Qui és Javier Milei, el candidat d'extrema dreta que ha guanyat les primàries a l'Argentina

Sorpresa a les eleccions primàries conjuntes a l'Argentina de cara a les presidencials de l'octubre: el candidat de l'extrema dreta Javier Milei ha guanyat amb més del 30% dels vots.

Amb el seu partit La Llibertat Avança, ha relegat al segon lloc la dretana Junts pel Canvi, el bloc de la dreta de l'expresident Mauricio Macri i la candidata Patricia Bullrich, que ha aconseguit el 28%.

En tercer lloc, amb el 27%, ha quedat Unió per la Pàtria del president peronista sortint Alberto Fernández i amb l'actual ministre d'Economia, Sergio Massa, com a candidat oficial.

Es presentaven 22 candidatures de president i vicepresident, però només han estat habilitades per presentar-se les de Milei, Bullrich i Massa, a més d'un candidat peronista no kirchnerista, Juan Schiaretti, i la candidata de les esquerres Myriam Bregman.

Les enquestes s'han equivocat

Al partit de Milei les enquestes li havien vaticinat un 20% dels vots, però el discurs agressiu i la crítica situació de l'economia del país, amb una inflació superior al 100% anual i un 40% de pobresa, l'han catapultat al primer lloc.

Economista de professió i polemista mediàtic, Javier Milei és diputat des de fa només 2 anys, i després de la victòria ha assegurat que "el model de la casta política" s'acaba a l'Argentina:

 "Discutim contingut, el contingut que vostès no tenen i que a nosaltres ens sobra. Per tant, convido els argentins a afegir-se a la revolució liberal que farà que després de 35 anys l'Argentina torni a ser una potència mundial."

"Liberal llibertari" contrari a l'avortament

Milei vol eliminar el Banc Central i deixar que el dòlar sigui moneda corrent, a més de treure pes a l'Estat i reduir dràsticament la despesa pública per rebaixar el deute amb el Fons Monetari Internacional.

S'autodefineix com a "anarcocapitalista" i "liberal llibertari", però és partidari de prohibir l'avortament i també l'educació sexual a les escoles, a més de negar l'escalfament planetari.

Per tot això se'l compara amb Jair Bolsonaro i Donald Trump, del qual es declara admirador, i manté relacions fluides amb partits com Vox, per la qual cosa se'l considera d'extrema dreta.

La dreta reclama "canvi" i "austeritat"

Milei s'enfrontarà a l'exministra de Seguretat durant la presidència de Macri, Patricia Bullrich, que s'ha presentat amb un programa força similar amb el canvi i l'austeritat com a paraules clau:

"Un canvi que deixi enrere per sempre la corrupció i que obri pas a l'austeritat, que deixi enrere el malbaratament i que cuidi cadascun dels béns i les feines dels argentins."

Bullrich, que aspira a convertir-se en la tercera dona que presideix l'Argentina, després de María Estela Martínez de Perón (1974-1976) i Cristina Fernández (2007-2015), ha derrotat l'altre candidat del seu partit, l'alcalde de Buenos Aires, Horacio Rodríguez Larreta.

Malgrat les coincidències programàtiques, Milei situa Bullrich, Macri i Junts pel Canvi en la mateixa "casta política" que els peronistes, tot adaptant la frase atribuida a Einstein "no es poden tenir resultats diferents amb els mateixos de sempre":

"Una Argentina diferent és impossible amb els mateixos de sempre, amb els que han fracassat des de sempre."

Candidat peronista de consens

Unió per la Pàtria ha quedat tercera, amb Sergio Massa al capdavant, un candidat de consens entre les diferents famílies peronistes: la del president sortint, la de la vicepresidenta Cristina Fernández i el Front Renovador del mateix Massa.

De tota manera, com a candidat individual a president, i amb gairebé 7 milions de vots, el 30%, Milei ha deixat molt enrere tant Massa, que ha quedat segon amb gairebé 5 milions de vots, el 21%, com Bullrich, que no ha arribat als 4 milions, el 17%.

Les eleccions del 22 d'octubre serviran per escollir president i vicepresident, i també la meitat dels diputats del Parlament i 24 dels 72 escons del Senat, a més dels representants argentins al Mercosur.

Sembla difícil que cap dels tres candidats aconsegueixi superar aquell dia el 50% dels vots, i la incògnita és si Milei i Bullrich desplaçarant Massa o si aquest aconseguirà passar a la segona volta.

Primàries "obligatòries" amb el 70% de participació

En tot cas, aquestes primàries de tots els partits alhora, conegudes amb l'acrònim PASO --primàries, obertes, simultànies i obligatòries--, han deixat clar que l'època del peronisme versió Kirschner s'està acabant.

Malgrat que el vot era obligatori, la participació no ha arribat al 70% --no anar a votar només comporta una multa--, i caldrà veure què faran els abstencionistes davant d'aquest panorama.

La segona volta seria el 19 de novembre.  El candidat guanyador assumirà el càrrec el 10 de desembre i disposarà de 4 anys per redreçar la situació crítica que viu el país.