Qui va en patinet i quines infraccions comet: la meitat admet córrer i anar per la vorera

Els usuaris, la majoria gent jove, són molt crítics amb la xarxa de carrils bici i amb el fet que no hi hagi un sistema de sharing o lloguer compartit de patinets a la ciutat

Virgínia Arqué NuenoActualitzat

El patinet elèctric té cada cop més adeptes a Barcelona, però mentre creix el nombre d'usuaris també s'ha disparat la sinistralitat amb persones lesionades, que s'ha doblat en els últims 4 anys.

Si el primer semestre del 2019 hi va haver a la ciutat 187 accidents de trànsit amb patinets implicats, aquest any ja en portem 397 també fins al juliol.

Unes dades que confirmen la sensació d'inseguretat que tenen els usuaris del patinet, segons l'últim baròmetre sobre "Mobilitat amb VMP --Vehicle de Mobilitat Personal-- a Barcelona i els seus accessos" fet pel RACC i presentat aquest dimarts.

El baròmetre dibuixa, a més, el perfil bàsic dels usuaris del patinet i les seves principals queixes i propostes de millora per reduir, justament, els accidents.

La majoria d'usuaris són gent jove que fa servir el patinet per anar a la feina o a estudiar (CCMA)


Es posen un aprovat alt, tot i saltar-se les normes

El RACC calcula que a Barcelona hi ha 4.500 patinets que circulen habitualment pels carrils bici, que és, en general, per on han d'anar.

La majoria d'usuaris (el 76%) són joves d'entre 16 i 35 anys que han deixat d'anar a peu, en bici o en transport públic i han optat pel patinet perquè és més ràpid i econòmic per anar a treballar o a estudiar. Molt pocs anaven abans en cotxe o moto, només 1 de cada 10.

Els conductors de patinets són molt crítics amb l'administració i amb els altres usuaris (la majoria creuen que no hi ha civisme en la mobilitat als carrers de Barcelona), però, en canvi, són molt benèvols amb ells mateixos, quan més de la meitat incompleixen les normes i molts tenen comportaments de risc, que han augmentat respecte a l'any passat.

En concret:

- Es posen un 6,5 de nota en la conducció, però 6 de cada 10 reconeixen anar a vegades per la vorera, contra direcció, més ràpid del que està permès i saltant-se semàfors; el 41% porten auriculars i el 35% fan servir el mòbil --totes conductes prohibides--; el 75% no porten llum a la nit --que és obligatori-- i el 66% no duen casc --que no és obligatori, però sí recomanable--. I un 3% porten a vegades un passatger, cosa que també està prohibida.

A més, una tercera part admeten que no coneixen la normativa, un percentatge menor que fa un any, quan la meitat dels enquestats reconeixia no saber quines normes havia de complir.

- Asseguren que porten malament la convivència amb altres usuaris amb qui han de compartir carril, especialment amb els ciclistes, i que se senten molt vulnerables quan circulen per la ciutat, sobretot quan ho han de fer per la calçada. El que més por els fa són els cotxes, seguits dels autobusos, furgonetes, camions, taxis i motos.

Els altres patinets els fan sentir més insegurs que les bicicletes i el menor risc el troben en els vianants i en el tramvia, que és el que menys por els genera quan circulen per la ciutat i l'únic mitjà de transport valorat per sota del 50% de risc.

- Suspenen l'administració pel disseny de la xarxa de carrils bici, que el 80% valoren molt negativament: en critiquen sobretot la senyalització i l'amplada dels carrils, que siguin bidireccionals i que no siguin continus. Molts voldrien, a més, poder circular tant per la calçada com per la vorera.

9 de cada 10 critiquen, a més, que no hi hagi un servei de sharing a Barcelona i l'àrea metropolitana per poder compartir patinet de manera econòmica. També que no hi hagi punts de recàrrega ni aparcaments segurs a la ciutat per deixar-hi els patinets.

Els patinets han d'anar pel carril bici i tenen prohibit circular per la vorera (CCMA)


Viatges curts i insegurs

Molts usuaris de patinet encara són novells i fan una mitjana de gairebé 3 viatges diaris. La majoria són per feina o estudis, però una tercera part dels viatges es fan per lleure o per fer encàrrecs.

