Qui pagarà el pla per portar aigua de Sagunt en vaixell i les dues noves dessaladores
Els governs català i espanyol anuncien l'acord per portar aigua en vaixell al juny i també per finançar les dessaladores de la Tordera i del Foix, que acabarà repercutint en la factura
La reunió d'aquest dilluns entre el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, i la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha servit per pactar què es fa si la sequera continua els pròxims mesos.
Després de la reunió, Mascort ha dit a la premsa que s'ha acordat que, si cal, es portarà aigua amb vaixell al juny, i que els ports de Barcelona i de Tarragona tindran preparades les instal·lacions per rebre-la.
També que el govern espanyol finançarà la segona dessaladora de la Tordera, que es licitarà aquest any, i la nova del Foix, l'any que ve, i que totes dues les licitarà l'empresa pública estatal Acuamed.
Ribera ha explicat que això significa que la de la Tordera podria entrar en funcionament el 2028 i la del Foix, el 2029. Mascort ha afegit que els costos acabaran repercutint en la factura que paguin els ciutadans.
El pla B: aigua en vaixell des de Sagunt
Pel que fa a portar aigua en vaixells, la ministra, que ho ha qualificat de pla B, ha confirmat que si cal fer-ho vindrà a Catalunya des de la dessaladora de Sagunt, al País Valencià:
"La solució tècnicament més senzilla i més viable és la possibilitat de posar a disposició de la Generalitat el volum d'aigua que es generaria a la dessaladora de Sagunt si comença a funcionar a ple rendiment."
Ribera ha afegit que no és una aigua "que competeixi amb altres usos locals", perquè està funcionant a mig gas, i que poden fer-ho perquè és una infraestructura titularitat d'Acuamed, no del govern valencià.
Segons han explicat, el cost de producció de l'aigua a la dessaladora l'assumirà el govern espanyol, mentre que el català es farà càrrec dels costos del transport en vaixell.
Amb fons Next Generation i amb el control d'ATL
A preguntes dels periodistes, Ribera ha confirmat que el finançament per les dessaladores sortirà dels fons europeus Next Generation, cosa que també es farà amb dues dessaladores a Almeria i Màlaga.
Aquests fons s'aplicaran en la modalitat de crèdit de l'Estat a la Generalitat, de manera que en últim terme el cost l'acabaran pagant els consumidors en la factura de l'aigua, segons ha confirmat Mascort.
Ribera ha precisat que el cost de l'ampliació de la de la Tordera, que ha anomenat Tordera II, serà de 282 milions d'euros, i que la del Foix, que es construirà a Cubelles, costarà 180 milions.
Mascort ha defensat que de la construcció d'aquestes dessaladores se n'encarregui Acuamed:
"És la fórmula més fàcil i més àgil perquè es pugui començar de seguida; qualsevol altre sistema ho endarreriria tot."
Segons Acció Climàtica, l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter Llobregat, ATL, farà el seguiment, la coordinació i el control de les obres, i un cop s'hagin acabat de construir les instal·lacions, en rebrà la titularitat.
Només caldrà portar aigua de Sagunt?
Mascort ha defensat el transport d'aigua des de Sagunt, però ha afegit que potser serà necessari portar-ne també d'altres llocs, cosa amb la qual Ribera no ha estat d'acord.
El conseller ho ha dit afirmant que la dessaladora de Sagunt produeix uns 20.000 metres cúbics diaris, que és la capacitat d'un vaixell mitjà, mentre que la ministra ha dit que aquesta és la producció de 12 hores.
Ribera ha conclòs que des d'allà es podrien arribar a portar fins a 7 hectòmetres cúbics d'aigua fins a finals d'any si calgués, però que no creu que això arribi a ser necessari.
Mascort: no caldrà portar aigua de l'Ebre a Barcelona
Preguntat per un hipotètic transvasament de l'Ebre cap a l'àrea de Barcelona, Mascort ha dit que entre l'aigua que produiran les dessaladores, la regenerada i també la recuperada del Besòs no caldrà.
Segons ha dit, l'àrea de Barcelona utilitza uns 400 hectòmetres cúbics l'any, i aquests 3 orígens permetran cobrir-ho, i fins i tot reduir l'ús d'aigua del Ter, que pot arribar fins i tot a suprimir-se.
El conseller ha remarcat que ara mateix el 55% d'aquests 400 hectòmetres ja no prové dels embassaments, sinó d'aigua regenerada i recuperada.
Ribera ha vingut a Barcelona per inaugurar un simposi empresarial de la fundació Funseam a la Pedrera, i després s'ha reunit amb Mascort al Departament d'Acció Climàtica.
El govern valencià i el pla de l'aigua de Sagunt
Va ser el govern valencià qui va anunciar dissabte que el govern espanyol li havia comunicat la intenció de portar aigua en vaixells de la dessaladora de Sagunt a Catalunya.
Ho va dir el president d'aquesta comunitat, Carlos Mazón, del PP, amb una nota en què va afirmar que està "a favor de la solidaritat hídrica entre regions".
De tota manera, Mazón ha reclamat aquest diumenge al govern espanyol que garanteixi "per escrit" que l'enviament d'aigua a Catalunya no perjudicarà el País Valencià.
Aquest diumenge, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha dit que Mazón ha estat el primer president autonòmic que ha ofert ajuda a Catalunya, malgrat que és competència del govern espanyol.
De tota manera, Feijóo ho ha aprofitat per acusar Catalunya d'"aixecar murs" i per afirmar que ells "fan ponts":
"Nosaltres ens comprometem a ajudar els catalans per la seva sequera, esclar que sí, i hem de fer més, perquè tenen un problema."
Preguntada per aquestes declaracions de Feijóo, fetes en plena campanya electoral a Galícia, Ribera s'ha felicitat que el PP estigui renunciant a fer "populisme hidrològic" amb la sequera.
Aragonès confirma la intenció de portar aigua en vaixell
Aquest diumenge, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va confirmar la intenció del govern espanyol en una entrevista en la qual va afirmar que "probablement haurem d'activar alguna mesura d'emergència".
En l'entrevista, Aragonès va recordar que el govern espanyol s'havia ofert a finançar aquestes dessalinitzadores, però que encara s'esperava que fes una proposta concreta per fer-les.
El president de la Generalitat sí que va remarcar que no vol que es transvasi aigua de l'Ebre, perquè es podria convertir en un transvasament permanent, i és un riu que també pateix sequeres.
El gruix de la població catalana, més de 6 milions de persones, va entrar en emergència divendres després que dijous la comissió interdepartamental de la sequera ho va decidir.
- ARXIVAT A:
- Crisi climàticaSequera