Quimi Portet publica 'Cançons en bell llemosí (1987-2020)': "La visita emocional al passat ha sigut plaent"

ACN Barcelona - El cantant i guitarrista Quimi Portet (Vic, 1957) ha publicat 'Cançons en bell llemosí (1987-2020)' de la mà de l'editorial La Segona Perifèria. Es tracta d'un volum on fa un recull de les lletres de les cent trenta cançons dels seus àlbums en solitari i que compta amb diversos textos on el mateix músic reflexiona sobre cadascuna de les seves etapes creatives, així com un pròleg de Quim Monzó, i un epíleg de Manolo García, amb qui va formar El Último de la Fila. Portet reconeix que ha sigut un projecte molt "bonic" que li ha permès tornar a visitar un passat del qual n'està satisfet. "M'ha permès tornar als diferents discos i en alguns no em reconec", sosté, "però la visita emocional ha sigut plaent".

El llibre comprèn més d'un centenar de cançons, provinents d'un total d'11 treballs que formen part de la discografia del músic, comptant només la seva etapa en solitari. Segons Portet el fet d'agrupar tot aquest material tenia en un primer moment un objectiu "purament familiar" que s'ha acabat convertint en un projecte que ha abordat amb molta "il·lusió". "Al final és una cosa d'autoestima, perquè en l'àmbit professional és un recorregut que em deixa satisfet", sosté.

També reconeix que tot plegat li ha permès fer un viatge en el temps per retrobar-se amb un cantant que reconeixia "més o menys" segons l'època. "Alguns dels discos m'han sorprès molt, perquè no recordo els motius que em van portar a escriure certs textos", subratlla. També admet que canviaria moltes de les cançons, però creu que és una sensació que li passa "a tothom". "Penso que ho podria haver fet millor, però també ho accepto amb esportivitat", bromeja.

La proposta de La Segona Perifèria permet a l'artista explicar-se "disc a disc" i mostrar al lector els canvis que impregnen cada etapa diferent. Per Portet s'hi pot veure una primera època en què busca "situar-se professionalment" després de tocar amb El Último de la Fila. A la següent es desfà d'aquesta cerca del triomf i, a la vegada, de treballar per grans públics per abraçar després una etapa menys "homologable" amb uns discos més "madurs" que conserven "l'humor d'altres èpoques".

Finalment, també admet que "l'emoció de la paraula" sempre ha tingut una gran importància per a ell, tot i que no pot negar que és un artista "de rock i guitarres". "Jo he arribat aquí perquè soc músic, sempre m'ha agradat compondre, de principi a final", reconeix, "no dic que la música passi a un segon terme, però el moment en què apareix la lletra és molt important".

Les lletres de Portet estan escrites en català, però recorda que el va aprendre de gran, perquè a l'escola només estudiava en castellà. "El meu català ha anat evolucionant i ara a l'haver viscut a diferents llocs ha anat evolucionant i també ha canviat la cantarella, però no tinc manera de constatar-ho", apunta.

Finalment, de cara a un futur assegura que vol continuar fent música i també més discos. "Sempre que hi ha un concert el fem", celebra, "toco amb una banda amb la qual som feliços i m'he adonat també que m'agrada més tocar en directe ara, que no pas quan era jove". Pel que fa al tipus de públic, Portet considera que sempre s'ha conformat majoritàriament per "aficionats a la música", tot i que "hi ha una mica de tot".