Qui són els receptadors? Aquells que compren cable de coure i altres productes robats

Els 120 metres de cable de coure robats el dia de les eleccions al Parlament --fet que va provocar el caos a Renfe-- van anar a parar a una empresa de gestió de residus de l'Àrea de Barcelona. El propietari s'enfronta a un delicte de receptació. Però qui són els receptadors i com actuen?

Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona expliquen que no són els qui comenten els robatoris o furts, sinó els que compren el material robat i s'encarreguen de revendre'l al mercat negre i treure'n, en molts casos, grans beneficis econòmics.

Un delicte que, segons la policia, està poc castigat, amb penes de presó que van dels 6 mesos als 2 anys. Per la coordinadora d'investigacions de Barcelona dels Mossos, Sònia Rius, és un delicte molt lucratiu:

"Tenim un delicte de risc molt baix i d'un alt guany: un delicte molt lucratiu."

"La seva activitat es vincula a bona part del furt que s'està cometent a Barcelona, que és la infracció estrella de Barcelona", explica Benito Granados, cap de la divisió territorial de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Bona part del material robat a Barcelona acaba en mans de receptadors. És per això que tant els Mossos com la Guàrdia Urbana creuen que la lluita contra la receptació és clau per combatre la multireincidència.

Però en aquests casos, les investigacions són més complexes perquè l'activitat delictiva es desenvolupa en pisos, establiments o fins i tot naus industrials. Rius assegura que hi ha grans entramats de receptació que actuen com a autèntiques empreses del mercat negre.

Com que les penes són baixes, és difícil que un jutge demani una intervenció telefònica o presó preventiva. I l'estratègia dels Mossos passa per desarticular-los com a grups criminals vinculats a la receptació.

Quin és el procediment?

El delinqüent que actua al carrer --sovint multireincident-- comet un robatori o furt i de seguida fa arribar l'objecte al lloc on hi ha el receptador, que habitualment té diners en efectiu per poder pagar al moment.

Un negoci il·lícit molt lucratiu per a alguns, però no per qui comet el furt, que és qui té més risc de ser detingut i qui menys benefici econòmic s'endú, segons explica Granados:

"Qui furta un telèfon es queda amb el 10%, qui furta un rellotge entre el 20 i el 30%, llevat que sigui una peça molt valuosa que pot arribar al 50%. Per tant, aquesta part, que és la que més s'exposa, té una compensació relativament petita."

És molt difícil calcular l'impacte econòmic, però el material decomissat dona idea del volum de diners que mouen. En una de les desarticulacions, els Mossos van quantificar el valor de tots els objectes en 4 milions d'euros.

Segons dades de la Guàrdia Urbana, a Barcelona prop de la meitat del material robat són mòbils. És per això que a la Comissió d'Estudi sobre la multireincidència que es fa a l'Ajuntament s'ha posat sobre la taula endurir la pena per sostracció d'un mòbil; que es tingui en compte no només el seu valor econòmic, sinó el valor de totes les dades que conté, tal com diu Sònia Rius:

"Hi tens mitjans de pagament, dades personals, fotografies... Hi ha tot un mercat amb totes aquestes dades, un mercat negre que en podem dir una receptació digital."

La dada: segons fonts dels Mossos d'Esquadra, 1 de cada 4 receptadors té antecedents amb múltiples detencions. El rècord el té un receptador a Barcelona que acumula més de 40 detencions, el 80% vinculades a delictes patrimonials.

Les investigacions, clau per saber com funcionen i quins circuits segueixen

DNI i passaports sovint acaben a la dark web, i els rellotges de luxe surten del país d'un en un, per carretera o via aeroport, amb destinació a l'Àsia occidental, on hi hauria un mercat de luxe molt important.

La Guàrdia Urbana explica que els mòbils van cap al nord d'Àfrica, allà els restauren com si fossin nous i surten de nou a la venda en comerços legals. Aquí es queden productes com roba, aliments, perfumeria..., que s'acaben venent en altres establiments.

Endurir les penes als multireincidents

La lluita contra la multireincidència s'ha convertit en prioritària en ciutats com Barcelona. L'any 2023, els delictes van augmentar un 8,6%, i la meitat eren furts.

Recentment, s'han presentat les conclusions de la Comissió No Permanent d'Estudi per fer front a la multireincidència de l'Ajuntament de Barcelona. Aposten per canvis legislatius, administratius i socials.

En l'àmbit legislatiu, demanen que es modifiquin diversos articles del Codi Penal per corregir els dèficits demostrats en la darrera modificació del 2022. Alguns d'aquests canvis estan contemplats en la proposició de llei acceptada al Congrés amb l'objectiu que es tinguin en compte els antecedents penals per delictes lleus, per poder endurir les penes.

La proposta també inclou modificar un article del Codi Penal pels casos de robatoris de mòbils o dispositius electrònics. Des de l'Ajuntament es demana que la reforma suposi una pena de presó d'1 a 3 anys per aquest tipus de robatori.

Des de Barcelona també creuen necessària la modificació de la llei de demarcació i planta judicial per augmentar els jutjats i els recursos materials i humans, així com la reforma de la Carta Municipal per poder fer front a la saturació de la justícia de proximitat.

En l'eix social, es demana un mecanisme de justícia restaurativa i de suport a les persones vinculades a aquests delictes en situació de risc o vulnerabilitat.