Qui ha d'acollir els menors que arriben a Canàries, la nova disputa entre comunitats

Són la cara més vulnerable de la crisi migratòria i tornen a estar al centre de l'agenda política i mediàtica. Són els menors no acompanyats i ara n'hi ha 6.000 a les illes Canàries, on han arribat jugant-se la vida. 

Aquesta xifra suposa el triple de la capacitat d'acollida que té l'arxipèlag, que reclama ajuda per atendre'ls i redistribuir-los.

Segons la Generalitat, a Catalunya hi ha avui gairebé 2.500 menors que van arribar sols i que viuen en centres d'acollida. Mil més del que diuen les xifres oficials del govern espanyol, on només figuren els menors que la Fiscalia ha determinat oficialment que ho són. 

Rosa Mir és la directora del centre d'acollida Gaudí, on viuen entre 28 i 30 joves de fins a 18 anys, la majoria, mentre esperen que la Fiscalia determini si, en efecte, són menors.

"La finalitat del centre és donar una atenció immediata a totes les seves necessitats i fer un diagnòstic de la seva situació de desamparament, per poder emetre una proposta dins dels sis mesos que estableix la llei."

Ara bé, en alguns casos la Fiscalia no resol la qüestió fins més tard: "Pot ser que passin els sis mesos i no puguem fer proposta, perquè encara no sabem si són menors".

La majoria de joves que atenen són del Magreb i de països de l'Àfrica subsahariana, com Gàmbia i Senegal, que arriben majoritàriament per la ruta Canària.

"Arriben amb pasters, amb viatges molt arriscats. L'atenció psicològica és molt important perquè són trajectes migratoris molt durs on han pogut patir abusos."

Mir explica que la Fiscalia acaba determinant majoritàriament que són majors d'edat, sobretot en el cas dels joves subsaharians. "Llavors els acompanyem, se'ls informa que hauran d'abandonar el centre, però no de manera immediata, com es feia abans".

La reforma de la llei d'estrangeria, en negociació 

Actualment, està en negociació la reforma de la llei d'estrangeria i hi ha sobre la taula un sistema per distribuir aquests menors a altres autonomies quan se superi el 150% de la capacitat d'acollida d'una comunitat, com per exemple passa a Canàries.

És una derivació que ja es feia, però que ara es formalitzaria per llei seguint diversos criteris, com el PIB o la població.

La proposta haurà de passar pel Congrés, on ja han començat les rondes de contactes per buscar suports. ERC es mostra partidària de redistribuir, però exigeix canvis per garantir un repartiment just i ben finançat. 

El conseller de Drets Socials en funcions, Carles Campuzano, ha afirmat que a Catalunya també hi ha una "sobreocupació", perquè s'han ampliat les prop de 800 places que hi havia fins a 3.000.

Junts, per la seva banda, demana que s'exclogui Catalunya del repartiment mentre no es resolgui la delegació de competències en immigració que va acordar amb el PSOE.

La mesura també ha tensat la relació entre Vox i el PP, que a les illes integra el govern amb Coalició Canària. L'extrema dreta amenaça de trencar els pactes autonòmics amb els populars si aquests hi donen suport.