Qui és Damià Bardera, l'escriptor preuat que no ven

Que un escriptor vengui pocs llibres, dissortadament, és un fet força habitual. Ara bé, que aquesta circumstància la pateixi un autor que cada cop que publica una novetat rep els comentaris més elogiosos per part de la crítica especialitzada ja resulta més estrany. Aquest és el cas de Damià Bardera.

Aquest escriptor empordanès, nascut el 1982, és autor d'una obra força extensa. A l'editorial El Cep i La Nansa ha publicat sis llibres de contes: "I alguns contes per llegir-los d'amagat", "Fauna animal", "Els homes del sac", "Els nens del sac", "Contes de propina" i "Nens de llet".

A la mateixa editorial ha publicat la novel·la "Viladelsac" i un diari assagístic, "Cal Ratoliu", i a Viena Edicions va publicar el poemari "El penúltim vòmit".

A "Núvol", un assaig, "Mediterràniament: la catalanitat emocional", escrit a quatre mans amb Eudald Espluga. L'assaig "L'home del sac: arquetip modern del no-res" va aparèixer a l'editorial Emboscall i més tard, el 2019, Empúries va publicar l'antologia de contes "Un circ al pati de casa". Finalment, l'any 2022, Godall Edicions va editar "Bèsties de companyia".
 

La reivindicació dels editors

Malgrat que de cap d'aquestes obres ha aconseguit grans xifres de vendes, els seus editors reivindiquen l'original univers literari de Damià Bardera, farcit d'humor absurd. L'editor d'El Cep i La Nansa, Francesc Mestres, diu que quan li van caure els primers textos de Bardera a les mans va quedar "seduït per la seva gosadia".

D'aquí en va néixer el que ell defineix com a "matrimoni literari" entre l'autor i l'editorial vilanovina. Aquesta relació va durar 8 anys, però es va haver de trencar pels minsos resultats comercials dels llibres de l'escriptor de Viladamat.

Matilde Martínez, la responsable de Godall, també té una excel·lent opinió del talent literari de Bardera. Tanmateix, pensa que a aquest rara avis de les nostres lletres li ha passat factura el fet de ser "molt agosarat i políticament molt incorrecte".

Josep Lluch, editor de Proa, sosté que una de les virtuts de Bardera és la seva capacitat innata per connectar amb "la part gamberra que inconscientment tots portem dins".

I Miquel Adam, de La Segona Perifèria, destaca, entre moltes coses, la capacitat de l'autor per "mostrar-se impertèrrit davant el fracàs".

"S'obre el teló", darrere la pista de Beckett

L'opinió d'Adam és especialment significativa si es té en compte que la seva editorial acaba d'editar l'últim llibre de Bardera. Parlem de "S'obre el teló", un conjunt de 47 relats breus, escrits com si fossin peces teatrals, en què l'escriptor ha portat al límit la seva tendència a imaginar situacions farcides d'humor absurd.

En aquestes narracions, la banalitat quotidiana s'exposa amb quatre pinzellades. I amb un llenguatge depurat i una notable economia de mitjans, Bardera ens fa creure que la literatura és un joc de nens. Un joc cruel i fosc, carregat d'humor negre, de violència ingènua, amb normes pròpies.

És així com el nostre protagonista desafia els cànons del gènere de la narrativa breu. Al seu teatre buit ressonen la rialla sardònica d'Agota Kristof i els silencis enigmàtics de Samuel Beckett. Més d'un i de dos lectors potser trobaran que aquests contes no tenen cap sentit.

Quan li plantegem aquests dubtes, Bardera somriu i ens respon, implacable, que "si la literatura ha de reflectir la vida, si som nosaltres els que hem de trobar sentit a allò que fem... per què només hem de llegir textos en què aquest sentit ja vingui donat pels seus autors?".