Qui juga a La Grossa i per què cada cop se'n venen menys butlletes
La reculada del sorteig de La Grossa repercuteix en els beneficis de Loteries de Catalunya, que es destinen a programes socials per als col·lectius més desfavorits
El darrer sorteig de La Grossa de Cap d'Any va vendre 1,79 milions de butlletes, la xifra més baixa des que se celebra el sorteig. És menys d'un terç de les que es van vendre el 2017, el millor any de la rifa.
La punxada, però, ve de lluny. Des que es va estrenar La Grossa de Cap d'Any el 2013 que ha anat perdent jugadors a cada edició, amb una única excepció: el 2017, l'any del referèndum de l'1-O i l'aplicació de l'article 155.
Aquell any s'arriba al màxim històric i es venen 5,65 milions de butlletes. L'any següent es desplomen fins als 3,06 milions i ja no tornen a remuntar: des del 2018, les vendes han anat caient, de mitjana, un 7% any rere any, fins als 1,79 milions del 2024.
Elsa Artadi, al capdavant de la direcció general de Tributs i Jocs, va ser una de les impulsores del sorteig de La Grossa. En una entrevista a Via Empresa, el qualificava de "modest", però "molt capaç de competir" amb el Sorteig de Nadal que organitza Loteries i Apostes de l'Estat i que se celebra des del 1812.
Les dades a què ha tingut accés el 324.cat demostren que, efectivament, els millors dos anys de La Grossa de Cap d'Any --2013 i 2017-- coincideixen amb dues patacades importants del sorteig espanyol.
El professor de ciència política de la UB i exdirector del CEO, Jordi Muñoz, veu "difícil" competir amb una rifa com la del Sorteig de Nadal: "Fa tants anys que es fa que tothom la coneix i, a més a més, se'n parla a tots els mitjans".
"De La Grossa se'n parla, bàsicament, als mitjans de comunicació en català, mentre que del Sorteig de Nadal se'n parla a tots i està totalment arrelat".
La Grossa i el procés
L'any de la inauguració de La Grossa de Cap d'Any, el Sorteig de Nadal va vendre 1,7 milions de butlletes menys que en l'edició anterior.
El 2017, la pèrdua per la loteria espanyola és d'1,5 milions de butlletes. Aquell any, tot i que el número de La Grossa que se sol exhaurir més ràpidament és el 01714, hi va haver dos números molt buscats: el 00155 --en referència a la intervenció de l'autonomia-- i l'11017 --la data del referèndum--.
El 2020, les vendes dels dos sortejos van retrocedir per la pandèmia, sobretot les del Sorteig de Nadal. A partir d'aleshores les dues rifes segueixen camins oposats: ara el que organitza Loteries i Apostes de l'Estat està en màxims, i el de Loteries de Catalunya, en mínims.
Francesc Núñez, expert en sociologia de les emocions de la UOC, vincula el retrocés de La Grossa de Cap d'Any amb el procés independentista: "La Grossa, com la voluntat i la il·lusió de forjar un destí, es va desinflar".
"Durant anys podies estar ben emprenyat amb tot el que representa el Sorteig de Nadal com a símbol de l'estat espanyol i de cert espanyolisme ranci, però, desinflada la Grossa, també com a símbol del fallit estat català, les esperances en la sort tornen al seu antic cabal".
En el cas dels sortejos catalans, els guanys es queden a Catalunya i van destinats al Fons per a la Prosperitat i Cohesió Social de la Generalitat.
Per exemple, el 100% dels beneficis de Loteries de Catalunya del 2023 serveixen per construir nous centres Barnahus, destinats a la detecció precoç, l'atenció i la recuperació dels infants i adolescents, víctimes d'abusos sexuals.
La reculada del sorteig de La Grossa de Cap d'Any, per tant, repercuteix directament en els programes socials per als col·lectius més desfavorits, amb especial atenció a la infància, la gent gran i les persones amb discapacitat.
Loteries de Catalunya no comenta dades dels sortejos, però la informació obtinguda pel 324.cat a través de la llei de transparència permet visualitzar en quins municipis es ven millor La Grossa de Cap d'Any.
El sorteig català, doncs, triomfa en pobles petits, sobretot a l'interior del país i a les comarques gironines i tarragonines. Punxa amb força a l'àrea metropolitana de Barcelona i al Vallès.
Amb 1,34 butlletes per habitant i sorteig, Girona lidera en solitari el rànquing de vendes de La Grossa de Cap d'Any entre els vint municipis més grans de Catalunya. Barcelona ocupa el setè lloc (0,28 butlletes per habitant), i Santa Coloma de Gramenet tanca la llista (0,04).
Muñoz hi veu un patró molt clar: "Si miréssim, per municipis, la quota de pantalla de TV3, l'ús de llengua catalana o el sentit del vot, ens sortirien dades similars".
"És un rànquing que no sorprèn, en tant que s'assembla molt a altres de relacionats amb el marc mental predominant: el català o l'espanyol".
Per què a Espinelves arrasa La Grossa
Amb una mitjana de més de vuit butlletes venudes per habitant i sorteig, Espinelves és el municipi on més triomfa La Grossa de Cap d'Any.
Ara bé, això no vol dir que els habitants del poble tinguin un problema amb el joc. La multitudinària Fira de l'Avet, que se celebra a les portes del sorteig i rep, segons les estimacions de l'Ajuntament, 120.000 visitant en deu dies, explica el perquè d'aquestes xifres tan elevades.
La mestressa del bar-restaurant Ca l'Angelina és qui ven les butlletes al municipi: "Estem molt contents, els números canten per si sols", comenta al 324.cat.
"És un poble molt petit, però de sobte ve tanta gent... Sempre ho hem viscut així, des que va començar la Grossa que aquí és un èxit. Ens ho diuen fins i tot els comercials."
