Qui guanya aquí, guanya a Catalunya: quin és l'Ohio català que encerta el partit més votat?

És possible pronosticar el resultat de les eleccions al Parlament d'aquest diumenge a partir del que passi en un municipi? Evidentment, no es pot predir el futur, però sí que hi ha llocs on els resultats acostumen a coincidir amb els del país. El que entre politòlegs es coneix com "un Ohio".

El fenomen agafa el nom de l'estat de l'Oest Mitjà dels Estats Units, que és el que acostuma a predir amb més exactitud els resultats de les eleccions presidencials. Entre 1964 i 2016, el candidat que guanyava a Ohio era qui acabava sent el president del país.

A l'espera de saber què passarà aquest diumenge, donant un cop d'ull a l'escrutini de les últimes eleccions destaquen municipis on els resultats es van assemblar molt als del conjunt del país.

Entre les 50 ciutats catalanes amb més població, Sabadell i Sant Pere de Ribes van ser les úniques on l'ordre dels partits més votats es va correspondre exactament amb l'ordre del global de Catalunya: PSC, ERC, Junts, Vox, En Comú Podem, CUP, Ciutadans i PP.

A altres ciutats el resultat també va ser força semblant al del conjunt de Catalunya. A llocs com Terrassa, Badalona, Mataró, Rubí, Blanes o Pineda de Mar, els cinc partits amb més suport van coincidir amb els cinc més votats a tot el país.

La clau d'aquests llocs que voten com una versió en miniatura del país és una composició sociodemogràfica molt similar en elements que determinen el vot, com poden ser el nivell de renda, la formació de la ciutadania o la llengua que es parla.
 

Altafulla i Sant Joan de Vilatorrada, els municipis amb menys variació

Si en comptes d'observar l'ordre dels partits ens fixem en com varien els resultats de cada municipi respecte a l'escrutini del país, Altafulla i Sant Joan Vilatorrada són els llocs on l'escrutini es va diferenciar menys del de tot Catalunya.

Per determinar-ho, hem calculat la diferència entre els percentatges de vot dels partits a cada municipi respecte als del conjunt de Catalunya. Sumant els quadrats d'aquestes diferències –per invalidar les xifres més elevades--, els municipis amb el coeficient més baix són els que tenen un resultat més semblant al del país.

Així, es dona la circumstància que a Altafulla no va guanyar el PSC, sinó Esquerra, però globalment és on l'escrutini varia menys. A Sant Joan de Vilatorrada, en canvi, es va imposar Salvador Illa, la segona posició va ser per a Laura Borràs i la tercera per a Pere Aragonès, tot i que els tres partits amb més vots estan separats per menys de dos punts percentuals.

Entre els 10 municipis amb menys variació respecte al global de Catalunya també hi ha Sant Just Desvern, Premià de Mar, Granollers, Castellgalí, Malgrat de Mar, Vilanova i la Geltrú, Mataró i Sitges.
 

Sitges, on el resultat de PSC, ERC i Junts es va assemblar més al de Catalunya

A Sitges, per exemple, tot i no replicar amb tanta exactitud l'ordre dels partits, els percentatges de vot dels principals partits són molt semblants als del conjunt del país.

A Catalunya, el PSC va obtenir un 23,03% dels vots; a Sitges, un 23,06%, tot just tres centèsimes més. En segon lloc, Esquerra va rebre el 19,78% dels vots, un percentatge una mica inferior al 21,3% del conjunt del país. I, a molt poca distància, Junts, que va aconseguir el 20,07% dels sufragis a Catalunya i el 19,31% a Sitges, on la diferència entre juntaires i republicans va ser encara més petita que la global: menys de mig punt.

Guanyar al Tarragonès i al Baix Penedès, decisiu

A escala comarcal és una mica més senzill identificar aquests "Ohios" on el guanyador coincideix amb la força més votada a Catalunya. Hi ha dues comarques catalanes on el partit més votat ha estat sempre el mateix que ha guanyat al país: el Baix Penedès i el Tarragonès.

Des de 1980, aquestes dues comarques han anat evolucionant de manera paral·lela al país: victòries de Jordi Pujol i Convergència i Unió fins al 1995; triomfs del PSC liderat per Pasqual Maragall els anys 1999 i 2003; CiU tornant a guanyar les eleccions el 2006, 2010 i 2012, ara amb Artur Mas al capdavant; i èxits de Junts pel Sí, Ciutadans i PSC durant l'última dècada.

No són les úniques comarques on els resultats acostumen a coincidir amb el conjunt del país. Al Garraf, fa 40 anys que el partit més votat ho és també al conjunt de Catalunya. L'única vegada que les forces més votades no van coincidir va ser en les primeres eleccions que va guanyar Jordi Pujol, el 1980, i a la comarca hi va vèncer el PSC.

I, al Barcelonès, el guanyador també ha coincidit sempre amb el partit més votat al país, excepte en una ocasió, l'any 2006, quan es va imposar el PSC de José Montilla però la candidatura més votada a les eleccions va ser la de CiU, encapçalada per Artur Mas.

Aragó, l'Ohio espanyol

A Espanya passa una cosa semblant amb l'Aragó. Des de la restauració de la democràcia, sempre que hi ha eleccions generals, el partit que hi obté més vots coincideix amb el més votat a tot l'estat. De fet, l'any 2015 un grup de sociòlegs i politòlegs van publicar un llibre precisament amb el títol "Aragón es nuestro Ohio".

La coincidència no es dona només en l'àmbit autonòmic, sinó també en el provincial. A totes tres províncies aragoneses --Osca, Saragossa i Terol--, la força més votada és la guanyadora a tot Espanya.

Però hi ha una excepció: en les eleccions del novembre de 2019, el partit més votat a la província de Terol va ser Terol Existeix.

No hi ha cap fórmula exacta i el que coincideix durant un temps, de sobte pot deixar de fer-ho. Al cap i a la fi, després de més de mig segle "encertant" el candidat que arribava a la Casa Blanca, a les últimes eleccions als Estats Units, a Ohio hi va guanyar Donald Trump i el president va acabar sent... Joe Biden.