Els atacs dels rebels houthis estan comprometent el comerç internacional
Els atacs dels rebels houthis estan comprometent el comerç internacional (Europa Press / Mohammed Mohammed)

Qui són els houthis i per què els Estats Units els ataquen ara al Iemen

El grup rebel iemenita ha perpetrat diversos atacs a vaixells al mar Roig, però ara, amb l'atac nord-americà sobre sòl iemenita, s'obre la porta a la regionalització del conflicte i a un escenari d'escalada militar

Actualitzat

Des de mitjans de novembre els houthis han llançat desenes d'atacs contra vaixells que naveguen pel mar Roig i el canal de Suez, una ruta marítima crucial per on passa el 12% del comerç mundial.

Aquesta matinada, però, ens hem despertat amb un atac de resposta a aquests fets. Els EUA i el Regne Unit han bombardejat els houthis al Iemen, pels atacs als vaixells al mar Roig. Una ofensiva que l'Iran --que dona suport als houthis-- ja ha condemnat i que afegeix inestabilitat a la regió.

És la primera vegada que els enfrontaments entre uns i altres, que fa dies que duren, no passen al mar Roig, sinó a Sanà, sobre sòl iemenita.

Tot això passa quan la guerra d'Israel contra Gaza s'acosta ja als 100 dies. Els houthis donen suport a Hamas i ja van avisar que atacarien qualsevol vaixell que anés en direcció a Israel o que hi tingués vinculació. Ara, però, aquest nou escenari amplia la possibilitat d'una regionalització del conflicte i obre la porta cap a un escenari d'escalada militar o fins i tot d'intervenció directa per part dels Estats Units i els seus aliats.

El veritable temor és que l'Iran s'hi acabi implicant directament. Rússia ha demanat a l'ONU una reunió urgent del Consell de Seguretat.


Qui són els houthis, el grup rebel iemenita?

Els houthis són un grup militar armat, un moviment polític que procedeix de la minoria xiïta del Iemen dels zaidites. Representen, aproximadament, un terç de la població d'aquest país. Es van crear a principi de la dècada dels 90 per lluitar contra la corrupció de l'aleshores president Ali Abdullah Saleh al-Ahmar.

És a partir del 2011 quan el grup agafa més renom amb la revolta de la Primavera Àrab i van aprofitar la inestabilitat del país per estendre el seu control territorial i militar del país. 

El 2014 van prendre la capital del Iemen, Sanà, a través d'un cop d'estat. Des d'aleshores es troben immersos en una guerra civil contra una coalició liderada per l'Aràbia Saudita.

Actualment controlen prop d'un 30% del territori del Iemen.


Qui són els seus aliats?

Els houthis són aliats de l'Iran perquè tenen l'Aràbia Saudita com a enemic comú

Els houthis formen part de l'anomenat Eix de la Resistència, un eix en contra dels Estats Units i d'Israel i que està liderat per l'Iran. Compta amb actors com Hezbollah o determinades milícies proiranianes a Síria i l'Iraq.

"Una de les causes sagrades d'aquest grup és la causa palestina. Els houthis, com Hezbollah o l'Iran, donen suport a Hamas perquè el consideren el representant legítim de la causa palestina", explica al 324.cat l'investigador principal del CIDOB Moussa Bourekba.

"Emmarquen els seus atacs, des de l'octubre i fins ara, com una manera de donar suport a Hamas i, de manera més extensa, també a la causa palestina", detalla Bourekba. El que han declarat en nombroses ocasions és que no pararan amb els seus atacs fins que Israel aturi la seva campanya militar a la Franja de Gaza. 

Rebels houthis en un carrer de Hodeida (Reuters)
Rebels houthis en un carrer de Hodeida (Reuters)

Per què els EUA i el Regne Unit han bombardejat ara?

Joe Biden feia setmanes que condemnava els atacs dels houthis a vaixells comercials al mar Roig com a resposta a la guerra de Gaza, però no movia fitxa. El seu objectiu era intentar evitar una escalada de la guerra a l'Orient Mitjà. Però aquesta matinada tot ha canviat.

