Qui guanya i qui perd amb el canvi de règim a Síria: de Turquia i Israel a l'eix proiranià
La caiguda de Bashar Al-Assad obre un escenari impensable fa només unes setmanes, especialment entre els seus aliats
La caiguda del règim de Bashar Al-Assad en mans de les forces insurgents canvia l'equilibri de forces al Pròxim Orient i els països de la regió estan pendents de com evoluciona la situació.
Les potències amb més interessos a Síria --Turquia, l'Iran i Rússia-- s'havien reunit aquest dissabte a Doha per buscar una solució política a 13 anys de conflicte.
El ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, deia dissabte que Síria no podria caure sota el control dels "terroristes". Rússia, aliat del règim, mantenia així el suport a unes autoritats de Damasc que, poques hores més tard, han perdut tot el poder.
Durant 13 anys, Síria ha estat un tauler on diverses potències regionals i internacionals han intervingut. Repassem qui guanya i qui perd amb el fi d'Al-Assad
Rússia: Putin perd la seva aposta personal
Un dels grans perdedors de la partida és Rússia. Aquest diumenge al matí, després de l'anunci victoriós dels grups islamistes rebels, el ministre d'Exteriors rus ha confirmat que Bashar Al-Assad havia marxat del país, a conseqüència de les negociacions amb els participants en el conflicte armat. Unes negociacions en què, assegura l'agència de notícies russa, no hi ha participat el Kremlin. A la tarda, Moscou ja admetia que dona asil al president sirià.
Salvar Al-Assad va ser una aposta personal de Putin el 2015 que ara li ha sortit malament.
El Kremlin havia abocat molts recursos a Síria. Té una base naval a Tartús i una altra d'aèria a Latakia. Al marge de Bielorússia, Síria és l'únic país on Moscou té una base a l'estranger i era una peça clau per tenir influència al Mediterrani i al Pròxim Orient.
Està per veure si les noves autoritats sirianes arriben a un acord amb ells, però sembla difícil després dels bombardejos indiscriminats que els seus avions han fet contra milers de sirians.
De moment, Rússia ha demanat una reunió d'urgència del Consell de Seguretat de l'ONU.
L'Iran i l'eix de resistència xiïta
L'Iran, també aliada del govern d'Al-Assad, espera mantenir les bones relacions amb Síria i respecta "la unitat i la sobirania nacional" del país, segons un comunicat del ministeri d'Afers Exteriors.
La realitat, però, és que la caiguda de Damasc en mans dels rebels és un cop per a Teheran, que ha donat un suport incondicional al règim alauita. Sense el seu suport, el dictador sirià no hauria aguantat tant de temps.
Síria era una peça clau en l'anomenat eix de la resistència xiïta que ara s'ha trencat. Durant dècades, hi havia una connexió directa i terrestre de Teheran a Beirut, passant per Bagdad i Damasc, que projectava un gran poder iranià a tota la regió.
L'Iraq, a l'est de Síria, ha evitat pronunciar-se sobre una qüestió que consideren interna, mentre que Jordània, veí del sud, ha fet una crida a protegir la seguretat del país.
Turquia, el guanyador discret
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, queda com el gran guanyador de l'ofensiva llampec dels islamistes. Tot i això, Turquia --el país amb més quilòmetres de frontera amb Síria-- s'ha desmarcat de l'operació insurgent, que va començar a Idlib, una zona controlada pel seu govern.
Sense l'ajuda turca --discreta però constant--, les diferents faccions rebels no s'haurien pogut armar, preparar i executar la gran ofensiva contra Al-Assad.
El govern d'Ankara ja ha ofert ajuda per "garantir la unitat, la integritat i la seguretat a Síria". Ho ha anunciat per mitjà del ministre d'Afers Exteriors, Hakan Fidan, que ha dit que avui "ens hem despertat amb una nova Síria" i que "el control del país està canviant de mans".
Per a Erdogan, la perspectiva de tenir un govern aliat i depenent a Damasc és una porta oberta als somnis de recuperar una gran Turquia.
A l'aire queda com evolucionarà la guerra contra els kurds sirians. De fet, al nord ja s'estan registrant combats al voltant de Manbij entre rebels islamistes proturcs i kurds. Un moviment on s'intueix la mà de Turquia, que voldria un territori kurd petit i feble.
Israel reivindica la caiguda d'Al-Assad
El govern d'Israel també ha celebrat la victòria dels rebels, que considera "una gran oportunitat" i que veu com el resultat de les ofensives militars contra l'Iran i Hezbollah, en què ha assassinat diversos comandants, alguns d'ells a Síria.
