Qui és el mul·là Baradar, líder polític dels talibans

Nascut l'any 1968, Abdul Ghani Baradar Akhund va viure la primera invasió del seu Afganistan natal quan tenia 11 anys. Al llarg de la intervenció militar de la Unió Soviètica, a la dècada dels 80, Baradar va enrolar-se amb els mujahidins, els combatents afganesos que, amb el suport dels Estats Units, van lluitar contra els soviètics fins que l'URSS es va ensorrar.

La retirada russa l'any 1992 va donar pas a uns anys d'incertesa a l'Afganistan, amb enfrontaments civils entre senyors de la guerra que convertien el país en ingovernable. Baradar tenia aleshores 24 anys i va instal·lar-se a Kandahar amb el seu cunyat i antic comandant, Mohammad Omar.

Junts van formar, l'any 1994, un moviment dedicat a la "purificació religiosa de l'Afganistan" que pretenia establir un emirat regit per unes lleis nascudes de la interpretació més radical de l'islamisme. Naixia així el moviment talibà. El mul·là Omar es va erigir com a líder, amb Baradar com a mà dreta.

Ascens i fugida talibana

Sota el lideratge d'Omar, els talibans van anar guanyant seguidors i pes específic a l'Afganistan gràcies al fervor religiós i a l'ajuda pràctica dels serveis d'intel·ligència de l'exèrcit pakistanès. L'any 1996 van aconseguir el poder del país i el van dirigir fins que els Estats Units va intervenir-hi a finals de 2001, després dels atemptats de l'11S.

Durant aquest període, Baradar va ocupar diversos càrrecs de gran importància en l'organigrama talibà. Sense anar més lluny, en el moment de la invasió nord-americana era l'encarregat de Defensa.

El paper del mul·là Baradar durant aquests anys d'invasió nord-americana, en què els talibans han estat apartats, ha estat clau perquè el moviment no desaparegués, sinó que esperés el seu moment per recuperar el poder un cop marxessin les forces d'Occident.

El seu rol va guanyar encara més pes quan el mul·là Omar va morir de tuberculosi l'any 2013. Tot i que els dos homes forts del moviment són el líder espiritual, Haibatullah Akhunzada, i el fill d'Omar, el comandant militar Mohammad Yaqoob, Baradar és qui s'encarrega de la faceta política.

A la taula de negociacions

Bona prova de la importància de Baradar és la seva captura al Pakistan l'any 2010, per ordre de l'administració Obama. El mul·là va ser a la presó fins l'any 2018, quan Donald Trump va demanar la seva presència en les negociacions de la retirada estatunidenca de l'Afganistan.

Els Acords de Doha, firmats el febrer del 2020, van establir les condicions sota les quals l'exèrcit nord-americà abandonaria el terreny afganès. En nom dels talibans, Baradar va acceptar no atacar les tropes estatunidenques durant la retirada; per la seva part, l'administració Trump va oferir als talibans la possibilitat d'establir converses amb el president Ashraf Ghani, a la recerca d'un acord de govern que acontentés totes dues parts.

A l'hora de la veritat, els talibans no han ni tan sols esperat que les tropes nord-americanes hagin marxat per conquerir l'Afganistan en temps rècord i obligar el president Ghani a fugir en avió. En un vídeo dirigit als seus seguidors després de l'encerclament de Kabul, Baradar limitava l'eufòria:

"Ens felicitem de la gran victòria. La manera com hem entrat era inesperada, ja que ho hem aconseguit per sorpresa. Però amb l'ajuda d'Al·là, que ens l'ha facilitat, la victòria ha estat històrica. Ho agraïm a Al·là. No hem de ser arrogants."

Aquesta serà, probablement, una de les poques intervencions públiques de Baradar, ara que el seu emirat ja ha estat establert i els seus enemics s'acumulen a l'aeroport de Kabul per fugir el més ràpid possible.