Qui és Julian Assange i per què ha estat 12 anys reclòs a Londres?

Julian Assange torna a ser un home lliure. Un dels homes més perseguits pels Estats Units, responsable de la filtració de centenars de milers de documents secrets, ha arribat a un acord amb la justícia nord-americana que, declarant-se culpable d'un dels 18 delictes de què estava acusat, li ha permès sortir de la presó per tornar a casa seva, a Austràlia.

Paladí de la llibertat d'expressió, amb 52 anys, tanca un periple judicial de 14 anys. Com va començar? Qui és el fundador de Wikileaks?
 

Què és Wikileaks?

Julian Assange va fundar Wikileaks l'any 2006. "És una biblioteca gegant dels documents més perseguits del món", va dir ell mateix en una entrevista al diari alemany Der Spiegel el 2015.

A la seva web, es defineix com una organització multinacional de mitjans especialitzada en l'anàlisi i la publicació de bases de dades de continguts censurats o restringits que impliquen guerres, espionatge i corrupció.

També diu que és una organització sense ànim de lucre que es finança amb donacions públiques que fins ara ha publicat més de deu milions de documents i anàlisis, entre els quals hi ha documents i vídeos de l'exèrcit nord-americà classificats de la guerra a l'Iraq i l'Afganistan. Wikileaks els va publicar a principis i mitjans de la dècada dels 2000 i treien a la llum casos d'abusos a presoners sota custòdia nord-americana, així com violacions dels drets humans o morts de civils.

Què va publicar Wikileaks que va sotragar el món?

La primavera del 2010, Wikileaks va publicar un vídeo en què militars nord-americans disparen des d'un helicòpter contra civils a Bagdad, el 2007. Van matar almenys una dotzena de persones. 

El 25 de juliol del 2010 treia a la llum els anomenats "Documents de la guerra a l'Afganistan", la filtració més gran de la història dels Estats Units en aquell moment. 

Primer, més de 91.000 documents, la majoria informes secrets de l'exèrcit nord-americà sobre la guerra a l'Afganistan. I, a l'octubre, 400.000 fitxers militars classificats més, ara sobre la guerra de l'Iraq del 2004 al 2009.

Els papers de l'Afganistan van revelar que a la guerra en aquell país res era el que semblava. Malgrat la propaganda, els Estats Units estaven en una situació crítica; el seu aliat, el Pakistan, passava informació als seus enemics talibans, l'exèrcit nord-americà causava milers de morts civils i el govern afganès que Washington defensava era un pou de corrupció.

Al darrere hi havia Bradley Manning, ara Chelsea Manning, soldat nord-americà que va filtrar els documents i va ser empresonat i perdonat.

Encara el 2010, Wikileaks va publicar milers de cables diplomàtics nord-americans amb opinions de líders estrangers i valoracions sobre el que consideraven amenaces a la seguretat. 

El portal també va revelar tortures a Guantánamo i actuacions d'altres països, com ara la corrupció a Islàndia o les execucions extrajudicials a Kenya.
 

De què l'acusen els Estats Units?

Les autoritats nord-americanes van dir que les filtracions havien estat imprudents i que van posar en risc la seguretat nacional i la vida dels agents. 

La investigació judicial la va iniciar un tribunal de Virgínia el mateix 2010 agafant-se a una llei d'espionatge obsoleta del 1917. L'acusen de difusió de secrets oficials i de fins a 18 delictes relacionats amb l'espionatge i crims informàtics que li haurien pogut comportar 175 anys de presó.

Segons els fiscals, Assange no es va limitar a difondre filtracions, sinó que també va ajudar l'exmilitar Chelsea Manning a dur-les a terme, cometent presumptament un delicte informàtic.
 

Quant de temps ha estat reclòs Assange?

Prop de 12 anys, des del juny del 2012, quan es va refugiar l'ambaixada equatoriana a Londres. Assange havia demanat asil diplomàtic al president Rafael Correa després que la Fiscalia de Suècia va obrir una investigació contra ell per violació i abús a dues dones, l'agost del 2010. 

Dos anys més tard, la justícia sueca en va demanar l'extradició i, davant de la por que l'extradissin, Assange, que nega els càrrecs, es refugia a l'ambaixada de l'Equador. La investigació es va tancar el 2019 per falta de proves.

Assange perd l'asil diplomàtic a l'ambaixada l'abril del 2019, quan Lenín Moreno substitueix Rafael Correa a la presidència de l'Equador. El canvi al govern equatorià el deixa sense protecció i Londres l'empresona.

Va ser l'11 d'abril del 2019, quan el tanquen a la presó de màxima seguretat de Belmarsh. 

Els últims quatre anys han estat una lluita legal, un intercanvi de recursos constant entre la seva defensa, la justícia dels EUA i la justícia britànica sobre la seva extradició.