"Quiet ambition", la tendència de la generació Z que canvia les prioritats a la feina

El pas de la pandèmia ha marcat molt els que anomenem la generació Z, els joves d'entre 20 i 30 anys que estan entrant en el món laboral. Amb ells i la creixent sensibilitat per la salut mental i el benestar personal s'està posant sobre la taula un valor a l'hora d'acceptar un lloc de feina que fins ara no es tenia en compte: el temps.

Aquests joves tenen un nou concepte d'èxit que no va lligat a l'ascens professional, l'entrega a la feina o el sou, sinó a trobar un equilibri. I estan reptant les empreses a adaptar-se a condicions que aquests nous treballadors troben imprescindibles.

A la porta de la universitat recollim les opinions d'alguns joves sobre el que esperen d'una feina. "Valoro que no m'explotin i que pugui tenir un equilibri entre la vida laboral i social i que m'agradi", diu Guillem Vila.

La Maria Tejada espera que no se li faci pesat i que no li tregui qualitat de vida, mentre que en Jordi Pons afegeix: "Jo prioritzaria estar bé, encara que avui dia els diners siguin molt necessaris."

Estan definint el que ja es coneix com a "quiet ambition", l'ambició tranquil·la.

Què vol dir "quiet ambition" o ambició tranquil·la?

Abans, cal deixar clar què no vol dir "quiet ambition", un concepte que va aparèixer per primer cop a la revista Fortune l'abril de l'any passat.

Rebutjar una feina o un ascens no és falta d'ambició, ens explica Aina Fontdecaba Contijoch, una jove de la generació Z que amb altres companyes, la Nàhia i l'Adriana, han creat Youz Talent, una empresa que precisament pretén facilitar el contacte i les aspiracions dels joves treballadors amb les necessitats de les empreses.

"Sí que hi ha una ambició real dels joves a fer coses grans i a tenir un pes a la societat, però no de la mateixa manera que hi havia abans", explica l'Aina.

"El que volem és fer la nostra feina bé, que se'ns reconegui el que se'ns ha de reconèixer i seguir amb la nostra vida."

Ella entén la vida com un conjunt de satèl·lits de diferents mides --el de la feina, el de la família, el dels amics, el de l'oci...-- entre els quals trobar un equilibri.

"La feina és un dels 50 satèl·lits que tinc, però no és un satèl·lit enorme que m'ho ocupa tot. Si en cau un, tinc la resta que em sustenta. És una manera de gestionar la vida perquè sigui estable."

Tampoc els falten ganes de treballar, al contrari, assegura el psicòleg Roger Ballescà, coordinador del comitè d'infància i adolescència i vicesecretari del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC). Aquests joves "estan posant sobre la taula la necessitat de cuidar-se, cosa que els adults ja fa temps que reclamem", apunta."És el que tots hauríem d'estar fent", diu.

"És la primera generació que s'atreveix a manifestar que hi ha altres coses més enllà de l'èxit laboral i no s'ha de confondre amb la idea que ho volen tot massa fàcil i a més a més no volen treballar."  

Ara, les empreses, com ens reconeix Raquel Amigo, especialista en salut i beneficis dels empleats,comencen a trobar-se amb problemes per "seduir" empleats joves: "Coneixem joves que decideixen d'una manera voluntària no agafar projectes que impliquen una dedicació molt més gran perquè no volen arribar al nivell d'estrès que a vegades veuen en els seus superiors".

"Han vist com les generacions anteriors hem dedicat la nostra vida a la feina."

"I no vol dir que no tinguin èxit", diu Amigo, és una altra definició de l'èxit: no volen tenir aquest ritme de vida, no volen una vida tan condicionada per la feina.

Tots coincideixen que s'està vivint un canvi de paradigma en el món laboral. Així doncs, com equilibrar les condicions de treball que volen aquests joves --i també els adults-- amb el que ofereixen les empreses?

"El món canvia molt de pressa, o les empreses s'adapten a aquest canvi constant o no hi haurà gent que vulgui anar a treballar-hi", diu Aina Fontdecaba.  

"Si les empreses no s'adapten, al final, ho hauran de fer: o moriran o marxarem fora."

Per aquests joves marxar a fora és una sortida que no descarten, que veuen com una experiència més.

Què volen: el temps per sobre del sou i el càrrec

Aquests joves estan disposats a treballar bé i de forma eficient però no a qualsevol preu, sinó amb certes condicions abans de caure en l'estrès o pitjor. "Busquem una feina que, òbviament, ens agradi, que també ens permeti tenir una vida més enllà de la feina. I que ens permeti créixer", ens defineix Nàhia Gironès Blanco, cofundadora de Youz Talent.  

Són prioritats imprescindibles que giren al voltant del temps --la seva gestió i la disponibilitat--, un valor que condiciona i passa al davant del sou o el càrrec.

► Conciliació laboral per "tenir temps per tu, poder sortir a una hora raonable, poder fer vida fora de la feina", diu la Nàhia. "És a dir, treballem per viure, no vivim per treballar".

► Flexibilitat horària: "No treballo per omplir hores. No necessito deu hores per fer la feina que tu m'has posat. Si en necessito dues, la faré en dues", explica l'Aina. "El valor que aportes a l'empresa és com a treballador, no són les hores que hi estàs."

