Qui és Michelle O'Neill? De mare soltera adolescent a primera ministra d'Irlanda del Nord

Michelle O'Neill és des d'aquest dissabte la ministra principal d'Irlanda del Nord. L'elecció d'O'Neill, que va protagonitzar la històrica victòria del Sinn Féin a les eleccions del maig de 2022, acaba amb dos anys de bloqueig polític a Irlanda del Nord. Però qui és aquesta dona de 47 anys que encarna la renovació del Sinn Féin?

Va néixer com a Michelle Doris a Clonoe, un petit poble del comtat de Tyrone, en el si d'una família republicana destacada en el moment àlgid dels Troubles, els 30 anys d'enfrontaments entre l'IRA i l'exèrcit enviat pel govern britànic.

El seu pare, Brendan Doris, va ser presoner de l'IRA. Un oncle, Paul Doris, va dirigir el Comitè d'Ajuda Nord-irlandès (Noraid), que va recaptar fons per a l'IRA als Estats Units. També dos dels seus cosins, membres de l'IRA, van ser ferits per les forces de seguretat, i un d'ells, Tony, va morir en la que es coneix com "emboscada de Coagh", el 1991.

De mare soltera adolescent a líder del Sinn Féin

Però quan l'IRA enfilava el procés per abandonar la lluita armada el 1993, Michelle era una adolescent de 16 anys que havia quedat embarassada i s'enfrontava a un futur incert, amb poques possibilitats d'acabar els estudis. Era el que solia passar a les noies de la seva edat, mares solteres, de classe treballadora, a Irlanda del Nord.

Alguns professors de la seva escola catòlica no li van donar suport, però sí que el va trobar en la seva família, que va cuidar la seva filla Saoirse mentre ella acabava els estudis i es formava com a tècnic comptable.

L'alto el foc de l'IRA va obrir el camí a l'Acord de Divendres Sant del 1998. Aquell mateix any, als 21 anys, O'Neill ingressa al Sinn Féin, que, com a braç polític del moviment nacionalista va decidir participar en les eleccions.

El pare d'O'Neill va ser elegit per al consell del districte de Dungannon, un camí que ella va seguir, i va ocupar del 2005 al 2011 el mateix escó que ell havia deixat.

Mentrestant, el 2007, aleshores casada i amb un segon fill, Ryan, O'Neill és elegida membre de l'Assemblea d'Irlanda del Nord pel Mid Ulster, amb el suport de Francie Molloy, membre de l'Assemblea del Sinn Féin, i de Martin McGuinness, la figura dominant del partit juntament amb Gerry Adams.

Michelle O'Neill va ser escollida, el 2010, alcaldessa de Dungannon i South Tyrone, i va ser la primera dona i una de les més joves a ocupar aquest càrrec.

El maig del 2022, el Sinn Féin va aconseguir una històrica victòria a les urnes i va derrotar l'unionisme per primera vegada des del 1921.

Dos ministeris i viceprimera ministra a l'Assemblea

Després de les eleccions del 2011, Michelle O'Neill va ser nomenada ministra d'Agricultura, i a les de 2016 va ocupar el càrrec de ministra de Salut, on va començar a defensar un ambiciós pla de modernització del sistema d'assistència social i sanitària a Irlanda del Nord, i que ha estat cavall de batalla en aquestes darreres eleccions.

El 2017, amb 40 anys, Michelle O'Neill va succeir Martín McGuinness després de la seva mort, i va representar l'estratègia de renovació del partit de promoure cares més joves sense vincles directes amb la violència de l'IRA.

"McGuinness va ser astut", va escriure a The Guardian el periodista Aoife Moore, autor d'un llibre sobre el Sinn Féin: "escollir una dona de classe treballadora amb credencials republicanes és molt important quan es tracta del Sinn Féin al nord". I afegeix que O'Neill "té una gran tenacitat. Ha anat a passos de gegant des que va començar".

El febrer de 2018, O'Neill asssumeix la vicepresidència del Sinn Féin, succeeix Mary Lou McDonald, que va ocupar la presidència del partit després de la jubilació de Gerry Adams.

El gener del 2020, després d'unes eleccions anticipades, es converteix en viceprimera ministra al costat de la líder del Partit Democràtic Unionista, Arlene Foster. Després de tres anys de paràlisi del govern i nou mesos de negociació, els partits van renovar el pacte segons el qual la vicepresidència del govern l'ha d'ocupar un representant de l'oposició.

Una estratègia que ha portat el Sinn Féin a l'èxit

O'Neill, de caràcter sociable i pròxima al públic, és una apassionada dels esports gaèlics i membre de l'associació atlètica local, explicava a l'Irish News, segons recull la BBC, que es lleva cap a les 6 del matí.

"Intento fer una classe de gimnàstica, de spinning o bodypump. Sempre comprovo els correus electrònics i les xarxes socials i poso la ràdio per sentir els titulars. Llavors crido per les escales al meu fill Ryan que s'aixequi per treballar; ho faig unes cinc vegades, el que és més esgotador que el gimnàs!"

Per edat no té lligams amb l'IRA, però sí familiars, i ha estat criticada per assistir a funerals i actes commemoratius dels seus membres. La imatge d'O'Neill és, segons el Partit Unionista, part d'una estratègia del partit republicà: un contrapès dintre del partit entre els antics llaços amb l'IRA, --que representa la presidenta del partit Mary Lou McDonald--, i les noves generacions, com seria Michelle O'Neill.  

Segons una font del Partit Unionista a The Guardian, O'Neill "pot aparèixer de manera plausible a la televisió i comunicar-se de manera eficaç", perquè representa que "no és la persona que estableix la política del Sinn Féin sobre una àmplia gamma de qüestions".

Deirdre Heenan, professora de Política Social de la Universitat de l'Ulster, diu que al "Sinn Féin sempre hi haurà la sospita de qui hi ha realment al capdavant, però estan tractant de treure's aquesta imatge del passat".

Així, segons analitza Jonathan Tonge, professor de Política de la Universitat de Liverpool, al diari britànic, la campanya d'O'Neill s'ha dirigit especialment als votants de centre, i en temes sobre el cost de la vida i l'assistència sanitària, en comptes de buscar la confrontació sobre l'objectiu principal del partit, que és aconseguir la unió d'Irlanda del Nord amb la República d'Irlanda.

Assolida aquesta victòria històrica del Sinn Féin a l'Assemblea de Stormont, Michelle O'Neill, a punt d'ocupar el càrrec de primera ministra, no ha parlat de cap referèndum sobre una Irlanda unida, sinó de la "necessitat de defensar tothom" i arreglar el servei de salut.