Qui és Mark Carney, el banquer expert en crisis que substituirà Trudeau al Canadà

Mark Carney, de 59 anys, es convertirà en el nou primer ministre del Canadà després d'haver estat escollit nou líder del Partit Liberal aquest cap de setmana.

L'elecció s'ha produït per la renúncia de Justin Trudeau al capdavant del partit i del govern del país, anunciada al gener.

Carney, exgovernador del Banc del Canadà i del Banc d'Anglaterra, ha aconseguit el 85,9 % dels suports en la cursa per rellevar Trudeau.

L'exbanquer, elogiat per la seva gestió de crisi al capdavant de les institucions que ha dirigit, arriba al càrrec en plena guerra comercial amb els Estats Units amb la promesa que el seu país en sortirà vencedor.
 

La caiguda de Trudeau

El fins ara primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, va anunciar al gener que plegava després d'una profunda crisi de popularitat atiada per l'augment del cost de vida i el problema de l'habitatge al país.

A aquest fet s'hi va afegir la renúncia de la seva exministra de Finances, Chrystia Freeland (rival de Carney en la cursa pel nou lideratge del partit), que va escriure una carta criticant durament el seu govern.

La popularitat de Trudeau i la intenció de vot del seu partit s'havien anat enfonsant els darrers mesos en favor del Partit Conservador canadenc, liderat per Pierre Poilievre.

Però el creixent conflicte comercial i dialèctic entre els Estats Units i el Canadà han fet reflotar la popularitat dels liberals, que retallen distàncies a les enquestes.
 

"Al comerç, com en l'hoquei, el Canadà guanyarà"

En el seu discurs d'acceptació del càrrec de nou líder del Partit Liberal --i, per tant, de nou primer ministre del país--, Mark Carney s'ha mostrat desafiant amb el president dels Estats Units, Donald Trump.

Carney ha dit: "Els americans volen els nostres recursos, la nostra aigua, la nostra terra, el nostre país", i ha afegit: "El Canadà mai no serà part dels Estats Units, de cap manera o forma".

El nou líder dels liberals ha assegurat que el seu govern mantindrà els aranzels als Estats Units fins que aquests "demostrin respecte", i ha fet una analogia amb l'hoquei gel, on les baralles són habituals:

"Nosaltres no hem buscat aquesta baralla, però els canadencs estem sempre preparats quan algú altre es treu els guants."

En aquest sentit, el pròxim primer ministre canadenc ha etzibat: "Al comerç, com en l'hoquei, el Canadà guanyarà".

Elogiat per la gestió de les crisis al Canadà i Anglaterra

Mark Carney arribarà al càrrec després d'haver-se consolidat una bona reputació com a gestor de crisis al capdavant del Banc del Canadà i del Banc d'Anglaterra.

Després d'estudiar a Harvard i Oxford i d'haver treballat per a Goldman Sachs, Carney es va convertir en governador del banc del seu país el 2008, a l'inici de la gran crisi econòmica global.

Aleshores, va optar per rebaixar i mantenir baixos els tipus d'interès per estimular l'economia mentre els mercats s'enfonsaven.

El seu abordatge de la crisi al capdavant del Banc del Canadà li va valer elogis i el va dur, el 2013, a convertir-se en el primer estranger a encapçalar el Banc d'Anglaterra.

A Londres va tenir el repte de navegar la crisi del Brexit i l'inici de la pandèmia, fins que el 2020 va tornar a la banca privada.
 

Contenir Trump i convèncer el Canadà

Feia anys que es deia que Justin Trudeau volia posar Mark Carney al capdavant de la cartera de finances del país. Els esdeveniments de les darreres setmanes han posat el banquer al lloc de Trudeau.

Carney necessitarà ara l'experiència al capdavant els bancs centrals en la gestió de la nova crisi que planteja la guerra comercial amb el seu veí del sud.

Les negociacions amb Donald Trump en l'àmbit internacional tampoc seran una novetat per al nou primer ministre, que ja havia participat en reunions del G20 com a membre del Comitè d'Estabilitat Financera.

El primer gran repte que haurà d'abordar, però, queda dins les fronteres del seu país: el d'unes noves eleccions que el ratifiquin o el facin efímer.

Les pròximes eleccions canadenques haurien de ser a l'octubre, tot i que s'espera que aquestes s'acabin avançant a aquest mateix març o abril.

De fet, l'oposició podria forçar-ne la convocatòria amb una moció de censura al Parlament en un moment en què, després que els conservadors hagin liderat folgadament les enquestes, els liberals redueixen distàncies a tota vela empesos per la tempesta aranzelària.