Qui se'n recorda, a Wall Street, de la caiguda de Lehman Brothers?

Es compleixen deu anys del col·lapse del banc d'inversió nord-americà Lehman Brothers, la major fallida corporativa de la història, que va precipitar una crisi financera mundial sense precedents. Una dècada després, l'economia dels Estats Units s'ha recuperat i viu un moment alcista, amb un president que insisteix a aprovar més mesures d'estimulació i suprimir regulacions.

15 de setembre del 2008: es declara en fallida el quart banc d'inversió més important dels Estats Units, Lehman Brothers, una respectada institució financera amb més de 150 anys d'història, que ha sobreviscut a dues guerres mundials però que, en canvi, sucumbeix a la crisi del crèdit.

Notícia relacionada: D'aquella pols, venen aquests fangs: 10 anys de Lehman Brothers

La caiguda d'aquesta entitat, que deixa 25.000 treballadors al carrer i un forat de 639.000 milions de dòlars, estén el pànic als mercats financers de tot el món, que de cop assisteixen a l'abrupte final d'una festa que havien assumit com a interminable. Nicolas Veron és economista, membre de l'Institut Peterson d'economia internacional de Washington i l'Institut Bruegel de Brussel·les:

"Va ser el moment en el qual la crisi es va transformar en pànic, perquè els inversors van entendre que les hipòtesis que ells havien fet sobre com funcionava el sistema no eren certes. I quan un no sap què està passant, un ven tot el que es pot vendre. I això és exactament el que van fer".

Els dies posteriors a la fallida de Lehman Brothers, el sistema financer va viure el caos més espectacular de la història, i Wall Street va arribar a perdre el 50% del seu valor. Per evitar el col·lapse de més entitats sistèmiques, la reserva federal va engegar un pla de rescat de 700.000 milions de dòlars i el nou govern de Barack Obama va aprovar lleis reguladores, com la Dodd-Frank, que augmenten el control sobre els grans bancs per evitar una nova crisi financera:

"No es pot considerar el sistema financer sense el suport estatal. I el mite que hi havia abans d'aquesta crisi, que deia que el sistema s'autoregulava i que la millor estratègia era la de la mínima intervenció estatal, s'ha demostrat que no funciona".

Deu anys després, ja ningú parla de la gran recessió que va provocar aquesta crisi. L'economia dels Estats Units creix a un ritme del 3% amb pràcticament plena ocupació.

Amb aquestes xifres a la mà, el president nord-americà, Donald Trump, aposta per desregular de nou els mercats i seguir estimulant l'economia:

"El que passarà és que un dia arribarà una nova recessió, perquè així és com funciona el sistema, i l'Estat federal nord-americà començarà aquesta recessió amb molt pocs recursos, amb una necessitat d'introduir austeritat que haurà de ser més brutal que el que caldria si Trump fos més prudent ara mateix".

Una dècada després d'aquella fallida, els bancs rescatats per la Reserva Federal han tornat bona part dels diners prestats, però ni un sol dels seus màxims responsables ha acabat a la presó. Els delictes pels quals hi haurien d'haver anat ja han prescrit.

Notícia relacionada: Què se n'ha fet del moviment Ocupem Wall Street?