Qui podria entrar en l'amnistia: de consellers a policies i centenars de votants de l'1-O

Amb el text definitiu de l'amnistia a punt de ser aprovat al Congrés, la incògnita torna a ser qui podria arribar a beneficiar-se'n.

La llei --per voluntat expressa dels partits que l'han pactat-- marca detalladament el camí que s'hauria de seguir a partir d'ara, i deixa poc marge per a la capacitat imaginativa de la justícia.

Tot i això, els magistrats seran els que finalment l'hauran d'aplicar en cada cas, i per això encara cal parlar dels pròxims casos en condicional.

Sense anar més lluny, la primera pregunta que ve al cap quan es parla d'amnistia és si els exiliats podran tornar a Catalunya sense ser empresonats.

I la resposta és que sí, podran fer-ho, perquè la llei diu explícitament que, quan entri en vigor, les ordres per detenir-los han de caure. Però tot plegat no és tan clar si es té en compte que, en última instància, qui haurà d'aplicar el nou text és el jutge Manuel Marchena.

Pel que fa a la causa per terrorisme, qui decidirà serà Manuel García-Castellón. Dos jutges molt crítics amb el procés i amb l'amnistia, i que podrien fer moviments que facin trontollar el retorn.

Amb aquesta premissa, els casos que podrien beneficiar-se de l'amnistia van des dels membres del govern de Carles Puigdemont i els independentistes de les meses del Parlament de Carme Forcadell i Roger Torrent, fins als encausats en l'operació Judes o els alcaldes, els votants i els policies de les causes obertes per l'1-O:

? Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí: Des del 5 de juliol del 2023, no tenen immunitat com a eurodiputats després de la sentència del TGUE. Puigdemont i Comín estan exiliats a Bèlgica i tenen vigents ordres de detenció nacional, a Espanya. Ponsatí, processada per desobediència per la reforma del Codi Penal, ja no. Va tornar a Barcelona, se la va detenir i va comparèixer davant del jutge, pas necessari per poder tancar el seu processament.

? Lluís Puig: Al setembre, els fiscals del procés van demanar al jutge Llarena que reactivés l'euroordre contra l'exconseller Lluís Puig, processat per desobediència i per malversació agreujada per l'1-O, segons el nou Codi Penal. Puig continua exiliat a Bèlgica.

? Marta Rovira: Processada per desobediència per l'1-O. Ara, també imputada per terrorisme per Tsunami en una causa que instrueix l'Audiència Nacional. En concret, el jutge Manuel García-Castellón. Està exiliada a Suïssa des del març del 2018.

? Meritxell Serret: El TSJC l'ha condemnat a 1 any d'inhabilitació i a 12.000 euros de multa per desobediència, com a consellera del govern de l'1-O, i ella hi ha recorregut. Va estar exiliada a Bèlgica i va tornar-ne el març del 2021.

? Els 12 líders del procés afectats per la condemna del Suprem: Van ser condemnats a penes entre els 9 i els 13 anys de presó per sedició i per malversació. Després de l'indult per les penes de presó i de la reforma del Codi Penal, Junqueras, Romeva, Turull i Bassa segueixen inhabilitats. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart tenen la inhabilitació extingida, però se'ls van mantenir desordres públics com a antecedents. Forcadell, Rull i Forn tenen la pena extingida, però compten amb antecedents per la condemna per desobediència.

? La mesa de Carme Forcadell: Condemnats per desobediència pel TSJC amb penes de 4 mesos d'inhabilitació i 1.200 euros de multa, estan pendents de sentència ferma del Suprem. Són Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet. Joan Josep Nuet va ser condemnat pel mateix, però al Suprem, perquè era aforat com a diputat al Congrés.

? La mesa de Roger Torrent: Absolts de desobediència del TSJC, estan pendents de sentència ferma al Suprem. Són el conseller Torrent i els altres tres membres independentistes de la seva mesa quan era president del Parlament: Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.

? Alcaldes de l'1-O: N'hi ha nou amb causes obertes o bé condemnats per desobediència.

? Votants de l'1-O: No hi ha una xifra concreta, però són diversos centenars de persones.

? Policies de l'1-O: Hi ha 126 policies encausats per actuacions desproporcionades. D'aquests, hi ha 80 agents processats, a un pas del judici.

? Tsunami Democràtic: És la causa que investiga les protestes postsentència a l'aeroport i el camp del Barça. El jutge de l'Audiència Nacional que porta la investigació, Manuel García-Castellón, ha imputat per terrorisme Carles Puigdemont i Marta Rovira, entre d'altres. Hi ha 12 persones investigades.

? Volhov: Hi ha una vintena d'investigats per suposades desviacions de diners públics per finançar el procés.

? Operació Judes: Hi ha encausats 12 CDR que van protestar per l'aniversari de l'1-O i per la sentència del Suprem. L'Audiència Nacional els ha enviat a judici per terrorisme, i la Fiscalia demana 27 anys de presó per a 8 d'ells per dos delictes: pertinença a organització terrorista i tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius inflamables de caràcter terrorista. Per als altres 4, la Fiscalia demana 8 anys de presó per un delicte de pertinença a organització terrorista.

? Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga: Encausats pels preparatius de l'1 d'Octubre i pendents de judici. La Fiscalia demana 7 anys de presó per a Jové i 6 per a Salvadó, a més de reclamar-los 755.000 euros. Per a Garriga demana un any d'inhabilitació i 18.000 euros de multa.

? Els encausats al Tribunal de Comptes: El 17 de novembre es va fer el judici al Tribunal de Comptes contra 35 persones pels diners que es van destinar a organitzar el referèndum i a promocionar el procés a l'exterior. Segons el Tribunal de Comptes, això quedava fora de les seves competències i no podien destinar-hi partides públiques. La Fiscalia demana 3,4 milions d'euros als encausats, i Societat Civil, 5,3.

? Causa del jutjat d'instrucció número 13 (i del 18): 29 alts càrrecs de govern, empresaris i directius dels mitjans de comunicació públics estan a un sol pas del judici. Se'ls acusa de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació perquè haurien participat en els preparatius de l'1 d'Octubre. També s'hi han incorporat els 11 encausats pel jutjat d'instrucció número 18 per la despesa externa del referèndum. En el punt de mira, l'Acció Exterior de la Generalitat abans del referèndum, entre el 2011 i el 2017. Alguns noms estaven en les dues causes, ara concentrades al jutjat 13.

? Sindicatura Electoral de l'1-O: Són cinc persones: Jordi Matas, Marta Alsina, Josep Pagès, Tània Verge i Marc Marçal. Estaven acusats de desobediència i usurpació de funcions públiques, amb petició de 2 anys i 9 mesos de presó. Van ser absolts, però el judici s'ha de repetir després d'una petició de la Fiscalia.