades, incloses les identitats de quatre espies nord-americans, a l'Havana.

També va arribar a passar informació de satèl·lits nord-americans que avançaven la invasió de l'Afganistan el 2001.

El jutge de la sentència, Ricardo Urbina, va argumentar que Montes, nord-americana d'origen porto-riqueny, va posar en risc els seus ciutadans nord-americans i "la nació en el seu conjunt".

Com van reclutar a Ana Montes

Ana Montes treballava el 1984 al Departament de Justícia de Washington, mentre estudiava a la Universitat Johns Hopkins.

Tenia opinions contràries a la política exterior dels Estats Units i les expressava obertament. Criticava el llavors president, Ronald Reagan, i això va cridar l'atenció dels serveis d'intel·ligència cubans, que la van aconseguir reclutar.

Just en aquell any, Montes havia demanat l'ingrés a la DIA. Quan va començar a treballar en l'agència que controla els secrets militars dels Estats Units, l'FBI considera que ja era un actiu cubà.

Com la van enxampar

Montes va passar informació durant més de 10 anys. No va ser fins al 1996 que el Pentàgon va començar a sospitar que tenia un talp.

La primera alerta va ser per un viatge que va fer a Guantánamo. L'FBI buscava el talp i sabia que havia viatjat a la base que els Estats Units tenen en aquesta badia cubana. Quan van creuar el llistat de noms, els va saltar el d'Ana Montes.

La compra d'un ordinador va acabar de sentenciar Montes. Sabien que una marca i un model concret era el que feia servir el talp i la investigació va portar fins a la botiga on l'havia comprat. La compradora era Montes.

Tot i això, va continuar en actiu fins al 2001. Quan la van detenir va pactar que col·laboraria a canvi d'una sentència no superior als 25 anys de presó.

Espia per consciència

Montes va treballar motivada per qüestions ideològiques, no pas per benefici personal. Un cop detinguda, va argumentar que havia obeït la seva consciència i va defensar que la política dels Estats Units a Cuba era "cruel i injusta".

"Em vaig sentir moralment obligada a ajudar l'illa a defensar-se dels nostres esforços per imposar-hi els nostres valors i el nostre sistema polític", va dir.

Ara, un cop ha quedat lliure, haurà d'estar sota supervisió judicial durant els pròxims cinc anys. Es controlarà l'ús que fa d'internet i té prohibit treballar per al govern i contactar amb agents estrangers sense permís.