Qui són els rebels que han pres Alep i per què s'ha reactivat ara la guerra a Síria

L'ofensiva dels rebels sirians i la seva entrada a la ciutat d'Alep ha reactivat la guerra a Síria i l'ha tornada al focus internacional.

Una de les faccions de l'anomenada oposició al règim de Bashar al-Assad va iniciar dimecres una ofensiva des del nord-oest del país que en pocs dies ha aconseguit controlar gran part de la ciutat d'Alep per primera vegada des del 2016.

Els rebels que han protagonitzat aquesta ofensiva dominen Idlib, al nord-oest del país, i estan liderats pel grup islamista Hayat Tahrir al-Sham (HTS), amb orígens pròxims a Al-Qaeda.
 

Qui és qui a la guerra de Síria?

El conflicte a Síria va començar el 2011 després de la Primavera Àrab, quan grups opositors es van començar a organitzar militarment, alguns amb el suport dels governs d'altres països.

L'inici del conflicte armat va convertir el mapa de Síria en un país fragmentat, amb zones controlades per diferents grups, i en un terreny on les potències estrangeres han aportat poder militar i econòmic segons els seus interessos.

Actualment, es pot dividir els grups que combaten a Síria en quatre faccions, que controlen diferents àrees del país.

D'una banda, hi ha les forces fidels al govern sirià de Bashar al-Assad. Aquestes inclouen l'exèrcit oficial del país, així com milícies paramilitars com la Força de Defensa Nacional.

A més, tenen el suport de l'Iran, principalment a través de milícies, així com el de combatents libanesos de Hezbollah i altres grups xiïtes de la zona.

A més, el govern d'Al-Assad compta amb l'ajuda de Rússia, especialment de l'aviació.

Les forces progovernamentals tenen el control de la major part del territori Sirià, inclosa la capital, Damasc.

Entre les forces considerades rebels hi ha tres grans grups.

El nord-est del país està dominat per les Forces Democràtiques Sirianes, una aliança de forces liderada per les milícies kurdes i que té el suport dels Estats Units.

Algunes franges del nord del país estan sota el domini de Turquia, amb qui té frontera, que compta amb milícies aliades i també tropes regulars del seu exèrcit.

Per últim, la zona nord-oest del país, amb Idlib com a capital, està controlada per grups rebels liderats per Hayat Tahrir al-Sham (Organització per a l'Alliberament del Llevant). L'HTS és una aliança de milícies islamistes considerada hereva d'Al-Nusra, la branca d'Al-Qaeda a Síria.

Aquest darrer bloc és el que protagonitza l'ofensiva rebel que ha pres Alep i avança cap a Hama i Homs, en direcció sud.
 

Per què ara?

La situació a Síria era relativament estable els darrers anys, sobretot des del 2020, quan Rússia i Turquia van pactar un alto el foc a Idlib.

La guerra a Ucraïna i Rússia, així com la d'Israel a Gaza i el Líban, s'havien endut el focus internacional. I també el dels aliats de les diferents faccions.

De fet, aquests conflictes han tingut una influència directa a Síria.

La invasió russa a Ucraïna va fer que Putin dirigís pràcticament tots els seus esforços militars en aquest conflicte i debiliti així el seu suport a Al-Assad.

D'altra banda, Israel ha castigat durament Hezbollah, un altre dels aliats importants del règim sirià al Líban. A més, també ha bombardejat els passos fronterers entre el Líban i Síria.

Israel també ha aprofitat aquest conflicte per bombardejar objectius iranians a Síria, de manera que el suport de Teheran a Al-Assad també s'ha vist afectat.

Aquestes circumstàncies poden haver accelerat la decisió dels rebels islamistes de llançar l'ofensiva llampec contra Alep, que va començar el mateix dia que va entrar en vigor l'alto el foc entre Israel i Hezbollah.

L'ofensiva arriba després que Síria i Rússia, a través de la seva aviació, bombardegessin recentment zones rebels, cosa que el podria haver fet preveure una operació militar terrestre.

Què es pot esperar que passi a Síria?

L'operació militar dels rebels liderats per l'HTS suposa, a la pràctica, la reactivació de la guerra a Síria després d'un temps de relativa letargia, sobretot si es compara amb el dels moments més durs del conflicte.

La presa d'Alep per part dels grups de l'oposició ha provocat la reculada de les tropes sirianes de la zona, que miren de reagrupar-se més al sud. Mentrestant, Rússia ja ha bombardejat posicions rebels a la mateixa Alep.

L'HTS s'ha mostrat convençut a avançar en direcció sud, però es desconeix l'abast de les seves intencions i si ha aconseguit arribar o no a Hama, a 45 quilòmetres al nord d'Homs.

El govern sirià mirà de recuperar el control d'Alep aviat, una de les dues ciutats més importants del país, juntament amb Damasc.

De fet, l'agència estatal de notícies de Síria ha informat aquest dimarts que l'exèrcit d'Al-Assad està reforçant les línies de defensa als afores de Hama per preparar un contraatac contra els rebels.

Rebels i forces progovernamentals es van enfrontar acarnissadament a la ciutat entre el 2012 i el 2016 en l'anomenada batalla d'Alep, fins que Al-Assad en va recuperar el domini.