No són viatges de llarga distància: 7 de cada 10 desplaçaments són inferiors a 5 quilòmetres, molts de només 2 quilòmetres, i en el 35% dels casos arriben a destí en menys de 10 minuts.

Pocs combinen el patinet amb el transport públic (només 4 de cada 10), i entre ells, el 17% han tingut algun problema quan ho han fet.

La tria del patinet respon, sobretot, a raons de rapidesa i estalvi econòmic, però també hi ha altres motius.

Els que abans anaven a peu o en bici també opten pel patinet perquè el poden portar a sobre, per pujar pendents amb més facilitat i per motius d'higiene; els que han canviat el transport públic pel patinet ho han fet per la comoditat i perquè els fa sentir més lliures, i els que han deixat el vehicle privat afegeixen, a l'estalvi de diners, la rapidesa i la comoditat, ja que els és més fàcil estacionar.

Els usuaris reclamen un sistema de patinet compartit i que hi hagi aparcaments segurs (CCMA)


Propostes de millora davant l'augment dels accidents

Tant el RACC com les persones entrevistades en aquesta enquesta, uns 800 usuaris de patinet, també han plantejat propostes de millora del servei, per fer-lo més segur, davant l'augment de la sinistralitat.

El 18% dels enquestats han tingut algun accident o ensurt en patinet, davant del 12% del 2021. I el 19% han estat multats en algun moment per cometre una infracció.

Per reduir aquestes xifres i millorar la seguretat creuen que caldria exigir formació viària obligatòria a tots els usuaris que no tenen permís de conduir de cotxe o moto.

També proposen implantar educació viària en escoles i instituts, posar més aparcaments segurs a la ciutat i treure els pàrquings de motos a la vorera quan hi ha un carril bici a la calçada del costat.

El RACC afegeix a les propostes una xarxa viària de qualitat, coherent i accessible, amb cruïlles i rotondes ben planificades; que sigui segura (a la calçada, però segregada del trànsit i amb visibilitat), directa, atractiva i ben senyalitzada, i amb estacionaments segurs, còmodes i amb punts de recàrrega.

També recomanen millorar l'educació i la formació, més campanyes de sensibilització, actuar davant dels accidents i dels robatoris, promoure el desplegament del patinet compartit a l'àmbit urbà i metropolità i fer obligatòria l'assegurança de responsabilitat civil.

Només el 25% dels usuaris de patinet tenen assegurança (que només és obligatòria per a ús comercial) i la majoria no sabien que s'han de fer càrrec de les despeses que provoquin en cas d'accident.

Els usuaris reconeixen que se senten insegurs circulant per Barcelona (CCMA)


Què es veu a peu de carrer?

L'estudi fet pel RACC també inclou dades obtingudes de l'observació a peu de carrer, que mostren que els usuaris de patinet circulen una mica pitjor del que reconeixen: s'han identificat més patinets a la vorera, saltant-se semàfors, contra direcció o sense respectar els passos de vianants dels que els mateixos usuaris reconeixen.

Pel que fa a la velocitat, es corre més del que està permès a l'avinguda Diagonal o a la Travessera de Gràcia, per exemple, però, en general, es respecta el límit de 10 km/h en els espais on es conviu amb vianants, com els carrils bici en vorera o els passejos compartits.


Com i per on circular a Barcelona?

Els vehicles de mobilitat personal (VMP) i els cicles de més de dues rodes disposen, des del juliol del 2017, d'una normativa pròpia.

Aquesta normativa, que és estatal, estableix que els vehicles de mobilitat personal no poden superar en cap cas els 25 km/h i els àmbits en què poden circular són els següents:

  • Carrers de plataforma única.
  • Carrils bici a la vorera, a un màxim de 10 km/h.
  • Carrils bici a la calçada, a un màxim de 25 km/h, amb l'obligació de reduir la velocitat als passos de vianants.
  • Calçada dels carrers 30, a un màxim de 25 km/h.
  • Parcs, a un màxim de 10 km/h i respectant la prioritat dels vianants.

Els patinets no poden circular per voreres ni altres zones exclusives de vianants i tampoc per travessies, túnels urbans, vies interurbanes, autopistes ni autovies que passen per dins de la ciutat.

 

ARXIVAT A:
Mobilitat
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut