Qui serà el successor del papa Francesc? Els perfils amb més probabilitats

Amb la mort del papa Francesc als 88 anys s'inicia el complex i detallat protocol per enterrar-lo i triar-ne el successor.

El conclave per elegir el nou líder de l'Església catòlica es convocarà abans d'un mes després de la mort del pontífex i s'espera que s'allargui dos o tres dies.

En la trobada, celebrada a porta tancada i sota un hermetisme absolut, els 135 cardenals electors escolliran el nou papa.

Però què se sap del possible successor de Francesc? Quins perfils tenen més probabilitats de convertir-se en el pròxim papa?
 

Progressista i no europeu... si no hi ha sorpreses

Dels 252 membres del Col·legi Cardenalici, només els 135 que són menors de 80 anys poden votar durant el conclave.

El papa és l'únic capacitat per nomenar nous cardenals, que li juren fidelitat en el moment d'acceptar el càrrec.

Dels 135 cardenals electors, una àmplia majoria --109-- els va nomenar el papa Francesc. 22 van ser nomenats per Benet XVI, i cinc, per Joan Pau II.

Aquesta circumstància fa pensar que el nou papa podria ser algú que compartís la visió progressista i social de Francesc.

A més, a l'hora de fer nous nomenaments, Francesc va intentar donar més pes a alguns països on hi ha menys presència del catolicisme o a on aquest experimenta un major creixement, en contraposició a Europa, on el nombre de fidels s'ha anat reduint.

De fet, va nomenar més de 20 cardenals de països que no havien tingut mai un cardenal com Ruanda, Cap Verd, Tonga, Myanmar, Mongòlia o el Sudan del Sud.

Actualment, els cardenals electors europeus segueixen sent majoria (39%), però han perdut presència respecte al 2013 (52%), quan es va triar Francesc com a primer papa llatinoamericà.

Francesc es va convertir el 2013 en el primer papa no europeu dels darrers 1.200 anys --l'últim, Gregori III (731-741), era de Síria-- i el seu successor podria ser també de fora d'Europa.
 

El filipí Luis Antonio Tagle i l'italià Pietro Parolin lideren les travesses

El fet que Francesc nomenés 109 dels 135 cardenals electors pot donar pistes sobre el perfil del seu successor, però no ofereix cap certesa.

Els cardenals hauran de trobar un cardenal que aconsegueixi dos terços dels suports, i entre els factors que tindran en compte hi ha qüestions internes de l'Església i del moment històric actual.

Per això, els conclaves acostumen a donar sorpreses.

La impredictibilitat de la decisió del conclave fa que les cases d'apostes s'afanyin a oferir travesses sobre qui serà l'elegit.

Segons el portal especialitzat OLBG, el cardenal que lidera les apostes és Luis Antonio Tagle, arquebisbe emèrit de Manila i expresident de Càritas Internacional.

Tagle, de 67 anys, va ser nomenat cardenal per Benet XVI el 2012 i el 2020 Francesc el va nomenar cardenal bisbe.

Se'l considera afí a la línia marcada per Francesc durant el seu papat. També podria jugar a favor seu el fet que sigui de les Filipines, el país asiàtic amb més pes del catolicisme.

Seria el primer papa asiàtic des del sirià Gregori III.

Un altre dels favorits a les travesses és el cardenal italià Pietro Parolin.

Parolin, de 70 anys, és l'actual secretari d'Estat del Vaticà, un càrrec que li aporta una àmplia experiència en l'àmbit diplomàtic.

Com Tagle, Parolin s'ha mostrat obert a debatre la qüestió del celibat i la de la comunió de les persones divorciades que es tornin a casar.

D'altres cardenals que sonen com a possibles successors de Francesc són el també italià Matteo Maria Zuppi, a qui la premsa d'Itàlia anomena "el Francesc italià", o el ghanès Peter Kodwo Appiah Turkson.
 

Omella, un dels favorits segons Reuters

L'agència Reuters ha inclòs a la seva llista de nou possibles successors el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.

Omella ha dit aquest dilluns al 3/24 que "aquí acaba la meva carrera, però ho deixo a les mans de Déu".

L'arquebisbe de Barcelona ha estat un dels cardenals més propers a Francesc i se'l considera una figura influent en el seu cercle.