El nou Constitucional comença a treballar amb majoria progressista després de 10 anys

Aquest dilluns han pres possessió els quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional, després de prometre o jurar el càrrec davant de Felip VI l'últim dia de l'any passat. Ha estat en un acte solemne que ha servit per consumar la renovació parcial del TC, pendent des del 12 de juny passat.

L'acte s'ha fet a la seu del tribunal. El fins ara president Pedro González-Trevijano hi fet un llarg discurs de comiat. La resta de membres sortints de l'organisme són el vicepresident Juan Antonio Xiol, Santiago Martínez-Vares i Antonio Narváez.

Després de la sortida de González-Trevijano, el magistrat de més antiguitat, Ricardo Enríquez, assumeix de manera interina les funcions de president per convocar un primer ple en el qual es votarà el president i el vicepresident.

Trevijano marxa justificant-se

En el seu discurs, el president sortint del Constitucional, Pedro González-Trevijano, ha justificat les seves decisions amb el mandat caducat. Assegura que no ha admès ingerències perquè "el magistrat no representa ningú".

González-Trevijano diu que no comparteix "la falsa dicotomia entre conservadors i progressistes".

Sobre les seves decisions, ha admès que "no han estat temps fàcils". Durant el seu mandat han hagut de decidir, entre d'altres, la suspensió de plens del Parlament, els avisos per desobediència als polítics catalans i la constitucionalitat de l'aplicació de l'article 155 per suspendre l'autonomia de Catalunya.

Trevijano ha remarcat que "davant la Carta Magna no s'hi poden oposar sobiranies populars, que diuen emanar, sense cap intermediació, del suposat mandat directe d'un col·lectiu o d'una col·lectivitat".

"A Espanya només hi ha una sobirania, la sobirania nacional del poble espanyol"

En el seu últim discurs com a president, González-Trevijano ha alertat que "sense supremacia de la Constitució, ni imperi de la llei (...) no hi haurà democràcia, ni llibertat ni Constitució".

Renovació de majories

Dels nous magistrats, tres són progressistes, cosa que ha permès un canvi de majoria a l'alt tribunal, i un és conservador.

El govern espanyol ha decidit dos membres: el més conegut mediàticament és l'exministre de Justícia que va negociar els indults als líders del procés, Juan Carlos Campo i l'altre és la catedràtica de la Universitat de Barcelona Laura Díez Bueso.

A Catalunya, Laura Díez va ser assessora del tripartit en la reforma de l'Estatut, és investigadora dels estats descentralitzats i ha estat vicepresidenta del Consell de Garanties Estatutàries. Fa pocs dies deia que "els límits de la coordinació estatal estan desdibuixats" i apuntava així a una reforma de la Constitució per millorar la coordinació entre Estat i comunitats autònomes.

Els altres dos noms han estat escollits pel Consell General del Poder Judicial, després d'un llarg bloqueig. Són la progressista María Luisa Segoviano, expresidenta de la Sala social del Tribunal Suprem i partidària d'estudiar "a poc a poc" el dret a l'autodeterminació, i el magistrat conservador César Tolosa, fins ara president de la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem.

Elecció del president

Els nous nomenaments suposen un canvi de majories entre els dotze magistrats que componen el Constitucional. A partir d'ara, els progressistes són majoritaris, per 7 jutges a 4, que seran 5 quan el Senat triï el magistrat conservador pendent.

Una de les primeres decisions que ha de prendre el nou Constitucional és l'elecció del seu president.

Els dos candidats que han transcendit són: Cándido Conde-Pumpido, exfiscal general de l'Estat amb Zapatero, i María Luisa Balaguer, jurista andalusa experta en igualtat de gènere. Tots dos progressistes.

Sembla que qui tindria més números és Conde Pumpido.

La presidència és un lloc clau perquè controla quina és la prioritat de temes a tractar.

La nova composició hauria d'afavorir que es desencallessin temes delicats com els recursos del PP contra la llei de l'avortament, la de l'eutanàsia o el català a l'escola, que fa anys que estan guardats en un calaix d'aquest edifici.