Qui és García-Castellón, el jutge que investiga per terrorisme Puigdemont i Rovira

La imputació de Carles Puigdemont i Marta Rovira pel cas Tsunami Democràtic ha arribat en plenes negociacions d'investidura entre Junts i el PSOE.

Una norma que, sense haver-se presentat, ja ha provocat una intensa ofensiva judicial, amb la declaració institucional del Consell General del Poder Judicial com a pedra angular. L'ens ha titllat l'amnistia de "mesura d'abolició de l'estat de dret" i de "quimera".

Les crítiques també han arribat de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, que ha alertat que la llei constituiria "el principi del final" de la democràcia.

Precisament, un dels membres d'aquest organisme és Manuel García-Castellón, titular del jutjat d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, que ara s'encarregarà d'investigar Puigdemont i Rovira per uns fets que la Guàrdia Civil ha qualificat de terrorisme.

Crític públicament amb l'amnistia

Recentment, aquest jutge ha expressat crítiques públiques a l'amnistia en un acte a Ourense, organitzat per un periodista amb vincles a Vox i molt pròxim a Santiago Abascal, Julio Ariza.

Tot i matisar que ho deia "com a ciutadà" i admetre que havia de parlar amb prudència en dur causes que hi estaven relacionades, va comparar l'amnistia amb l'esclavitud com a dos fets inconcebibles:

"La Constitució tampoc no diu que estigui prohibida l'esclavitud, no està prohibida expressament. I aquests senyors han dit que de seguida que puguin ho tornaran a fer; per tant, aquesta amnistia serà la primera de moltes altres que vindran després?"

Un cognom que resulta familiar

Més enllà d'aquestes paraules, García-Castellón és un cognom que no passa desapercebut a Catalunya, i tampoc a Madrid, perquè ha tingut entre mans multitud de casos destacats. Anem a pams.

A més d'instruir el cas Tsunami Democràtic, l'independentisme el recordarà per l'operació Judes, portada a terme per la Guàrdia Civil l'any 2019 contra membres dels CDR.

A finals de la setmana passada es va saber que 12 dels encausats aniran a judici per terrorisme. La fase d'instrucció, en què va participar el jutge que ens ocupa, es va concloure a l'abril. 

García-Castellón va tancar la investigació malgrat que la defensa dels implicats s'hi oposava en considerar que se'ls havia impedit demanar noves proves.

Ara, Fiscalia i acusacions hauran de fer els seus escrits demanant les penes de presó, que poden arribar fins a 27 anys.

En aquest sentit, Alerta Solidària ha manifestat que hi veu una clara intencionalitat política per part de la justícia espanyola.

Cas Tsunami

Després de gairebé quatre anys aturat, el cas Tsunami ha tornat a agafar embranzida després que García-Castellón hagi presentat aquest dilluns una interlocutòria en què fa referència, entre d'altres, a la mort d'un turista francès per un atac de cor al Prat durant les protestes.

És la primera vegada que es vincula judicialment aquest fet amb el bloqueig de l'aeroport. Podria ser un fet decisiu, perquè l'amnistia en cap cas cobriria delictes en què hi ha hagut víctimes mortals.

Aquest dimarts, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha explicat a TV3 que els seus equips jurídics estan estudiant l'escrit per "prendre totes les mesures que s'hagin de prendre":

"És una causa gravíssima, amb acusats de terrorisme on no n'hi ha hagut."

Els casos de García-Castellón amb el PP

El magistrat de l'Audiència Nacional és conegut judicialment i mediàticament per haver estat instructor de diferents causes que han esquitxat --directament o indirectament-- el Partit Popular.

En la seva primera etapa a l'Audiència, dels anys 1993 al 2000, va enviar Mario Conde a la presó pel cas Banesto, i va portar casos com el de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco a mans d'ETA i també l'atemptat contra José María Aznar. 

L'any 2000, el govern del PP el va nomenar jutge d'enllaç amb França, per agilitzar la cooperació contra el terrorisme, càrrec que més tard va portar a terme a Itàlia; unes destinacions còmodes i ben pagades que va deixar el 2017.

Aquell any, quan en tenia 64, torna a l'Audiència Nacional i es fa càrrec de casos tan espinosos com Lezo, Púnica i Tàndem, que afecta, entre d'altres, l'excomissari José Manuel Villarejo; tots casos relacionats amb governs del PP.  

El seu retorn va estar marcat per la polèmica d'una conversa entre l'expresident Ignacio González i l'exministre Eduardo Zaplana en què presumptament parlaven d'apartar el jutge Eloy Velasco per posar-hi García-Castellón.

García-Castellón va rebutjar imputar María Dolores de Cospedal malgrat la petició de la Fiscalia Anticorrupció arran d'uns àudios publicats per Villarejo. També va ser el magistrat que va exonerar l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre mentre tota la seva cúpula --excepte Ignacio González, que la va succeir-- queia per finançament irregular.

Contra Podemos 

García-Castellón sí que ha liderat altres investigacions judicials en contra de polítics d'esquerres, concretament de Podem, contra els quals sí que va adoptar una postura més dura.

Un exemple el trobem quan va investigar el fundador del partit, Juan Carlos Monedero, per presumpte blanqueig de capitals. 

I el més rellevant, quan de manera sorprenent va portar el líder Podem, Pablo Iglesias, a les portes del Tribunal Suprem pels suposats delictes de descobriment i revelació de secrets, danys informàtics i denúncia falsa en relació amb el robatori del mòbil de la seva exassessora Dina Bouselham. El Suprem va rebutjar imputar-lo. 
 

L'Audiència Nacional: com funciona

El lloc on es jutgen tots aquests casos, l'Audiència Nacional, es va fundar el 1977 per rellevar en democràcia el Tribunal d'Ordre Públic. El TOP del franquisme havia estat un tribunal polític que, al seu torn, provenia del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme.

Originalment, es va plantejar com una eina per jutjar els casos de terrorisme. Aleshores es buscava descentralitzar la feina als jutjats del País Basc, amb el pretext de poder protegir els jutges de coaccions o amenaces de l'entorn d'ETA.

Però les tasques de l'Audiència Nacional s'han anat expandint amb els anys fins a convertir-se en la branca del sistema judicial que també s'ocupa de casos de corrupció, narcotràfic, crim organitzat i delictes contra la Corona.

Es dona el cas que tots els grans casos de l'Audiència Nacional s'investiguen en només sis jutjats d'instrucció, fet que ha suposat algunes crítiques de l'esquerra, en considerar que es pot inferir políticament en la designació de magistrats.

El Tribunal Suprem pot revocar les decisions de l'Audiència Nacional.