Tot i això, la posició d'Israel sembla més una façana perquè en realitat el resultat és agredolç. Per una banda, és cert que cau una peça clau de "l'eix de la resistència" proiranià, però s'obre la porta a un veí inestable que trenqui els 50 anys de tranquil·litat a la frontera comuna malgrat estar tècnicament en guerra.
Síria era fins ara un veí incòmode però força inofensiu per a Israel, que ara tem que si els islamistes pugen al poder a Damasc augmentin la pressió i els atacs en solidaritat amb els palestins.
Així ho reconeix el primer ministre hebreu, Benjamin Netanyahu, que ha dit també que ara s'obre una etapa amb "possibles amenaces" i que "prendran accions". En aquest sentit, ha anunciat que ha donat l'ordre a l'exèrcit de situar-se a les posicions de la frontera amb Síria per garantir que no s'hi situïn "forces hostils".
Israel diu que no té intenció d'intervenir en territori sirià, però a la zona del Golan ocupat per Israel l'exèrcit ja ha penetrat en Síria per dos indrets.
Tel-Aviv podria aprofitar un suposat desordre al país per estendre la seva ocupació en territori sirià.
Els Estats Units, de Biden a Trump
La resta del món s'ho mira. I els Estats Units opina amb dues veus, la de l'encara president, Joe Biden, i la del president electe, Donald Trump.
La postura oficial, la que ha verbalitzat Biden, assegura que parlaran amb totes les faccions sirianes per facilitar la transició. Els Estats Units volen un procés liderat per les Nacions Unides per tancar l'era de "brutalitat" de la família Al-Assad.
La potència nord-americana, però, fa una altra lectura fora i atribueix la caiguda del règim a la debilitat de l'Iran i Rússia. Biden, des de la sala Roosevelt de la Casa Blanca, ha vinculat el desenllaç a Síria amb la seva estratègia a Ucraïna: "Això és perquè Ucraïna, amb el suport dels aliats nord-americans, va erigir un mur contra les forces russes invasores i va infligir danys massius a les forces russes que van deixar Rússia incapaç de protegir el seu principal aliat a l'Orient Mitjà."
El president electe dels Estats Units, Donald Trump, també apunta a Rússia per la caiguda d'Al-Assad, però amb una retòrica diferent: "El seu protector, Rússia, Rússia, Rússia, liderada per Vladímir Putin, ja no està interessat a protegir-lo."
En un missatge a la xarxa social Truth, Trump ha dit que Rússia "ha perdut tot l'interès a Síria per la guerra d'Ucraïna", un conflicte que, diu, "no hauria d'haver començat i podria continuar per sempre".
El Pentàgon apunta que "els Estats Units seguiran mantenint la seva presència a l'est de Síria i prendran les mesures necessàries per evitar el ressorgiment de l'Estat Islàmic".
La Unió Europea celebra la fi de la dictadura
Mentrestant, la Unió Europea coordina una resposta, però la nova cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha celebrat el final de la dictadura d'Al-Assad que, diu, demostra la debilitat de Rússia i de l'Iran.
En una piulada, Kallas ha dit que la reconstrucció de Síria serà "llarga i complicada" i que els països de la regió "han d'estar a punt per implicar-s'hi constructivament".
El ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha explicat al RTVE que només hi ha nou ciutadans espanyols a Síria, quatre cooperants i cinc dones casades amb sirians. Albares assegura que tots "es troben bé" i que hi estan en "contacte permanent".
Les Nacions Unides fan una crida al diàleg
Les Nacions Unides, per la seva banda, demanen diàleg i unitat a Síria. L'enviat especial de l'ONU a Síria, Geir Pedersen, ha fet una crida a l'estabilitat:
"El dia d'avui marca un moment clau en la història de Síria, una nació que suportat gairebé 14 anys de patiment i pèrdues indescriptibles. Esperem amb cautela l'obertura d'un nou capítol; un capítol de pau, reconciliació, dignitat i inclusió per a tots els sirians."
El cap per als afers humanitaris i la coordinació en tasques d'emergències de l'ONU, Tom Fletcher, ha constat que "més d'una dècada de conflicte ha desplaçat milions de persones" i ha garantit l'ajut de l'organisme internacional: "Respondrem on sigui, quan sigui i de la manera que sigui per donar suport a les persones que ho necessitin."
