Qui és qui a les famílies polítiques del Parlament Europeu

L'hemicicle del Parlament Europeu és un autèntic mosaic de partits. Aquesta legislatura, per exemple, hi tenien representació 240 formacions d'arreu de la Unió; unes formacions que, després de les eleccions europees, s'agrupen per afinitat ideològica en grans famílies polítiques.

N'hi ha set: els populars, els socialistes, els liberals, els verds, els ultraconservadors, l'extrema dreta populista i l'esquerra. A més, hi ha un grup de No inscrits, que aplega formacions que no han trobat afinitat en cap família o que cap família les ha volgut a les seves files. 

Cada una d'aquestes famílies, si ho vol, nomena un candidat principal, la persona que es proposarà per presidir la Comissió Europea. És l'anomenat "spitzenkandidat", una figura que va entrar en escena el 2014 i que es va pensar per connectar les diferents opcions polítiques amb els ciutadans, per identificar amb un cap de cartell visible a qui vota cadascú.

Aquell any, el 2014, la fórmula es va respectar i Jean-Claude Juncker, "spitzenkandidat" del Partit Popular Europeu, va acabar sent el president de la Comissió Europea. 

El 2019, però, les negociacions entre els estats membres, que són els que acaben proposant un nom per presidir la Comissió, no van respectar que fos el popular Manfred Weber, que era el candidat principal. Per buscar el consens dels estats, la presidenta va acabar sent una desconeguda ministra de Defensa alemanya, de nom Ursula von der Leyen. 

En les eleccions d'aquest diumenge totes les famílies polítiques han nomenat un "spitzenkandidat", excepte els grups d'extrema dreta. No hi estan obligats perquè cap tractat ni cap llei exigeix el nomenament del candidat. És, per tant, un pacte no escrit entre les diferents famílies polítiques. 

Partit Popular Europeu 

És el partit amb més representació a l'Eurocambra i ha guanyat les eleccions europees des del 1999. La seva candidata principal, ara sí, és Von der Leyen, que opta a la reelecció en nom dels populars. 

És la família on s'integra el PP espanyol, que s'ha presentat a aquestes europees amb Dolors Montserrat de cap de llista. Montserrat ja és eurodiputada i ha estat presidenta del Comitè de Peticions de l'Eurocambra, des d'on, entre d'altres, s'ha significat per plantar cara a la qüestió del castellà a les escoles catalanes.

Socialistes i Demòcrates 

Els socialistes aposten pel luxemburguès Nicolas Schmit com a candidat a la Comissió. Actualment és comissari de Drets Socials i Treball. Té poques possibilitats de ser elegit president de la Comissió Europea, però els socialistes semblen disposats a sacrificar aquest càrrec i potser jugar més forta la carta del president del Consell Europeu, ara en mans d'un liberal, el belga Charles Michel. 

A la família socialista és on s'integra el PSOE, que ha confiat en l'actual vicepresidenta espanyola Teresa Ribera com a cap de llista. Ribera coneix bé l'entramat de Brussel·les, s'ha significat per la seva defensa de la transformació verda i sona com a possible comissària de Medi Ambient o Acció Climàtica. La representació dels socialistes catalans (PSC) a les europees torna a recaure, per tercer cop, en Javi López. 

Renovar Europa 

Aquest és el grup dels liberals, que han nomenat dos "spitzenkandidat". Són l'italià Sandro Gozi i la francesa Valérie Hayer, de Renaixement, el partit del president francès, Emmanuel Macron. Els liberals van ser la família que va trencar el bipartidisme històric a l'Eurocambra i s'han convertit en la tercera pota de la gran coalició que domina el Parlament Europeu, juntament amb populars i socialistes. 

A Renovar Europa s'hi integren partits com Ciutadans, amb Jordi Cañas de candidat, o el Partit Nacionalista Basc, amb Oihane Agirregoitia. El PNB es presenta dins la coalició anomenada CEUS (Coalició per una Europa Solidària), on també hi ha Coalició Canària, de Carlos E. Alonso.

Històricament, és al grup dels liberals on s'integrava Convergència i Unió, però en les eleccions del 2019, en ple procés, Ciutadans va empènyer perquè els liberals no els fessin lloc en aquest espai polític representat aleshores per Junts per Catalunya.

Verds / Aliança Lliure Europea

Els Verds fan coalició amb l'Aliança Lliure Europea (ALE) i cadascú ha presentat diversos candidats a la Comissió. Pels Verds, l'alemanya Terry Reintke, eurodiputada des del 2014 i una ferma defensora de la transició verda. Fa tàndem amb el neerlandès Bas Eickhout.

Per ALE també hi ha dos candidats principals, Maylis Roßberg, de la minoria danesa d'Alemanya, i Raül Romeva, d'ERC. Els republicans repeteixen amb Diana Riba com a cap de llista. 

Esquerra es presenta dins de la coalició Ara Repúbliques, en què també hi ha EH-Bildu, amb Pernando Barrena, i el BNG, amb Ana Miranda.

Extrema dreta 

L'extrema dreta s'agrupa en dues famílies: els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) i Identitat i Democràcia (ID). Cap dels dos ha proposat un candidat principal. A l'ECR, el partit ultraconservador que lidera la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, s'hi integra Vox, que es presenta amb Jorge Buxadé de cap de llista.

A l'extrema dreta populista d'ID, el partit de Marine Le Pen, de moment no hi ha cap partit espanyol. 

L'Esquerra 

La família de l'Esquerra presenta un veterà comunista, l'austríac Walter Baier, com a candidat principal. A aquest grup s'hi integrarà Podem, amb Irene Montero. I molt probablement també hi serà Sumar, amb Estrella Galán de cap de llista i Jaume Asens per part dels Comuns.

No inscrits 

Finalment, hi ha la família dels no inscrits, que agrupa aquells partits que no s'integren a cap dels altres grans grups. És el cas de Junts i Lliures per Europa, que en aquestes eleccions, després de la decisió de Carles Puigdemont de no concórrer a les europees, ha confiat en Toni Comín com a cap de cartell. Tots dos van entrar com a eurodiputats el 2019 i després del Brexit se'ls va incorporar Clara Ponsatí.