► Confiança i autogestió: "Se'ns ha de donar la confiança per autogestionar el nostre temps per poder treballar per objectius, que té molt més valor que treballar per hores de feina."

► Teletreball: "Ara mateix, una persona que no tingui la possibilitat de fer un dia o dos de teletreball, és una empresa que costa [d'acceptar]."

► Reptes i projectes: Els cal estar motivats, no conceben la feina com un sol treball per a tota la vida. "Tu creixes en una empresa fins que et pot donar el que et pot donar, quan no t'ho dona fas el canvi a una altra empresa que t'ho torna a donar i així vas escalant."

► Llibertat i viure el moment: "No tens per què trobar la teva professió de la vida. De moment soc feliç amb allò què faig ara mateix, d'aquí uns anys ja ho veurem."  

Tanmateix, no tots els joves Z actuen de la mateixa manera. També depèn del sector laboral, de la formació i les necessitats.

Triar entre fer hores o tenir vida

Hi ha joves de la generació Z que estan disposats a dedicar fins al límit tota la seva energia i temps en una feina, el que també pot acabar amb casos de sisifèmia o burnout. Precisament, l'ambició tranquil·la pretén no haver d'arribar a sacrificar-se fins a aquest punt per una feina que els mini la salut física i mental.

"Entre el meu cercle d'amics, hi ha la que està en un bufet d'advocats fent milions d'hores, i n'hi ha com jo, que estic fent menys hores, perquè prefereixo prioritzar la meva estabilitat, la meva tranquil·litat, altres projectes que tinc", diu l'Aina, però assegura que en tots dos casos pensen que el sacrifici ha de ser temporal, no un estil de vida.

"Sí que hi ha gent que està disposada a sacrificar aquesta vida personal per tenir una vida professional més bona, però tenim clar que és una cosa temporal."

Consideren que és una decisió personal que no els agrada haver de prendre i es queixen que moltes empreses busquen retenir els treballadors amb moltes hores de feina i fins i tot organitzar-los l'oci.

Explica el cas de coneguts que "treballen moltes hores i la seva vida és l'empresa". "Acaba la feina, i el cap de setmana se'n va fer tenis amb els de l'empresa. Ja està pensat perquè funcioni així, perquè acabis dintre del cercle", diu l'Aina.

Retenir i fidelitzar el treballador és un repte que tenen les empreses que es contraposa amb les aspiracions dels joves que promouen l'ambició tranquil·la.?

"Captar és molt fàcil, perquè hi ha molt talent format, però que es vulguin quedar dins d'una empresa costa molt", diu la Nàhia. "Els joves tenen tants estímuls i volen que tot sigui tan ràpid, tot a curt termini, que és difícil mantenir-los a l'empresa, perquè volen canviar, volen nous reptes", afegeix l'Aina.

Roger Ballescà destaca que la Z és una generació que "s'ha d'adaptar amb rapidesa a uns canvis socials constants, també molt ràpids", i que segurament, són els joves més ben formats que mai, i, en canvi, amb més dificultats d'accés a l'habitatge i al mercat laboral, i els és complicat independitzar-se.

En aquest context, de canvis, incertesa i precarietat laboral en molts casos, "trobar aquest equilibri és el que costa i el que no hi ha ara mateix al mercat laboral", diuen les joves empresàries d'aquesta generació Z.

Joves i empresa: "Hi ha un 'gap' i no ens acabem d'entendre"

A l'empresa de la Nàhia, l'Adriana i l'Aina s'hi troben cada dia quan intenten posar en contacte el talent dels joves i les empreses que el necessiten. "Hi ha un 'gap' (una bretxa) que no ens estem acabant d'entendre."

"Jo crec que costarà que hi hagi un canvi, perquè hi ha empreses que tenen un sistema molt marcat, molt estructurat", afegeix l'Aina, però també coincideixen amb Raquel Amigo que cada cop hi ha més empreses que intenten superar aquesta distància.

Les empreses sovint inverteixen en la formació dels treballadors joves sense experiència, explica Raquel Amigo, una inversió que perden quan després aquests empleats marxen. Ara es troben que no n'hi ha prou a oferir millor sou o un càrrec.

"Han de tenir una política que els permeti retenir els empleats, no els interessa la rotació, i han de trobar un equilibri entre allò que l'empleat vol i el que l'empresa els pot donar"

Les empreses tecnològiques són les que més han avançat en aquest sentit, introduint beneficis tenint en compte aquests valors que busquen els joves com el benestar emocional, la flexibilitat i la conciliació familiar.

"En el moment que les empreses tinguin en compte valors d'aquest estil, els joves ja no veuran aquesta posició com una amenaça per a seva llibertat, estabilitat o equilibri."?

Tots coincideixen que el canvi de paradigma en el món laboral requereix trobar un equilibri en què surtin guanyant empleat i empresa. Cal veure com evolucionarà.

Aquests joves són conscients que el canvi depèn que la seva generació i les següents ho vulguin. De moment, segons Ballescà, "la idea de preservar els espais personals i certs interessos més enllà de la feina és un tema molt adequat".  

"Si pensem que la nostra vida ha de girar al voltant de l'èxit professional i del sou, diria que estem molt equivocats com a societat i com a adults."

I afegeix: "Probablement el temps és el més important per a tots nosaltres. El que tots voldríem tenir no és tant una butxaca plena de diners, com un sac ple de temps. Això, malauradament, sempre se'ns escapa de les mans."