Qui és Bolsonaro? Un exmilitar ultra que ha canviat 9 cops de partit dirigirà el Brasil

Jair Bolsonaro, que a partir d'aquest 1 de gener del 2019 és president del Brasil, és un veterà de la política brasilera: és diputat federal des del 1990, ha canviat de partit 9 vegades, ha passat per 7 partits diferents i ha estat reelegit 7 vegades.

Va guanyar les eleccions a l'altre candidat que havia arribat a la segona volta, Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors, per 55% a 44% dels vots, i ho va fer amb un lema amb ressonàncies cristianes i de l'imperialisme germànic i nazi: "Brasil per sobre de tot, Déu per sobre de tots".

També ha portat amb orgull l'apel·latiu de ser el Donald Trump del Brasil i mostrant sense dissimular gens la seva enyorança per la dictadura militar que va governar el país del 1964 al 1985. Fins i tot ha defensat públicament les tortures que va practicar el règim militar.

Notícia relacionada: "M'haurien d'haver pegat perquè no fos gai?" L'entrevista viral d'Ellen Page a Bolsonaro

Només 10 anys a l'exèrcit

Fill d'una família amb avantpassats sobretot italians, però també alemanys i portuguesos, Jair Bolsonaro va néixer el 1955 en un poblet a uns 100 quilòmetres de Sao Paulo.

La seva vocació militar, despertada als 15 anys, el va portar a una escola preparatòria, primer, i després a una acadèmia militar, on es va graduar amb 22 anys, especialitzat en paracaigudisme.

A les biografies es destaca la seva condició de militar en la reserva, però el cert és que només va estar 10 anys a l'exèrcit.

Qualificat pels seus superiors com a excessivament "ambiciós" i "agressiu", el 1986 va publicar un article criticant els sous baixos de l'exèrcit, el van expedientar i aquí es va acabar la seva carrera militar.

Notícia relacionada: "Ell no", multitudinària crida al Brasil contra el candidat d'ultradreta Bolsonaro

28 anys ininterromputs com a diputat federal

Però aquell article li va donar molta fama, i va facilitar el seu pas a la política: el 1988 es va convertir en regidor de la ciutat de Rio de Janeiro amb el Partit Democratacristià, i dos anys després, amb el mateix partit, va entrar al Parlament Federal, del qual ja no s'ha mogut.

Lluny de ser un polític discret, la carrera política de Bolsonaro ha estat sorollosa, amb tot d'iniciatives legislatives i de declaracions que li han donat una fama merescuda de masclista, racista, homòfob i xenòfob.

Per exemple, el 2011 va dir:

"Seria incapaç d'estimar un fill homosexual. Prefereixo que un fill meu es mori en un accident que apareixi amb un bigotut. De totes maneres, per a mi estaria mort."

El 2014 va dir-li a una diputada que no la violaria, perquè "no s'ho mereixia", i també va assegurar que, degut al fet que les dones gaudeixen del permís de maternitat, ell mai pagaria igual a homes i a dones.

Bolsonaro també té contradiccions: es presenta com un catòlic defensor de la "família tradicional", però això no li ha impedit divorciar-se dues vegades i casar-se tres, l'última el 2013. Té 5 fills, alguns dels quals també segueixen la seva vocació política: Flávio l'han escollit senador, i Eduardo i Carlos, diputats.

El PSL, el seu setè partit

Aquest gener va canviar de partit per novena vegada: va entrar al Partit Social Liberal, el PSL, un dels molts partits petits que es reparteixen el Parlament Federal, i va canviar-ne la tendència política.

Abans havia passat per 5 altres partits, a més del primer, el Demòcratacristià, desaparegut el 1993. Són el Partit Social Cristià, el Partit Progressista Reformador, el Partit Progressista o Progressistes, el Partit Laborista Brasiler i els Demòcrates. En dos d'ells hi ha passat dues vegades.

Bolsonaro ha fet una campanya electoral centrada en les xarxes socials, en les quals té uns 15 milions de seguidors, i amb relativament poca presència als mitjans de comunicació tradicionals.

Noticia relacionada: Facebook tanca al Brasil comptes afins al candidat ultradretà Bolsonaro

Un parlament atomitzat

El PSL, que mai havia tingut més d'un diputat, amb Bolsonaro al capdavant n'ha aconseguit 52 en les eleccions legislatives d'aquest octubre.

Amb un 11,7% dels vots s'ha situat com al partit més votat del Brasil, per sobre del Partit dels Treballadors de Lula da Silva, que n'ha obtingut el 10,3%, però que té 4 diputats més.

Els 513 escons del parlament federal brasiler se'ls reparteixen 30 partits diferents. Només 9 han aconseguit més del 5% dels vots en les eleccions d'aquest any, i 12 en tenen menys del 2%.

Al setembre va estar a punt de morir

Segurament l'ha beneficiat electoralment l'atemptat que va patir el setembre, quan va rebre una punyalada gairebé mortal al tòrax en plena campanya electoral:

*Graphic video warning* The leading Presidential candidate in Brazil, Jair Bolsonaro, was stabbed at a campaign event. He's a right wing candidate leading in polls to win the Presidency who's been protested by the far left. Clearly an act of terrorism. pic.twitter.com/EAJqL3kv7P

— Robby Starbuck (@robbystarbuck) 6 de setembre de 2018

Però segons les enquestes electorals, Bolsonaro no hauria pas guanyat les eleccions si s'hi hagués pogut presentar l'expresident Lula da Silva. Però la decisió del Tribunal Electoral de prohibir-l'hi ha beneficiat força el candidat d'ultradreta.

Steve Bannon i Hamilton Mourão

Els paral·lelismes amb Donald Trump són múltiples i evidents. Aquest estiu, a més, es va saber que l'antic assessor electoral de Trump, Steve Bannon, l'ha ajudat a arribar a la presidència.

El vicepresident de Bolsonaro serà Hamilton Mourão, un militar retirat que des del maig milita en un partit d'extrema dreta, el Partit Renovador Laborista.

El que serà vicepresident del Brasil també aspirava a la presidència fins que a l'agost va pactar amb el que finalment ha guanyat les eleccions. 

Mourão també és defensor de la dictadura militar dels anys 70 i l'any passat va reclamar la intervenció de l'exèrcit per controlar les protestes al carrer.

Notícia relacionada: Vox fitxa com a assessor Steve Bannon, cap de campanya de Trump

Liberalisme econòmic, armes i mà dura

Bolsonaro ha admès que sap molt poc d'economia, i té previst delegar totalment la política econòmica en el seu economista de confiança, Paulo Guedes, deixeble de Milton Friedman a la Universitat de Chicago.

Bolsonaro va fitxar Guedes fa gairebé un any, i té previst seguir les receptes més ortodoxes del liberalisme, basat en privatitzacions i reduccions d'impostos.

Això significarà l'aprofundiment en les polítiques començades per l'encara president Michel Temer de reduïr el pes del sector públic. Un dels principals lemes de la campanya ha estat "necessitem més Brasil i menys Brasília".

El nou president també és un ferm partidari que la gent compri i tingui armes a casa, i alhora ha promès mà dura contra la delinqüència. Les minories el temen, perquè ha dit que s'han de sotmetre al que vulgui la majoria.