Qui són els que encara no s'han vacunat? Quatre grans perfils

Amb la disponibilitat cada vegada més gran de dosis, la campanya de vacunació va agafar velocitat de creuer. Aquest mes d'agost, però, el ritme s'ha frenat. Coincideix amb les vacances, però també amb el fet que els més convençuts ja estan vacunats. Els que encara no han rebut cap punxada serà cada cop més difícil captar-los i caldrà buscar estratègies efectives perquè la vacunació no s'estanqui.

Però, qui són els que encara no s'han vacunat? Els experts identifiquen quatre grans perfils: els negacionistes, els reticents, els que tenen barreres socials o jurídiques per accedir a la vacunació i els "apàtics".

De negacionistes, evidentment, n'hi ha, però tenen un pes força residual a Catalunya. Les autoritats no renuncien a convèncer-los de vacunar-se, però veuen més factible incidir abans en els altres tres grups.

Molt més nombrós és el dels reticents. Són persones preocupades per la seguretat de la vacuna contra la Covid i pels seus efectes adversos. "Estan genuïnament preocupats. Se'ls han d'explicar les raons tècniques i científiques que avalen l'ús de les vacunes", opina el cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla. Alguns d'ells, diu, les acceptaran i es vacunaran i altres renunciaran, almenys de moment, a la punxada.

En altres casos, el problema no són els dubtes al voltant de la vacuna, sinó les vies per accedir-hi. Amb els punts de vacunació sense cita es vol arribar a les persones que, per edat, fa temps que es podrien haver vacunat, però que per les barreres socials o jurídiques no ho han pogut fer.

Per això s'instal·len carpes de vacunació en barris amb cobertures vacunals molt baixes, es publica la informació sobre la vacuna en diversos idiomes i es parla amb líders de comunitats perquè ho expliquin als seus membres.

Però, a banda d'aquests tres perfils, n'hi ha un quart que és molt més heterogeni i també més difícil d'abordar. Els experts els anomenen "els apàtics", comparables amb els abstencionistes d'unes eleccions. Són persones amb uns valors "més individualistes" -segons el sociòleg i membre del comitè d'experts de la Ponència de Vacunes del Ministeri de Sanitat, Josep Lobera- que defugen la "dimensió col·lectiva de la campanya de vacunació que és que protegint-te tu, protegeixes els altres".

Antoni Trilla ho explica així: "Per entendre'ns i per simplificar: 'Això no va amb mi, jo faig la meva vida i no m'he de preocupar d'aquestes coses'".

El Joan València té 20 anys. Diu que no està en contra de la vacuna, però ha decidit que no se la posarà. "Soc jove i no soc extremadament sociable ni surto gaire de festa. Mai m'ha passat res. Potser he tingut molta sort, però de moment tot m'ha anat bé i intentaré seguir així. Si m'hi obliguen sí que me l'acabaré posant, però, per ara, vull mantenir les distàncies amb la vacuna". 

Pels experts és fonamental conèixer les raons que porten a rebutjar la vacuna per poder dissenyar campanyes dirigides específicament a cada un dels perfils. Lobera creu que cal seguir amb el "diàleg" amb les persones complaents, és a dir, aquelles que pensen que la malaltia no és tan greu i que no els afectarà.

"Hem de ser transparents i oferir evidències sobre els riscos de no vacunar-se."

Una altra estratègia passa per oferir incentius a la vacunació o aplicar una discriminació positiva. Amb l'arribada de l'estiu, poder obtenir el passaport Covid per viatjar més fàcilment ha incentivat molta gent a posar-se la vacuna.

Però ara que les vacances estan a punt d'acabar, aquest al·licient desapareix. A partir de la tardor, s'obre el debat de si l'entrada a determinats espais estarà només permesa a aquells que presentin el certificat Covid.

Per a Josep Lobera, "l'avantatge que tenim és que, aquí, estem en una situació més favorable en termes d'acceptació de la vacuna. Ens podem permetre el luxe de no necessitar aquest tipus de mesures".

En alguns països més reticents, la vacuna ve amb regal: diners, gelats, cerveses o entrades a concerts. Una estratègia per captar indecisos que aquí passa per la pedagogia.

Ara bé, els experts asseguren que no es pot cantar victòria. Els nivells d'immunització són molt elevats. Però precisament això pot provocar més rebuig a la vacuna entre els reticents.

"A mesura que avança la campanya de vacunació, la percepció de risc de la Covid disminueix. A més complacència, és a dir, a més creença que la vacunació no és necessària perquè hi ha menys morts, menys casos greus i tot està controlat, més rebuig tindrem a la vacunació", creu Josep Lobera.

Segons aquesta visió, per tant, que els indecisos siguin els últims de vacunar-se no els farà sumar-se a la campanya a última hora. Caldran encara més esforços si l'objectiu és immunitzar pràcticament tota la població.