Qui són i què faran els eurodiputats que venen a analitzar la immersió lingüística

Ja és a Catalunya la missió de l'Eurocambra encarregada d'analitzar el sistema d'immersió lingüística de l'escola catalana. Es tracta d'un grup d'eurodiputats enviat pel Comitè de Peticions del Parlament Europeu que es reunirà amb les associacions que han qüestionat el sistema, a més d'amb famílies que han recorregut als tribunals per demanar més hores de castellà, sindicats de mestres, representants de la judicatura i la consellera d'Educació, Anna Simó, entre d'altres.

Una missió que ha estat qüestionada pel seu "biaix polític" pels grups socialdemòcrata, els Verds i l'Esquerra Unitària, que l'han boicotejat obertament i no hi envien membres de forma oficial, sinó només com a "acompanyants".

De fet, el grup inclou finalment 9 membres, però només quatre són oficialment de la missió del Comitè de Peticions, i la majoria són de la dreta, l'extrema dreta o el grup liberal. 

La visita durarà tres dies, durant els quals també aniran a veure dues escoles del Prat de Llobregat: el Centre d'Educació Especial Can Rigol i l'Institut Salvador Dalí, on s'aplica el 25% de les classes en castellà per ordre judicial.

La visita respon a una petició de l'Assemblea per una Escola Bilingüe perquè els eurodiputats coneguin de primera mà el funcionament lingüístic dels centres, i avaluïn l'ús del castellà a l'escola, tot i que la Unió Europea no té competències per intervenir en aquest camp.

Acusen Dolors Montserrat, del PPE, de fer un "ús partidista" del comitè

Fa temps que socialdemòcrates, verds, l'esquerra unitària i Junts, que està al grup de no-adscrits, denuncien al Parlament Europeu que la presidenta de Peticions, Dolors Montserrat, fa un "ús partidista" del comitè, especialment en temes relacionats amb la llengua catalana o la situació interna a l'estat espanyol. De fet, fa tres anys, diversos eurodiputats van enviar una carta a l'aleshores president de la cambra, David Sassoli, per denunciar aquesta situació. 

El febrer passat, diversos membres del Parlament Europeu també van abandonar la sala del Comitè de Peticions durant un debat sobre la immersió per denunciar que estava esbiaixat, i que només compareixien experts de part. Durant la discussió, alguns d'aquests experts van demanar aplicar un "155 educatiu" i van dir que s'estava "perseguint" als castellanoparlants. 

El mateix govern de la Generalitat ha denunciat, en més d'una ocasió, que el comitè "està sent manipulat amb finalitats partidistes" i amb debats que no responen a arguments "ni pedagògics ni lingüístics".

Divendres, Plataforma per la Llengua va enviar una carta a la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, per queixar-se del "biaix espanyolista" de la missió i de l'ús "partidista" que, alerten, Dolors Montserrat estaria fent del Comitè de Peticions.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) també ha denunciat la missió i l'ha qualificat d'"atac frontal i deliberat contra el principi de no-discriminació" en matèria de drets lingüístics. L'ANC considera que la Comitè de Peticions "està instrumentalitzant l'Eurocambra en contra del català".

Junts ha insistit en aquesta denúncia també en una carta a Metsola, a qui demanen que "intervingui urgentment per evitar la degradació institucional del Parlament Europeu". A la carta, la formació independentista alerta que el que consideren un "ús indegut i partidista del Comitè de Peticions situa les institucions europees en una posició perillosa, no només per l'ús fraudulent dels recursos públics sinó també perquè la dreta i l'extrema dreta n'estan instrumentalitzant les missions i els informes".

Un expedient obert des del 2017, tot i no tenir-ne competències

Els partits que obertament critiquen la missió insisteixen que la petició contra la immersió lingüística a Catalunya, que va obrir-se el 2017 arran d'una queixa de l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), ja s'hauria d'haver tancat perquè, com la mateixa Comissió Europea ha reconegut en les diverses ocasions en què ha intervingut a Peticions per aquest cas, no té "competències en aquest àmbit". 

En aquests més de cinc anys, l'AEB ha aportat "documentació, testimonis i proves" que, segons assegura l'entitat, "demostren l'exclusió de l'espanyol a les aules catalanes i les perjudicials conseqüències per a la formació dels alumnes catalans". 

L'AEB, que vol que la missió serveixi de "punt d'inflexió" per acabar amb el model d'immersió lingüística del sistema educatiu català, denuncia que no es compleixen les sentències, assegura que "es discrimina" els castellanoparlants a Catalunya i que no es respecta la diversitat cultural i lingüística de la Unió Europea. També argumenta que la immersió suposa una restricció a la llibertat de circulació dels nens i de les seves famílies dins de l'Estat.

Els detalls de la visita

Fonts dels Verds han denunciat que l'agenda de reunions de la missió d'aquesta setmana a Catalunya no està "equilibrada" perquè només es visiten dos centres del Baix Llobregat amb una realitat molt específica. 

La missió ha començat aquest dilluns a la tarda amb reunions amb els peticionaris de l'Assemblea per una Escola Bilingüe​ que van portar el cas a l'Eurocambra fa 5 anys i amb pares "afectats" pel model d'ensenyament a Catalunya. També es reuneixen amb Iolanda Segura, del sindicat de mestres USTEC-STEs. 

Dimarts, la delegació del Comitè de Peticions tindrà una trobada amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), José María Barrientos, i visitarà les dues escoles del Baix Llobregat seleccionades. A la tarda, es reuniran amb la Fundació Bofill i l'associació Docentes Libres, i mantindran una reunió amb la consellera d'Educació, Anna Simó, el Consell Escolar o la Inspecció, entre d'altres. 

Dimecres, els eurodiputats mantindran reunions a l'oficina del síndic de greuges i faran una roda de premsa per valorar el conjunt de la visita. 

Fa una setmana, en una intervenció al Parlament, la consellera d'Educació, Anna Simó, va titllar la visita de "demencial" i es va preguntar quin objectiu persegueix, amb les visites programades:

"Jo no sé quina immersió lingüística volen veure en un centre d'educació especial i en un institut de secundària. Aleshores els vam dir: mirin, aquí tenen tota la llista d'escoles del Prat de Llobregat on s'aplica la immersió. Vagin."

La delegació oficial: populars, liberals i ultres

La presidenta de la delegació és Yana Toom, liberal d'Estònia, que anirà acompanyada del popular alemany Peter Jahr; un altre polonès del partit ultranacionalista Llei i Justícia, Kosma Zlotowski; i la italiana del Moviment Cinc Estrelles Maria Angela Danzi. 

Els altres cinc eurodiputats que aniran com a acompanyants a la missió són tots de l'Estat espanyol: la presidenta del Comitè de Peticions, la popular Dolors Montserrat; la també eurodiputada del PP Rosa Estaràs; Maite Pagazaurtundúa, de Ciutadans; i Jorge Buxadé, de Vox.

Les úniques veus discordants amb el discurs que qüestiona el model d'immersió lingüística seran les de Diana Riba, d'ERC, i havia de ser-hi la socialista Cristina Maestre, que finalment ha declinat venir perquè la considera polititzada. Com a acompanyants, aquests eurodiputats no poden participar oficialment de les rodes de premsa i els informes de la delegació, però sí fer-ne de propis.