Qui paga què: les conseqüències econòmiques de la suspensió del Mobile

La suspensió de l'edició 2020 del Mobile World Congress de Barcelona, dotze dies abans de la data prevista, obre molts interrogants sobre les conseqüències econòmiques de la decisió. Per exemple, qui paga què.

El congrés mundial de telefonia mòbil és un esdeveniment privat amb un teranyina de contractes i clàusules, que hauran d'aclarir les empreses que participaven i els organitzadors; a més, hi ha tots els proveïdors que giren al voltant; muntadors, seguretat, serveis, hotels, càtering, etc.

Alguna de les empreses que hi tenen un estand expliquen que, en molts casos, per a un saló en interior, no a l'aire lliure, les assegurances són les bàsiques i no cobreixen una possible cancel·lació.

La Fira, gran perjudicada

Per la banda pública, la gran afectada és la Fira, que ingressa més de 60 milions pel Mobile, el 30% de la facturació. És clar, però, que si la intenció -com és el cas- és que el congrés continuï aquí, tampoc sembla lògic entrar en una batalla de reclamacions.

Totes les parts -per exemple els hotels- valoraran també si convé collar massa un dels seus principals clients, tenint en compte que la idea és tornar-hi l'any que ve.

La llarga factura del Mobile

La factura que no es faci el Mobile és llarga i té molts damnificats. Un dels principals és el sector hoteler, que fins i tot, abans de saber la decisió, no acabava d'entendre el perquè de tot plegat, com remarca Jordi Mestre, president del Gremi d'Hotels de Barcelona:

"Que altres ciutats, com són Amsterdam, que ara mateix estan fent un congrés molt important, sense cap problema... No entenem per què a Barcelona sí que hi ha hagut cancel·lacions. Això és un tema que no ens acabem d'explicar, suposo que algun dia ens diran el perquè."

En hotels de luxe, la cancel·lació significa que entre els 70 i el 80% de les habitacions queden buides. I no només això, sinó que també es deixen de reservar sales per a esdeveniments, àpats i tot tipus de serveis, fet que pot provocar un excedent de plantilla.

L'impacte sobre el sector hoteler, és d'uns 47 milions d'euros, dels quals no es perdran tots. Però no són els únics; també els apartaments turístics. Enrique Alcántara, president d'Apartur,

"Els apartaments turístics s'hi juguen 14 milions d'euros, aquests dies. És el 4% de la facturació total."

De fet, als dinars empresarials no es parlava aquest dimecres d'una altra cosa, però el president de la Pimec, la patronal de les petites i mitjanes empreses, Josep González, oferia una explicació:

"El que té la responsabilitat deu pensar, bé, si jo dic que hi anem i tinc un treballador que es contagia, és una responsabilitat, no?"

Una responsabilitat que també afectarà taxistes i VTC, que arribaven a guanyar fins a un 70% en un mes normalment dolent com és el febrer. O molts efectes invisibles, com totes les contractacions que moltes empreses que ofereixen serveis a la fira finalment no faran. I és que l'impacte de 500 milions d'euros al territori és ampli i té un efecte cadena.

Ara, la pregunta és qui pagarà la festa. Serà el sector privat. Els hotels defensen que tenen dipòsits que garanteixen una part del que s'ha pagat amb la turoperadora BNetwork, però hauran de negociar com reparteixen costos i què es torna i què no.

Però l'impacte més important és també l'intangible, projectes, negociacions que podrien dinamitzar la ciutat i que, com a mínim aquest any, no seran possibles.