Qui és el magnat Vincent Bolloré, l'amo de Canal+ que mou els fils de l'extrema dreta a França

A pocs dies de les eleccions legislatives franceses, la majoria de les enquestes donen la victòria a l'extrema dreta de Reagrupament Nacional. La formació de Marine Le Pen, que presenta el jove candidat Jordan Bardella, parteix com a favorita i espera repetir els bons resultats de les eleccions europees, però també recollir els fruits que bona part del panorama comunicatiu francès ha anat sembrant des de fa mesos.

I és que cada cop és més freqüent i està més normalitzat sentir discursos populistes i xenòfobs entre els tertulians i presentadors de canals de gran audiència, com ara CNews --el canal de notícies més seguit de França-- o l'emissora de ràdio Europe1.

Tots aquests mitjans tenen un denominador comú: el multimilionari Vincent Bolloré, que n'és el propietari. De perfil discret i totalment desconegut a casa nostra, a l'ombra ha anat teixint un imperi comunicatiu i se'l considera un dels principals artífexs de l'auge de l'extrema dreta al país i de l'actual crisi de la dreta tradicional francesa.

Bolloré, la figura a l'ombra que mou els fils en l'escenari mediàtic

Aquest empresari bretó, de 72 anys, va fer-se ric en el món de la logística petroliera. Però fa quinze anys es va posar entre cella i cella controlar l'ecosistema mediàtic francès i ha acabat sent propietari dels grans grups comunicatius del país.

Es diu que posseeix més d'un terç de l'espectre mediàtic: és l'amo de Canal+, que inclou també el seu canal de notícies CNews; també és accionista majoritari del grup Lagardère, que té la cadena de ràdio privada més gran, Europe1, i l'emissora RFM, i publicacions escrites com Paris Match i Le Journal du Dimanche. També és accionista majoritari del grup Universal Music Group.

El "Rupert Murdoch francès"

Els detractors de Bolloré diuen que imposa la seva ideologia conservadora a les redaccions de tots els mitjans que compra. El periodista Jean- Baptiste Rivoire el defineix com un "catòlic tradicionalista, d'extrema dreta, que creu que França està en perill d'invasió i vol que tothom sigui catòlic".

De fet, en les tertúlies dels programes dels seus canals, és fàcil intuir la seva tendència a l'extrema dreta. Fa uns anys, va donar espai mediàtic a l'excandidat polèmic i protofeixista Éric Zemmour. Un cop es va veure que aquesta aposta no havia funcionat a les urnes, ara pressiona fort per la unió entre l'extrema dreta de Reagrupament Nacional i la dreta tradicional d'Els Republicans.

L'especialista en mitjans Alexis Lévrier apunta que el seu gran llegat ha estat normalitzar unes idees que ara estan a punt d'arribar al poder.

"Té un discurs racista, obertament xenòfob. Està obsessionat amb la idea que la nació serà destruïda des de dins per estrangers inassimilables. Si se'l pot comparar amb algú a nivell internacional, el seu model seria Rupert Murdoch."

Comprar mitjans, buidar les redaccions i canviar-ne la línia editorial

Jean-Baptiste Rivoire era antic treballador d'un mitjà d'aquest empresari i assegura que la seva arribada es va notar aviat. Rivoire era subdirector del millor programa d'investigació de Canal+. Quan Bolloré va adquirir el canal, el 2015, va decidir tancar el programa. També va acabar amb els famosos guinyols, l'espai de sàtira política.

A ell van intentar fer-lo fora, com a la majoria de treballadors. Rivoire, que estava sindicat, va mantenir un pols durant cinc anys amb l'empresari, que el va acabar portant als jutjats.

"Em van deixar en un despatx sense fer res durant un, dos, tres, sis mesos... un any, dos... fins a cinc! Bolloré em feia saber que podia marxar indemnitzat, però que havia de signar un acord de silenci. Al cap de cinc anys, ja en tenia prou. Vaig signar-lo i, l'endemà de sortir, vaig fer un llibre i entrevistes. Ell em va denunciar i ara em demana que li pagui 150.000 euros."

Rivoire també esmenta l'impacte que va tenir a Canal+ a l'hora de produir pel·lícules: "Si mencionen la pedofília a l'Església, no es finança. Si parlen de vagues a les fàbriques, no es finança."

EI de Canal+ no és l'únic cas de desbandada de periodistes. També va passar a Europe1 i, en la darrera adquisició de Bolloré, el setmanari Le Journal du Dimanche. Allà hi va arribar amb polèmica, perquè una de les primeres mesures va ser posar com a director un conegut tertulià d'extrema dreta. Lévrier assegura que la línia editorial del diari es va girar com un mitjó per la purga que va fer a la redacció.

"Quan Bolloré va arribar, el 97 % de la redacció va marxar. Avui només hi ha periodistes d'extrema dreta. És un diari que no respecta cap ètica periodística i que constantment està publicant notícies falses."

I, en aquest escenari, el que més lamenten molts periodistes a França és que, mentrestant, Emmanuel Macron, en lloc de reforçar i defensar els mitjans públics, els ha debilitat encara més. El sistema de finançament està previst que canviï a pitjor, a partir del 2025, i, amb aquesta concentració de mitjans en mans de l'extrema dreta, el panorama no té perspectives de millora.