Qui va ordenar actuar l'1-O? Quatre comandaments policials apunten a "Marte"

Quatre inspectors en cap imputats per les càrregues de l'1-O a Barcelona han assenyalat el cap dels antiavalots de la Policia Nacional com la persona que va donar l'ordre d'actuar als col·legis aquell dia a les 8 del matí.

Es tracta d'un comandament amb el nom policial de "Marte" que, segons han manifestat al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, els va ordenar actuar als punts de votació a primera hora del matí de l'1 d'octubre. Davant del jutge, han declarat que una "superioritat" els va donar l'ordre.

Els advocats de les acusacions populars consideren que aquest cap anomenat, en clau, "Marte", és el cap de la Unitat d'Intervenció Policial de Barcelona, José Miguel Ruiz Iguzquiza. La que exerceix l'acusació popular en el cas és l'organització pro drets civils Irídia, i, fins a aquest mateix dijous, l'Ajuntament de Barcelona. Justament, després de transcendir les declaracions dels caps policials, s'ha sabut que l'Audiència de Barcelona expulsava el consistori de la causa.

El mateix superior "Marte" és qui, segons els imputats i d'acord amb el que han explicat els advocats de les acusacions populars, va fer que, a primera hora de la tarda, els comandaments de l'1-O es retiressin dels punts de votació.

Els investigats han contestat només les preguntes del jutge, el fiscal, l'Advocacia de l'Estat i els seus advocats. Tots han explicat que un o dos dies abans de l'1-O, en un brífing, se'ls va informar que rebrien l'ordre d'actuar si no ho feien els Mossos d'Esquadra, un cop oberts els centres.

Contradiuen Nieto

Les declaracions d'aquests quatre caps contradiuen les que va fer l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto.

Nieto va afimar en el judici al Suprem que no va haver-hi cap ordre concreta de deixar d'actuar:

"Cap ordre de retirada o d'eliminació de l'actuació, en absolut, es van fer les que estaven previstes, les que es va poder, perquè ... Nosaltres hem de plantejar-nos quin escenari teníem."

També en el judici, el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l'operatiu de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, va admetre que els caps de les Unitats d'Intervenció -els antiavalots- van decidir en quines escoles es podria intervenir:

"Cada sector estava assignat a una unitat d'intervenció i era el cap de la unitat d'intervenció el que, coneixedor d'aquesta demarcació, havia de fer l'estudi i definir, en funció dels criteris d'eficàcia que marcava la instrucció 4/2017, quins eren els locals que considerava més idonis per intervenir."

Ara bé, davant del mateix jutge de Barcelona que investiga les càrregues, Nieto i Pérez de los Cobos es van passar la pilota sobre qui prenia les ordres.

Els advocats de les acusacions populars han remarcat que, tant Nieto com Pérez de los Cobos van apuntar "cap avall" i consideren que s'ha d'investigar més qui va manar la intervenció contra els votants. "Deduïm que hi va haver una ordre concreta d'actuar en un moment concret", ha remarcat l'advocada d'Irídia Anaïs Franquesa.

Comunicació per ràdio i telèfon

Els quatre inspectors en cap han dit que es van comunicar amb el centre de coordinació Cecor per ràdio, però també per telèfon, perquè el primer mitjà es va saturar.

L'advocat de l'Ajuntament de Barcelona Robert Sabata ha indicat que els agents han revelat que hi ha imatges de tot l'operatiu policial en una cadena de custòdia policial que no han estat lliurades, tot i que les han demanat.

Una dona arrossegada per la policia a l'IES Pau Claris, de Barcelona, l'1-O

Quatre caps més declaren dilluns

Els inspectors en cap que han declarat aquest djous són els responsables de l'actuació sobre el terreny a les escoles Mediterrània, Ramon Llull i Sant Antoni, entre d'altres.

El primer que ha parlat és un cap operatiu que era el cap de nuclis de les escoles de l'Eixample. Els altres tres eren el comandament que va intervenir a les escoles Tibidabo, Aigua Marina i Àgora, el que va estar a Mare Nostrum i el de Pau Claris.

Dilluns que ve han de declarar el que va actuar al centre educatiu Joan Fuster, el de Trini Jove i Estel, el de Projecte Montserdà i Infant Jesús i finalment el que va intervenir a l'escola Els Horts i l'Institut Joan Boscà.

En el cas, que fa dos anys que s'investiga, hi ha una quarantena de policies investigats.