Qui hi ha darrere de l'atac a Moscou, un atemptat que afegeix pressió a l'olla bel·licista

Des de l'onze de setembre del 2001, per situar-nos en aquest mil·lenni, fins a l'atemptat d'aquest divendres a Moscou, passant, entre d'altres, per l'atac de Hamas del 7 d'octubre, en cada matança indiscriminada en un context de guerra creixen teories conspiranoiques. Bàsicament, rumors del fet que es pugui tractar d'atacs de falsa bandera, és a dir autoprovocats. Sospites que corren com la pólvora, sobretot per les xarxes socials.

Són molt difícils de desmentir amb proves, donat que els actors actuen en les tenebres; tant els serveis d'intel·ligència estatals, en principi destinats a evitar els atacs, com els grups armats que els perpetren. I no n'hi ha prou amb seguir la línia d'interessos i beneficis que en treu cadascú. Sigui la invasió de l'Iraq en el primer cas, la de Gaza en el segon, o una possible escalada militar a Ucraïna en el tercer.

Acusacions de conveniència

Va ser el mateix govern ucraïnès el que ahir va començar a fer córrer la sospita que el Kremlin podria ser el primer interessat en l'atemptat de Moscou per fer créixer el suport dels russos a la invasió d'Ucraïna i incrementar l'ofensiva. Avui, per contra, és Moscou qui apunta a una pista ucraïnesa darrere l'atemptat en dir que els 4 assaltants han estat detinguts mentre estarien intentant fugir cap a Ucraïna.

Però entremig d'aquesta segona guerra entre tots dos, la de la propaganda, s'ha colat per Telegram la reivindicació més versemblant, si més no perquè és real i autentificada: la d'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, com els jihadistes anomenen una Síria ampliada a Palestina, el Líban i Jordània.

En un comunicat a través de la seva agència de notícies Amaq, es vanaglorien d'haver atacat un "objectiu cristià als afores de Moscou".

Abona aquesta pista jihadista el fet que, entre els 4 assaltants detinguts, la policia russa ha trobat documentació tadjik, una nacionalitat gens extraordinària entre militants d'Estat Islàmic, que es nodreix d'islamistes radicals en països de majoria musulmana, que van del Marroc a l'Afganistan.

El front jihadista

Putin i Zelenski poden aprofitar l'assassinat de més d'un centenar de persones per intercanviar acusacions en el marc de la guerra que mantenen. Però el que fa versemblant la reivindicació d'Estat Islàmic és que el principal grup jihadista en actiu a l'Orient Mitjà i sobretot a Àfrica té vells comptes pendents amb el Kremlin.

Sobretot des que el setembre del 2015 Putin va capgirar la guerra civil siriana i va donar la victòria al president autòcrata Bashar al-Assad.

Al-Assad havia visitat Putin abans i li havia dit que al règim li quedava mig any de vida davant l'ofensiva jihadista que avançava cap a Damasc. A l'Iraq, Estat Islàmic també havia arribat a 60 quilòmetres de Bagdad.

Síria: primera gran victòria internacional de Putin

Al-Assad va obrir de bat a bat la porta del Pròxim Orient a Putin. Rússia necessitava mantenir l'única base militar que té al Mediterrani, al port sirià de Latakia, i hi ha afegit, ara, una base aèria després de derrotar Estat Islàmic per al seu aliat Al-Assad.

Se situava a les portes d'Israel, entre dos aliats de l'Iran, el Líban i l'Iraq de després de l'ocupació nord-americana. Amb aquestes aliances, el Kremlin també guanyava així pes geogràfic i polític en la regió de més alt voltatge estratègic del món.

Putin acabava de donar el primer cop internacional amb la conquesta de Crimea el 2014, però era en el que considerava el seu "pati de darrere". Amb el paper decisiu que va jugar a Síria, portava Rússia, altra vegada, a la primera divisió diplomàtica global.

Excés d'ambició

El president rus només és una altra prova que el poder desgasta, sobretot quan es vol exercir sense límits. La segona gran operació bèl·lica internacional, a Ucraïna, se li ha indigestat: de la guerra llampec planejada a la de desgast en què s'ha estancat.

En aquest sentit, és fàcil de preveure que el president rus aprofiti una matança relacionada amb la primera victòria siriana per tapar i intentar esmenar amb noves ofensives la precària situació en què ha posat Rússia en terres ucraïneses.

Difícilment podrà demostrar cap evidència de connexió amb Kíiv, però en el context del desordre internacional actual on tot s'hi val es veu a venir que es farà bona en política la teoria matemàtica del caos: "Un petit canvi en les condicions inicials del sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent". Imprevisible.