Els houthis han disparat drons i míssils contra les rutes de navegació del golf d'Aden, via estratègica per al transport de petroli. I això ha provocat que, finalment, Biden hagi decidit actuar atacant més de 60 punts estratègics per als houthis. Asseguren que ho fan per defensar la llibertat de navegació i posar fi a uns atacs que són una amenaça per al comerç global.

A més, aquest atac anglo-nord-americà va signat en un comunicat conjuntament amb vuit països més: Austràlia, Bahrain, el Canadà, els Països Baixos, Dinamarca, Alemanya, Nova Zelanda i Corea del Sud. Es tracta de la coalició naval que els Estats Units van formar a principis de desembre de l'any passat. L'objectiu era dissuadir els houthis d'atacar. Però no ho han aconseguit.

Des del 3 de gener els Estats Units han dit, de manera molt clara, que no deixarien que els houthis puguin atacar de manera impune aquests vaixells.

"És difícil saber què passarà, però pot ser que ens dirigim cap a un escenari d'escalada militar o fins i tot d'intervenció directa per part dels Estats Units i els seus aliats."

"El que estem veient a partir d'ara és una espècie d'escalada en la violència. No es tracta només de protegir els vaixells, sinó d'atacar directament determinades zones des de les quals els houthis llancen míssils i drons", explica Bourekba. Com a mínim cinc persones haurien mort per aquests atacs i també hi hauria diversos ferits.

Els atacs dels rebels houthis estan comprometent el comerç internacional
Els atacs dels rebels houthis estan comprometent el comerç internacional (dpa)

Quines conseqüències pot tenir l'atac dels EUA a escala mundial?

El viceministre d'Afers Estrangers dels houthis, Hussein al-Ezzi, ja ha dit que els Estats Units i el Regne Unit "s'han de preparar per pagar un alt preu".

Des del Líban, la milícia proirariana Hezbollah, enfrontada amb Israel, ja ha condemnat l'operació militar anglo-nord-americana. Hamas també ha condemnat l'operació dels EUA i el Regne Unit, i considera que hauran d'assumir-ne les conseqüències.

De moment, però, més enllà d'aquestes paraules, és molt difícil saber-ne les conseqüències a escala global. El que de moment ja hi ha són repercussions econòmiques importants, ja que pel mar Roig hi passen mercaderies com el petroli o gas natural liquat. De fet, aquest divendres el preu del petroli ja ha pujat més d'un 4%.

Rússia ha demanat a l'ONU una reunió urgent del Consell de Seguretat "en relació amb els atacs dels Estats Units i el Regne Unit al Iemen", que són "un menyspreu total al dret internacional", en paraules de Maria Zakharova, portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers rus.

Però el veritable temor és que l'Iran s'hi acabi implicant directament. Això podria comportar, entre d'altres, que es vegi amenaçada la producció de petroli en una regió que produeix un terç del cru mundial.

"També cal recordar que hi ha diverses bases militars estatunidenques a diferents zones de l'Orient Mitjà i el Pròxim Orient. Podem esperar la consolidació d'una cosa que fa temps que observem, que és la regionalització del conflicte", remarca l'investigador principal del CIDOB, Moussa Bourekba.
 

S'allunya un complicat escenari de pau i estabilitat

Però més enllà del futur, el que es viu al Iemen és una situació catastròfica des del punt de vista humanitari.

Segons explica Bourekba, més de dos terços de la població necessita ajuda humanitària, hi ha inseguretat alimentària i és un país immers en una guerra civil que ha matat més de 370.000 civils des del 2015.

"És un país extremadament dividit entre zones controlades pels rebels houthis, però també per altres grups, on grups com Al-Qaeda no han deixat de perpetrar atacs terroristes."

Des d'aquesta perspectiva, fins fa poc, fins al 2023, s'estaven fent passos per firmar un alto el foc o fer passos cap a la pau entre l'Aràbia Saudita i el Iemen. Sembla, però, que amb els últims esdeveniments ens allunyem d'un escenari de pau i estabilitat

Protesta de rebels houthis a la capital del Iemen, Sanà, contra la missió liderada pels EUA (EFE/Osamah Yahya)
ARXIVAT A:
Pròxim Orient IranGuerra a GazaIsrael
Anar al contingut