Qui és Robert Fico, el polèmic prorús que ha guanyat les eleccions d'Eslovàquia

Nacionalpopulista d'esquerres, contrari al matrimoni gai, partidari de tancar fronteres als musulmans, creu en les teories conspiratives, se l'ha relacionat amb la Cosa Nostra italiana, se li atribueixen dos assassinats i admira Vladímir Putin.

Són bona part dels atributs de l'exprimer ministre Robert Fico, el guanyador de les eleccions a Eslovàquia, amb poc més del 23% dels vots. 

La victòria, però, no ha estat tan rotunda com hauria desitjat. Si vol governar, necessitarà el suport de dos partits més. El seu soci favorit, l'extrema dreta, no ha obtingut escons, però podrà comptar, gairebé segur, amb els nacionalistes de dretes. Però perquè li surtin els números, haurà de buscar el suport dels liberals.

Obligat a pactar amb els europeistes

Però aquests tenen "un problema": són atlantistes i europeistes. Fico és tan conscient que no pot governar sol i són tantes les ganes que té de tornar a ser primer ministre que hores després de la seva victòria s'ha afanyat a dir que no pensa modificar la seva política exterior, i ha advertit que es reserva el dret a criticar les decisions de la Unió Europea.

El realisme s'ha imposat per sobre de les promeses de la campanya electoral. Les seves aliances són totalment incompatibles amb alguns dels punts del seu programa, especialment el de retirar el seu suport a Ucraïna.  

Els vots de l'Eslovàquia rural i desatesa

Fico s'ha beneficiat de l'Eslovàquia rural, despoblada, desatesa i que viu amb inquietud l'arribada d'immigrants. Els votants han oblidat els escàndols que han rodejat els seus mandats anteriors, especialment el de fa 5 anys arran de l'assassinat de Ján Kuciak, periodista d'investigació que havia acumulat proves contra el seu govern, involucrat en afers de corrupció i associació criminal.

El seu retorn només s'explica pels anys d'inestabilitat política propiciada per un govern de centredreta incapaç de formar gabinets duradors i d'aturar la inflació.

La victòria de Fico no canviarà el signe de la guerra a Ucraïna, però alimentarà el soroll dels nacionalpopulistes a Brussel·les.