Qui va descobrir l'estructura de l'ADN? Documents inèdits reivindiquen Rosalind Franklin

Aquest dimarts, 25 d'abril del 2023, fa exactament 70 anys que es va publicar una de les principals descobertes científiques del segle XX: l'estructura helicoidal de l'ADN.

Va ser a la revista científica britànica Nature, que el 25 d'abril del 1953 va publicar no un, sinó tres articles, obra de les quatre persones que van participar en la descoberta.

Per commemorar-ho, la revista ha aportat més dades sobre el protagonisme que hi va tenir la química i cristal·lògrafa britànica Rosalind Franklin, que en el seu moment no va ser reconegut.

Documents inèdits mostren la col·laboració entre els descobridors

En els relats sobre aquest fet que s'han difós els últims anys, s'ha reivindicat que sense la feina de Franklin els altres tres, James Watson, Francis Crick i Maurice Wilkins, no ho haurien aconseguit.

L'article publicat ara per Nature és obra de Matthew Cobb i Nathaniel Comfort, que estan treballant en biografies de Watson i Crick i han analitzat documents inèdits del mateix 1953.

Aquests documents són notes i cartes de Franklin, i l'esborrany d'un article per a la revista Time que no es va arribar a publicar, i que provarien que tots quatre col·laboraven de manera fluida.

Dos investigadors experimentals i dos de teòrics

Franklin i Wilkins treballaven fent i analitzant fotografies de l'ADN amb raigs X al King's College de Londres, i Watson i Crick treballaven a Cambridge en bioquímica teòrica.

Tots quatre formaven part del col·lectiu d'investigadors de tot el món que llavors buscaven descobrir quina estructura tenia l'ADN dels cromosomes, i que estaven molt pendents els uns dels altres.

Watson i Crick eren amics de Wilkins, van visitar-lo a ell i a Franklin a Londres, i van poder veure la feina que havien fet, sobretot les fotografies en raigs X, en les quals s'intuïa una estructura helicoidal.

Quatre investigadors i tres articles diferents

Entre el gener i el març del 1953 tots dos van estar treballant amb models tridimensionals i, després de molts intents, van trobar una estructura química que els va convèncer.

Van aconseguir publicar ràpidament un primer article sobre la descoberta, mentre que Wilkins també va enviar a Nature la seva versió, i Franklin la seva, un fet que s'ha interpretat com a prova de la rivalitat que hi havia entre tots quatre.

Els mesos següents es va confirmar que era l'estructura correcta, i l'atenció de la comunitat científica es va centrar en els quatre investigadors que l'havien feta possible.

Watson i Crick no haurien robat la feina a Franklin

La recerca d'ara de Cobb i Comfort afirma que tant les fotografies dels cromosomes com els informes de Franklin i Wilkins van servir a Watson i Crick per orientar-los en la seva recerca teòrica.

També que va ser la feina amb els models tridimensionals la que els va permetre trobar l'estructura, i que després les fotografies i els informes van servir per confirmar que era correcta.

Segons aquests autors, malgrat el que es va dir després, Watson i Crick no li van prendre les descobertes a Franklin d'amagat, i també van reconèixer-li el mèrit que havia tingut.

Cobb també ha explicat la història amb un fil molt complet a Twitter, en què analitza amb detall la famosa fotografia 51, feta per Franklin, i que hauria donat la clau de tot plegat:

"Aquesta imatge va emocionar Watson, però per si sola només diu que l'ADN és una hèlix, amb la qual cosa tothom estava d'acord; no conté dimensions, ni nombre de bases ni de repetició, ni aparellament de les bases, ni la mida del cristall i, a més, no és l'única estructura que pot produir imatges de difracció."

Franklin va morir abans que els donessin el Nobel

La història, però, no és tan senzilla: el 1962 van ser Watson, Crick i Wilkins els que van rebre el premi Nobel de Medicina per la descoberta, cosa que va invisibilitzar Franklin.

Aquesta, però, havia mort el 1958 amb 37 anys a causa d'un càncer d'ovaris, probablement causat per l'exposició als raigs X durant les seves recerques i, evidentment, no va ser inclosa en el premi.

A més, Watson va publicar el 1968 un llibre molt exitós explicant la història des del seu punt de vista, en què va utilitzar un to misogin que va menystenir Franklin i el seu mèrit.

Científica molt reivindicada els últims anys

Les males relacions que havien tingut en el seu moment Wilkins i Franklin, i la proximitat del primer amb Watson i Crick van completar la llegenda d'un dels principals episodis científics de les últimes dècades.

De fet, en el relat més comú sobre la descoberta, l'atribució ha estat a Watson i a Crick, que són els que van trobar el model correcte de l'ADN, mentre que Wilkins havia quedat marginat, i ella del tot oblidada.

Rosalind Franklin ha estat una de les principals figures reivindicades els últims anys en les campanyes organitzades per recordar i fer aflorar el paper de les dones en la recerca científica.